ALACANT. A la vora del pantà de Beniarrés fa quasi dues dècades, l’ambiciós PAI La Joia de Planes pretenia obrir carrers per a 435 xalets —295 a Mas de la Foieta I i 140 a Mas de la Foieta II. Després va arribar la crisi i el formigó no va arribar a fraguar. Hui, aquell buit torna a moure’s amb un altre relat: The Modern Eco Village.
Les obres de La Joia es van iniciar l’octubre de 2006 entre protestes ecologistes i es van paralitzar amb l’esclafit de la bombolla. L’Ajuntament va arribar a confiscar la fiança (600.000 €) i el balafiament urbanístic va deixar un paisatge «deixat i barraquista», en paraules del geògraf Jordi Tormo. Aquell periple, que inclou un incendi el març de 2008 i una sanció de 132.000 € per obres sense autorització al llit d’un barranc.
Ara, el projecte ressorgeix com a Modern Eco Village: un macroconjunt residencial al cor de la comarca del Comtat que es ven com una «comunitat a gran escala» amb 107 xalets unifamiliars i 389 cases modulars i apartaments, horts, escoles, zones esportives i un sistema energètic propi. El web promet «autosuficiència real» —aigua, energia, alimentació—, habitatges «lliures de tòxics» i fins i tot «economia interna» que cree ocupació local. Asseguren comptar amb el «suport ferm» de l’Ajuntament i del seu alcalde, i obrin llista de reserves per “assegurar preus” i participar en decisions de disseny. El missatge és clar: del PAI a l’ecovillage.

“Recolzem aquesta manera 'eco' de viure, perquè és el que entenem que requereix la riquesa dels valors ambientals del municipi. Donem suport al cent per cent aquest creixement urbanístic perquè porta un concepte de vida que creiem que és el convenient per a aquest municipi”, assegurava fa uns dies Javier Sendra, l’alcalde de Planes. “Creiem que ací la felicitat està assegurada. Segur que acceptareu viureu amb nosaltres i nosaltres vos donem la benvinguda”.
L’àmbit és el mateix de sempre: mig milió de metres quadrats a tocar de la làmina d’aigua del Beniarrés, amb el Mas Blau dins del perímetre, una alqueria avui abandonada que va passar a ser municipal arran dels acords urbanístics originals. El que es promet ara és «arquitectura d’alta eficiència» i “impacte mínim”. Però l’impacte real dependrà del nombre d’habitants, dels consums i, sobretot, del cicle hídrid d’un entorn mediterrani cada volta més tensat. Un dels referents esmentats al website és l’ecovillage de Serenbe, a Atlanta, on el preu de les cases ha superat el milió d’euros.
No és casual que l’eco-relat aterre en un moment de sequera històrica i plagues com el Tomicus que han deixat pinars sencers marrons, del Montgó a la Marina Baixa. Al País Valencià, bona part d’eixos pinars són paisatge plantat, fruit de dècades de reforestació planificada des de Madrid. El model de paisatge mosaic que reclamen cada vegada més veus —amb boscos, conreus, ramaderia extensiva, zones humides i energia distribuïda— no és compatible amb este desenvolupament urbanistíc.

El portal del projecte s’adreça a famílies que volen «pujar de nivell», viure en recinte amb control 24/7 i reduir factures amb plaques i reciclatge d’aigua. També convida a «invertir» assegurant preu si es reserva ara. És comunitat o és promoció? A comarques com el Comtat amb tensió demogràfica i salaris moderats, qualsevol macro-operació residencial dirigida a comprador internacional pot desplaçar preus i composició social, si no hi ha garanties clares d’accés local o d’habitatge assequible. La promesa d’una «economia interna» es jutjarà per clients, contractes i salaris, no per renders.
A les seues comunicacions no es fa cap referència a la societat mercantil darrere d’esta promoció i també han declinat participar a este reportatge des de principis d’agost. No obstant això, al web promocional es ven com a part de la vida quotidiana la celebració de «cercles» temàtics de salut, educació o alimentació i la collita de feedback setmanal als membres. El noruec, el finés, l’anglés, el romanés i el castellà són les versions disponibles de la pàgina web, si bé la prolífica publicació de posts a Instagram està només en anglés i va dirigida a persones angloparlants que mai han viscut al Comtat. El sainet donaria per a una nova temporada del show britànic Sun, Sea and Selling Houses.