X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

CARTOGRAFIES DOMESTICADES

A l’abordatge de les torres: els refugis pirata que esperen el seu rescat

Durant segles han protegit als llauradors i han donat distinció a la burgesia. Entre la Condomina, Mutxamel i Sant Joan d’Alacant, una vintena de torres de l’Horta resisteixen la pressió urbanística mentres esperen nova vida.  

17/03/2019 - 

ALACANT. Entre els forats 9 i 1, a un tir del camp depràctiques, una xicoteta torre de pedra sembla arraconada al pati posterior d’un camp de golf. Però els jugadors estan concentrats al green, des d’on TorrePlacia és invisible perquè està rodejadad’una dotzena de bungalows que lidonen l’esquena.

Al carrer Clara Campoamor la situació tampoc millora massa. Blau, groc, gris, taronja, verd... Una completa selecció de contenidors de brossa emmarquen les vistes del monument centenari. Però molt prompte la postal canviarà: una sentència judicial obliga a traslladar la torre quatre-cents metres. L’objectiu és ajustar-se al perímetre de protecció que es va trencar amb la urbanització il·legal dels bungalows. Un destarifo que s’ha pogut seguir de prop a AlicantePlaza des de fa anys. 

“El problema sorgeix quan l’Ajuntament no fa cas a la paralització de les obres dels bungalows dictada per la Conselleria de Cultura”, explica Juan López, divulgador de les Torres de l’Horta des del blog Plithus. El destrellat s’ha allargat i ara qualsevol solució és complexa:“si no se trasllada la torre, s’haurien d’enderrocar els bungalows on hi ha gent vivint amb el seu arrelament social: un cost superior al del trasllat de la torre”. 

“El jutge va dictaminar que la llicència de la urbanització és nul·la i s’ha de reposar la situació anterior”. Davant esta tessitura, la llei permet traslladar Bens d’Interés Cultural –com és el cas de les Torres de l’Horta- i és la solució escollida per l’Ajuntament. “Molts experts opinen que el trasllat és difícil, potser l’enderroquen per complet i construisquen una torre semblant”, explica López. Però no serà la mateixa, ni tindrà el mateix context.

Una plaqueta col·locada fa uns anys davant la torre conta que no estem sols: una vintena de torres com estes es reparteixen en un parell de quilòmetres a la redona. El trasllat garantirà que la nova ubicació de Torre Placia mantindrà contacte visual amb la resta de la xarxa de torres, ja que entre elles es comunicaven l’arribada de vaixells sospitosos. 

Què fa una torre com tu a un lloc com este?

“Les torres sorgeixen com a resposta als atacs dels corsaris berberiscos a la zona provinents del que ara és Algèria. Eren atacs molt ràpids perquè havien de robar mercaderies i esclaus abans que arribaren les tropes d’Alacant o la VilaJoiosa al rescat”, conta desvanit Juan López. Mentres cita investigacions com les de José Luís Menéndez Fueyos  -“no eren pirates sinó corsaris perquè estaven organitzats”- recorda dos noms: Barbarroja i Dragut.

Entre el segle XVI iXVII, estos dos corsaris provocaren els saquejos més rememorats de l’horta d’Alacant. Com els de Dragut - successor de Barbarroja- que va arribar fins a Sant Joan d’Alacant en un desembarcament ambvint-i-set vaixells el 1550. Casi cent anys més tard, quatre-cents corsaris s’intentaren emportar dos-centes dones, xiquets i majors però foren alliberats entre Benimagrell i la platja. 

Estos atacs a tota la costa mediterrània foren constants des de l’arribada de l’Imperi Turc a Algèria el 1516. Al regnat de Felip II, enginyers italians com Vespasiano Gonzaga o Juan Bautista Antonnelli acabaren de blindar la costa per protegir a les llauradores d’estos atacs. L’Horta d’Alacant vivia el seu millor moment, amb la recollida d’aigües del riu Monnegre des del Pantà de Tibi i els assuts de Mutxamel. Estes sèquies van construir un enorme delta artificial entre Mutxamel i la platja, empastat per bancals i finques senyorials.

Una volta finalitzaren els atacs pirates, les torres van servir per donar estatus a les finques senyorials que trufaven l’Horta, un dels pilars econòmics de l’Alacantí durant segles. “De tots els cultius, el més important era el de la vinya, amb la que es produïa el vi fondilló”, explica nostàlgic López. 

Resistència a la desmemòria o renaixement de l’Horta? 

