DÉNIA. Reprenem la sèrie de reportatges  Anem de Museus on  seguirem parlant dels nostres museus com a llocs de memòria i de cultura. En aquesta nova entrega de la sèrie parlarem del Museu de Prehistòria de València i el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València. Situat al bell centre de València, a un edifici del segle XIX, la Casa de la Beneficència, comparteix espai amb el Museu Valencià d’Etnologia (l’ETNO) i el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, formant un triangle màgic que porta investigant, divulgant i exposat el que sóm , el que hem fet i com ho hem fet els humans des que vam xafar les terres valencianes fa molts milers d’anys.

Aquest article coincideix a mes amb la renovació completa de les sales de Prehistòria del museu, adaptant-les a les noves propostes museogràfiques actuals però mantenint l’essència de la escola arqueològica valenciana, amb una llarga trajectòria d’investigació solvent sobre aquest món prehistòric i d’estudi de les cultures posteriors.

Tornant al museu, tenim unes primeres sales dedicades, als primers habitants, els grans caçadors, l'art paleolític valencià, amb santuaris com la Cova del Parpalló a Gandia, l'inici de l'agricultura i la ramaderia amb coves com Cendres, a Teulada - Moraira, l'art post-paleolític, l'aparició dels metalls, l'edat del bronze amb jaciments emblemàtics com la Lloma de Betxí.

A la segona planta,  a mes a mes, tenim les sales permanents dedicades a la cultura ibèrica. Aquesta cultura influenciada per fenicis i grecs va tindre una importància cabdal en la nostra història antiga, així doncs podem veure els grans poblats valencians, Edeta (Tossal de Sant Miquel) a Llíria, el Puntal dels Llops o el Castellet de Bernabé, la Bastida de les Alcusses, a Moixent, d’on proveu una de les peces estrela del museu, el Guerrer de Moixent.