premi Diafebus de Novel·la Juvenil 2022

'Aitana Torrent': entre 'The Witcher' i 'Marvel', però a la valenciana

17/04/2023 - 

CASTELLÓ. Res és casualitat a Aitana Torrent, caçadora d'espantacriatures, la primera novel·la d'Alfons Pérez. D'això s'adona una només començar a llegir l'obra amb la qual el cantant, més conegut com 'Malparlat', es va alçar amb el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil en els guardons Lletraferit de 2022. El castellonenc ha deixat impreses totes les seues influències al text. Fins i tot ens comenta que l'elecció del nom de la protagonista té la seua lògica: "Havia escoltat que és el nom més valencià que hi ha i quan vaig investigar vaig saber que prové d'Edetània, el regne iber que s'estenia entre el Xúquer i el Millars. El mateix nom em va despertar el camí del llibre".

Aitana Torrent està lluny de ser una adolescent 'normal'. Tot i la seua edat, com a dona valenta que és, se li encomanen tota classe d'encàrrecs, tal com lluitar contra criatures del nostre folklore, a canvi de diners. Fins i tot un dia serà el mateix rei del Regne de València qui li demane investigar una sèrie d'assassinats rituals que estan tenint lloc per tot arreu. La jove acceptarà i a partir d'eixe moment començarà a recórrer multitud de pobles de la nostra geografia per a esbrinar què és allò que ocorre. Un viatge que, llevat dels seus tints de fantasia, a qualsevol valencià li pot resultar familiar. Tant pels llocs que visita, com per com s'invoca, en cada detall, a la nostra cultura.

La serra d'Espadà o l'Albufera, escenaris clau

Mislata, Paterna, Manises, Borriana, Mascarell, Vilafamés, Gandia, Biar... són molts els municipis valencians que durant la novel·la se citen, però serà la serra d'Espadà- més concretament Aín- així com Morella o l'Albufera (escenari del primer assassinat) on es detindrà principalment la trama.

"Com que era la primera volta que escrivia una novel·la, volia que aparegueren els paratges o llocs que són significatius per a mi. La serra d'Espadà és molt important i Aín és un dels meus pobles preferits. Allí vaig gravar el tema 'Quan estem junts' amb Pepa Cases. Però també Aitana es deté en Morvedre a Sagunt, perquè soc un enamorat de la història del municipi. El seu castell té parts romanes, cristianes i musulmanes, és increïble. I bé, de l'Albufera també estic molt enamorat", confessa Alfons Pérez.

Els diferents municipis es convertiran, en conseqüència, en un personatge més de la trama. No sols perquè són escenaris clau, sinó perquè condicionen el transcurs de la història.

 

Una aventura actualitzada al nostre temps

Una altra de les qüestions interessants del llibre és com fa referència al passat a partir d'una trama d'aventures que encaixa perfectament en el present. Possiblement en altra època seria impensable que una dona s'enfrontés a les criatures més horroroses d'un regne, i més per encàrrec d'un rei; no ho és ara. "Hi ha molt poques dones protagonistes en la literatura universal i justament algunes d'elles formen part dels meus personatges favorits. Aitana Torrent té molt de Jessica Jones, personatge de Marvel. Si haguera de definir el llibre et diria que és una barreja entre The Witcher i Marvel a la valenciana, amb tocs de Marinera Lluna (Sailor Moon)", assenyala el castellonenc.

Es declara Alfons Pérez com un admirador de la novel·la juvenil, de la fantasia, la bruixeria i la ciència-ficció, per això el seu debut literari havia de tenir un poc de tot això. Abans citava alguns referents, però hi ha més: "Neil Gaiman, J. K. Rowling i al mateix temps el manga. Els japonesos connecten molt amb les emocions dels jóvens. Volia sintetitzar-ho tot amb aquesta novel·la. Tenia clar que la contextualitzaria perquè fora molt nostra, però calia un gir. En un principi sembla una investigació medieval i de cop i volta es relaciona amb llegendes àrabs i divinitats iberes".

Extra: un bestiari i una 'playlist'

Aitana Torrent, caçadora d'espantacriatures compta a més amb una curada edició. A les il·lustracions d'Alba López Soler se suma un mapa i un bestiari d'espantacriatures valencianes dissenyats per Natxo Sarvatxo, que recopila animals tan fabulosos com el Butoni, la Cucafera, el Gambosí o la Víbria.

I no sols això, també se la nota la passió de l'autor per la música. Des de la presència de Gil, un trobador que regala més d'una cançó als seus acompanyats, fins a les picades d'ull que es fan al grup Carraixet, a Ovidi Montllor i a Joan Monleón, qui abans de ser presentador de la televisió valenciana, va ser líder del grup Els Pavesos. A part de tot això, al final del llibre, s'annexa una llista de cançons "trobadoresques" actuals que Alfons Pérez proposa associar als diferents episodis de la història. Tipus:

'Quina Calitja' de La Gossa Sorda
'I tu, sols tu' d'El Diluvi
'Monstres' d'Esther
 'Epicur' d'Aina Koda
'Veus de Vent' de Pleasant Dreams
'La lluerna' d'Oceäns
'Aigües Mortes', del mateix Malparlat amb Àlex Seguí i Mireia Vives. 

"La música és un element important per a mi, però també per a tots els valencians. Un percentatge molt alt de les bandes espanyoles són d'ací. La música és una cosa inherent als valencians i volia reivindicar-la citant a molts grups i artistes". 

En definitiva, el castellonenc apunta que el que es volia era no sols proposar una lectura per a xiquets o adolescents, sinó per a qualsevol persona. "A mi m'agradaria llegir un llibre en valencià així", manifesta l'escriptor, el qual no amaga el seu desig de donar-li continuïtat a la història: "Sent que he deixat moltes coses per contar amb Aitana. M'agradaria que tinguera un recorregut literari més llarg", afirma. La Fira del Llibre de València i Castelló serviran d'oportunitat per a adquirir la seua novel·la, com també la presentació que farà el 22 d'abril en la biblioteca de Nules.

Noticias relacionadas