ALACANT. La Quaresma és el període de quaranta dies (quadragesima dies) durant el qual els cristians van assumir com un temps de preparació per commemorar la passió, mort i resurrecció de Jesús. Una preparació que incloïa el dejuni més o menys rigorós i abstenir-se de menjar carn i greix d’animals domèstics o de cacera. Eixos quaranta dies rebien inicialment el nom de de carnes tollitas (“carns llevades”), antecessor de les nostres carnestoltes; o carnes tollendas (“llevar les carns”), que en castellà va derivar a carnestolendas, el primitiu nom del carnaval. Però això no va durar massa.
Amb el pas del temps, els dies anteriors van tendir a separar-se semànticament de la Quaresma, fins el punt que els ante carnes tollendas van passar a representar un període amb caràcter propi. Una mena d’avantsala o entrada que va rebre el nom d’entroido en les llengües iberoromances occidentals (castellà, extremeny, galaicoportugués, asturià, càntabre, mirandés i lleonés), que s’han perdut excepció feta del gallec entroido i el portugués entrudo com a sinònims del carnaval.
El mateix procés de separació semàntica va esdevenir en altres llengües romances, com en l’italià carnelevale (“llevar la carn”), abreujat en carnevale, del qual han derivat els actuals carnaval en català, castellà, occità, francés i romanés, l’alemany Karneval o l’anglés carnival. Aquest desplaçament semàntic va desfer la primitiva sinonímia entre Quaresma i Carnestoltes, mots provinents del llatí eclesiàstic que en passar al llenguatge popular van esdevindre pràcticament antònims.
Un antagonisme descrit en el Libro de buen amor (1330-1343) de Juan Ruiz, l’Arcipreste de Hita mitjançant el desafiament de doña Cuaresma al dionisíac don Carnal: «Estando a la mesa con don Jueves Lardero...» (estrofa 1068). La dama el reptava a enfrontar-se-li el Dimecres de Cendra o “Miércoles Corvillo” (estrofa 1174), dit així perquè, segons Covarrubias, «el hombre compungido de sus pecados, se humilla y se encorva en señal de penitencia, de dolor y de arrepentimiento» (Tesoro de la lengua castellana, 1611). La batalla va ser guanyada per la reptadora, que va empresonar a don Carnal. Més tard, aquest fuig de la presó el Diumenge de Rams, reuneix les seues hosts, s’enfronta en una nova batalla i la guanya el Diumenge de Resurrecció o de Pasqua, fent que doña Cuaresma fuja vestida de peregrina a Jerusalem mentre que don Carnal retorna a la ciutat al costat de don Amor.