Però la plaga de la fil·loxera va desencadenar una sèrie de catàstrofes que acabaria amb el rendiment de l’Horta. Al segle XX es deixa de cultivar i amb el boom turístic del Desarrollismo franquista, les terreseren més rentables si es plantaven bungalows enlloc de tomateres. 

Llevat d’algunes excepcions com la Finca Morote –productors d’oli, vi i moscatell-, l’Horta ja no és el que era... de moment. Activistes com Juan López intenten que no es perga el seu valor al menys a la memòria de la ciutat: “a partir d’una ruta amb el professor Antonio Campos Pardillos. Vaig vore que la informació estava molt dispersa i vaig decidir obrir un blog. A poca poc vam aconseguir que s’editara un llibre a la universitat, es senyalitzarauna ruta...”, explica López.

El col·lectiu Alacant en Bici tampoc s’ha esperat per a posar en marxa rutes per a vianants, bicicletes i fins tot... al trot. “Enguany és la primera volta que fem una ruta trotant –el 24 de marça les 8h des de la Santa Faç- però portem treballant des del 2013”, explica Enric Aragonés. “Amb Google Maps i Wikiloc hem dibuixat unes huit rutes amb diferents modalitats: curtes, llargues, familiars... 

I mentres tant, amb Plinthus organitzem rutes guiades de forma altruista”. “Estem molt demandats però fem el que podem. Hem aconseguit entrar a algunes torres privades i ara volem fer una ruta amb motos clàssiques com la Vespa i una app mòbil amb audioguia perquè la gent es monte la ruta autònomament”.

Tots dos van participar el passat dimecres a una taula redona al Col·legi Territorial d’Arquitectes d’Alacant amb Natalia Garcia, membre de l’agrupació valenciana d’Arquitectes pel Paisatge. “A voltes es parla de les torres com una relíquia aïllada, però pensem que és important entendre-les amb la seua escala territorial”, explica l’arquitecta. “Hi ha recursos naturals, culturals i paisatgístics de l’Alacantí que no tenien protagonisme al debat social”, explicava dimecres Miguel Martínez, vocal de cultura del CTAA. 

“No es pot oblidar el passat agrícola o el sistema hidràulic, perquè expliquen la construcció d’estes torres”. Algunes receptes: horts comunitaris per tornar a apropar l’agricultura a la vida quotidiana de la gent o recuperar les traces de l’horta als nous espais públics. Segons Natalia Garcia, “les torres es podrien rehabilitar com a espais veïnals d’autogestió, hostaleria o fins i tot per a algunes fundacions i empreses que tenen capital social dispostes a invertir”, explica Garcia.

A més de les idíl·liques celebracions a la Torre de Reixes o la Torre Bosch –dedicades al negoci hostaler-, la Torre Rovira –també coneguda com Torre Juana- està convertint-se en un coworking amb la iniciativa particular d’Andrés Pedreño, ex rector de la Universitat d’Alacant. Un espai experimental per conservar el patrimoni amb dispositius electrònics o una multinacional japonesa de menjar són les primeres passes a la nova Horta d’Alacant.  

“Em sembla un miracle que només falten quatre torres. Ara tenim un paisatge i un entorn perdut, però estes torres porten ací cinc segles i els bungalows no duraran tant”, declara Luisa Biosca, tècnica de restauració del patrimoni a l’Ajuntament d’Alacant. “Sempre mesurem en la nostra escala de temps, però jo em conforme en que ho veguen els nostres nets. Així s’ha recuperat tot l’entorn del Teatre Romà de Cartagena”.

Amb la candidatura per a convertir el sistema defensiu de la ciutat en patrimoni de l’humanitat, Biosca diu que “vaig bregar perquè s’inclogueren les torres. Quan vam anar a vore-les, els experts ens van aconsellar que pel seu estat seria millor no fer-ho. Jo sé que el castell de Santa Bàrbara, siga o no patrimoni de l’UNESCO, no es caurà. Però vec que les torres van a perdre’s i incloure-les a la candidatura era un estímul per a elles”. 

“Es podria fer també una escola-taller que servira com a laboratori per a la recuperació de l’Horta, com una xicoteta mostra del que hi havia”, afegeix. “Però tot açò ha decomençar amb els col·legis, que els xiquets s’enteren, ho disfruten i hoconeguen”. Biosca remata: “per a protegir i cuidar és necessari estimar, i per a estimar s’ha de conèixer. Si nos’estima, no es protegeix. Als adults els done per perduts, però estes urbanitzacions estan plenes de xiquetes que deurien saber que on hui tenen lapiscina, abans desembarcaven pirates i passaven sèquies plenes d’aigua”.

@carlospastor__

Noticias relacionadas

next
x