ALICANTE. En aquest reportatge, que tindrà una continuació d'ací a dues setmanes, parlarem de la cultura ibèrica. Un poble que ens ha deixat una herència cultural enorme i que encara, hui en dia, és molt desconegut per a la gran majoria de la població.

A les darreries del segle VII a.n.e, un grup d'indígenes habitaven les nostres muntanyes, eren grups ja sedentaris que en certa manera descendien de les cultures prehistòriques del Calcolític o Edat del Coure i que ara a les acaballes de l'Edat del Bronze, van rebre la visita dels comerciants fenicis que s'havien establert a Eivissa cap al segle VIII a.n.e.

Els fenicis, poble comerciant per naturalesa, havia començat la seua diàspora uns quants segles abans des de les ciutats estat de Tir, Sidó, Biblos... al Pròxim Orient, a l'actual Líban. Des d'aquestes ciutats van anar comerciant i expandint-se primer pel nord d'Àfrica, donant origen a diverses colònies, la més coneguda com a Cartago, a l'actual Tunísia. Aquest poble tindria molta importància als segles posteriors, disputant-li la supremacia de la Mediterrània a Roma.

A la zona alacantina van fundar una colònia coneguda per la historiografia com la Fonteta, a les dunes de Guardamar del Segura i amb el Montgó i l'illa d'Eivissa formaven un triangle on la nostra comarca va quedar integrada en les rutes comercials de l'època. Aquests pobles orientals van portar diverses innovacions respecte a la última etapa de l'edat dels metalls. La ceràmica a torn, l'olivera i sobretot eren portadors d'un secret: la producció del vi, conegut com a "beguda dels déus".

El líder o cabdill que manava al nostre territori va agafar el guant i va començar a produir aquesta beguda, a envasar-la, primer amb àmfores fenícies provinents de les colònies de la zona de Màlaga i després produint també àmfores en forns locals i a vendre-la als pobles veïns; però abans, per protegir aquesta factoria, va construir un gran poblat fortificat amb 6 torres molt altes i més de 150 metres de muralla, a l'Alt de Benimaquia cap al 625 a.n.e.