VALÈNCIA. El paisatge no és només una superfície a intervenir ni un marc visual per ser contemplat. Segons l’antropòleg Tim Ingold, és un taskscape: un espai viscut a través de les activitats que s’hi desenvolupen, un entramat de tasques, ritmes i usos que donen sentit al lloc. D’aquesta manera, cada entorn conté en si mateix una coreografia de relacions que van molt més enllà de la forma.

Aquesta visió és clau per entendre el treball de Cercle, estudi valencià de paisatgisme que Anna Bonet i Nacho Díez fundaren el 2015. El seu enfocament articula escales i disciplines per reconèixer els usos preexistents, visibilitzar els ecosistemes actius i activar relacions noves entre el lloc, la infraestructura i les persones. 

Bonet va estudiar Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya i Díez és enginyer agrònom i ambientòleg per la Universitat Politècnica de València. Ella va ser professora al màster d’Arquitectura del Paisatge de l’UPC i ell el va cursar. Ara Díez és professor d’Urbanisme a l’UPV, ha fundat el portal de divulgació paisatge.org i col·labora amb alguns projectes de Cercle.

“Vam haver de cartografiar 1.700 sectors en quatre mesos”, expliquen sobre la redacció del Pativel (Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral). Ho van fer des d’una mirada que anava més enllà de la protecció del sòl, integrant les dinàmiques ecològiques i socials que s’hi produïen. “El que vam fer no va ser només dibuixar límits, sinó identificar serveis ecosistèmics, cicles hídrics i usos productius, culturals i simbòlics que ja estaven en marxa”, expliquen. És a dir, posar en mapa els taskscapes d’un territori litoral intensament amenaçat.

Van redactar també el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València o de la Vega Baja, dibuixant estratègies d’escala metropolitana per mantindre la connectivitat ecològica mitjançant corredors fluvials i terrestres, i integrar el cicle hidrològic superficial dins la xarxa verda. Aquesta forma de planificar no parteix de zero, sinó que reconeix els sistemes naturals com a infraestructures vives i operatives, i les connecta amb les pràctiques humanes per adaptar-se als nous escenaris climàtics. 

“La infraestructura verda és el motor, el punt d’aproximació per a projectar a qualsevol escala, amb aquesta idea sempre present del retorn cap a la població humana. Són escales molt diferents, però al final l’aproximació per entendre un lloc i pensar-lo de manera propositiva passa per reconèixer variables qualitatives, més que quantitatives”.

Encara que la metodologia i l’escala siga pareguda, el marc de treball geogràfic canvia: “una cosa és un espai agrari viu, com l’Horta, i una altra són els espais litorals. Cal construir una narrativa pròpia per a cada cas, que permeta explicar per què s’ha de prendre una decisió o una altra”.

“Des del punt de vista social, el PATIVEL s’ha convertit ara en una veritable eina d’adaptació al canvi climàtic”. Una idea que ha pogut ser reforçada a altres projectes com el de la Vega Baja. “Vam incloure al planejamet per primera vegada espais submarins, com les praderes de posidònia de la Vega Baja que són úniques i especialment vulnerables davant les activitats del litoral. El pla ha reforçat la infraestructura verda, enfortint les connexions entre la xarxa d’espais verds i el litoral a través de corredors fluvials i terrestres”. 

“Davant dels temporals de pluja o els marítims, preservar el cicle hidrològic superficial i integrar-lo dins de la infraestructura verda és fonamental per mantenir un sistema natural de connexions ecològiques actives”. Una estratègia que van atendre a la redacció de la regeneració del barranc del Carraixet. Com moltes altres infraestructures fluvials, ha sigut històricament ignorat o considerat un espai residual. Però des de la mirada de Cercle, aquest és un paisatge de tasques invisibilitzades: des de l’agricultura de ribera fins al manteniment espontani per part dels veïns, passant per les dinàmiques ecològiques pròpies del curs fluvial. 

