ALACANT. A les portes de l’estiu més massiu de la història, repassem com ha evolucionat l’arquitectura turística i com ha canviat el perfil dels visitants... i de la terra. 

1. El Balneari d’Aigües

L’antic edifici dissenyat per l’arquitecte Garcia Farias en 1816 està ubicat als afores d’Aigües, un poble de mil habitants a la falda del Cabeçó d’Or, l’imponent massís de l’Alacantí. De les cavernes de la muntanya brollaven aigües termals –probablement l’or del Cabeçó segons l’etimologia àrab- que al segle XIX van permetre la construcció de l’Hotel Miramar, un balneari propietat del marqués de Bosch i comte de Casas Rojas.

La burgesia i la noblesa madrilenya buscava sanar els pulmons amb una doble combinació: l’altitud del poble fa que estiga molt prop de la mar sense la humitat de la platja. Una desena de finques senyorials van acompanyar la construcció de l’hotel i van consolidar l’Horta d’Alacant com a paradís burgués, que ja havien descobert algunes famílies, principalment franceses, des dels Decrets de Nova Planta del segle XVIII. El marqués va acabar perdent l’hotel —diuen que a una partida de cartes— i es va acabar convertint en un preventori regentat per monges mercedàries i famós per programes de fenòmens paranormals. L’edifici encara continua abandonat des que les monges van abandonar l’edifici als anys 70.

2. L’Hotel Palas d’Alacant

Probablement, el primer gran hotel d’Alacant que continua encara en peu, encara que el seu interior va ser radicalment transformat amb la rehabilitació de Juan Antonio García Solera per a convertir-se en seu de la Cambra de Comerç d’Alacant a principis dels 2000; després d’anys d’abandonament.

L’edifici va ser construït pels comtes de Soto Ameno i poc després es va començar a utilitzar com a magatzem del port. Però ja a finals del segle XIX es va convertir en l’hotel Simón, que poc més tard passaria a ser Hotel Ivorra i Hotel Palas. La seua rehabilitació sí que va rescatar el caràcter original de la planta baixa com a basament de l’edifici, que repetiria un patró geomètric per als balcons a les dos plantes superiors. Això sí, a la cornisa original García Solera li va afegir una nova estructura metàl·lica per acollir la part ‘noble’ de la Cambra de Comerç, que pocs anys després va ser rescatada per l’Ajuntament d’Alacant, qui ara l’ha convertit en les oficines centrals d’atenció a la ciutadania.