ALACANT. 1.600 persones compartint el dia a dia a una comunitat enmig del camp. Cadascú decidia on treballar, seguint el que més li agradava, però sempre vinculat als recursos que la terra oferia prop. A principis del segle XIX, el socialista utòpic Charles Fourier va proposar redistribuir la població mundial en centenars de comunitats rurals autosuficients.

El 1900, Antonio de Padua Saavedra i Mariano de Bertodano i Roncalí —nobles amb títols a l’Alcúdia i Alzira— van aconseguir reunir els fons necessaris per impulsar una colònia agrícola que recollia cert esperit de la idea de Fourier. La Llei per al Foment i Desenvolupament de la Població Rural, una de les últimes lleis aprovades abans del Sexenni Democràtic que va revolucionar la política espanyola el 1868, va acabar d’impulsar la colònia agrícola.

Amb una experiència prèvia a San Javier (Múrcia) i uns inicis tímids, amb el nou segle la Colònia de Santa Eulàlia —l’almogàver Berenguer d’Entença va fer construir una ermita ací, en honor a la patrona de Barcelona després de conquerir Sax— va viure la seua esplendor. Al voltant de dos places quadrangulars van créixer una fàbrica d'alcohol, una farinera, un ajuntament, tres barris, un jardí, una parada de ferrocarril i desenes de tallers i comerços.