Amb una proposta supramunicipal, Cercle proposa reconnectar aquest espai amb el territori, no només com a canal de desguàs, sinó com a connector ecològic i social. Això implica recuperar la topografia, les cobertes vegetals i els espais de pas, però també activar-lo com a lloc de trobada, d’estada i de gestió comunitària. “La visibilitat d’estos paisatges és clau”, apunten. “No només els recuperem ecològicament, sinó que volem que es convertisquen en espais socials”.

Amb una escala urbana, l’estudi gaudeix ara dels resultats d’una de les seues últimes obres. Al Cabanyal, Cercle ha transformat l’antiga rotonda de l’estació del Cabanyal de Rodalies en una porta d’acollida entre barris, amb espais de reunió, una canòpia arbrada i un sistema de drenatge sostenible (DRUS) que recull i infiltra l’aigua en lloc de desguassar-la. “El projecte manté la idea inicial: espais públics per a la gent del barri, amb una estructura verda que unifica”, expliquen. Però també ha suposat una faena tècnica important per gestionar les infraestructures existents i fer-les compatibles amb un espai verd funcional i amable.

“Tota l’aigua es recull a través de sistemes de drenatge urbà sostenible i ha sigut molt difícil fer-ho perquè just davall hi ha el tren”, conten des de Cercle. “Ha sigut un repte important, ja que hi havia moltes infraestructures existents i aconseguir plantar el màxim de superfície verda i drenant no era gens fàcil. Primer vam haver de racionalitzar les instal·lacions, detectar espais d’oportunitat, i a partir d’ací dissenyar una estratègia clara: recollir l’aigua, plantar i infiltrar”.

“Ara hi passeges i no veus ni una reixa. Hem plantat 355 arbres, 6.900 arbustos i creat dos grans jardins de biodiversitat, tot en un àmbit de 5,4 hectàrees. A més, hem introduït vegetació que habitualment només es veu en projectes privats, com els jardins de grava inspirats en la flora mediterrània, adaptats al clima i amb baix manteniment”.

Si al Cabanyal els resultats ja estan clars, a Pérez Galdós les obres són imminents d’un projecte que ha donat molt que parlar els últim anys. “La primera proposta incloïa un aljub urbà perquè el concurs exigia la retirada del túnel existent. Però posteriors informes tècnics han determinat que, per qüestions de temps i pressupost, no era viable executar aquesta retirada, tenint en compte les condicions constructives actuals i la presència del col·lector que ve des de Malilla, situat just davall. Tot i això, la proposta no és incompatible amb una futura retirada del túnel si es disposara de més temps i recursos”.

“El projecte actual equilibra la funcionalitat viària amb la millora de l’espai públic, mitjançant la pacificació del trànsit i l’ampliació de les voreres —que en alguns trams arriben fins als set metres. Amb una longitud de 2,3 km, el projecte incorpora 644 arbres i 24.500 arbustos, i aposta per una secció verda sense alcorques, seguint la filosofia d’un espai verd lineal que connecta el parc Central amb el riu Túria. Un espai pensat per caminar, trobar-se i estar —per viure-hi, en definitiva”.

Amb una escala més xicoteta Cercle ha replicat estes metodologies per al Living Lab que l’Institut Tecnològic del Plàstic - AIMPLAS, té ara al Parc Tecnològic de Paterna. El repte era integrar un jardí expositiu dins d’un espai d’innovació industrial. Mitjançant un procés de cocreació van dissenyar un itinerari flotant entre vegetació mediterrània, amb estacions informatives i una línia de llum que guia el recorregut.

Amb més de 1.000 plantes de 26 espècies, el jardí combina espècies espontànies i introduïdes, i ha estat monitorat durant un any per afavorir l’equilibri ecològic. No és només un espai paisatgístic, sinó un lloc on es creuen usos, percepcions i relacions entre natura i activitat productiva. El treball de Cercle demostra que el paisatge no es dibuixa des de fora, sinó que s’activa des de dins, transformant el taskscape en territori viu i compartit.