Sara Bellés i el revolucionari acte de sentir

CASTELLÓ. Soledat, frustració, tendresa, amor, tristesa, melancolia, autoconfiança, por, rabia, valor, optimisme, entusiasme, esperança, curiositat, calma, plaer. "Mostrar el que sentim és un acte revolucionari", manifesta Sara Bellés (Benlloc, 1989). En efecte, no sempre és fàcil. Els estigmes i la vergonya solen impedir treure allò que hi ha més endins nostre. "Quantes vegades hem aparcat comportaments al carrer per tornar a vestir-los quan siguem fora? I quantes vegades hem deixat els sentiments guardats a casa, per a trobar-los en tornar? Doncs sí, sentir pareix un acte revolucionari en un món que contínuament frena les emocions. Tant de bo, sota la seua caixa de ferramentes -tals com el llapis, l'aquarel·la, la tinta o el lleixiu- l'artista castellonenca no ha dubtat en posar-se enfront d'aquestes suggestions per fer-les fora de l'obscuritat.

Aquest preludi no és, a més, casualitat. Les emocions abans esmentades han sigut escollides per les mateixes persones que han volgut representar tot allò que queda entre la vida i la mort. La tasca de Bellés ha sigut, aleshores, donar-les forma. "Cadascú dels models escollia quin sentiment volien escenificar, que sense dubtes era aquell que els cridava des de dins". I entre el pinzell i el text, la pintora ha representat un conjunt d'obres que respiren sobre aquest manifest: "El que podem veure en la meua obra és el relat personal i reial d'aquelles impressions que socialment són més difícils de mostrar, inclòs per a la pròpia persona. Vivim en una societat on la felicitat és l'estat ideal, i tot el que s'isca d'aquí no està ben considerat. No sols parle de reaccions roïnes, també l'entusiasme està mal vist perquè té un nivell massa alt de felicitat, la gent ho considera exagerat", assenyala Bellés. Així mateix, encara que les persones retratades responen a diferents períodes i sexes, Sentim posa especialment la llaga en les accions que des de menudes s'ha représ a les dones, "tals com no enfadar-se o no sentir rabia".

El detonant per començar aquest projecte, que es pot veure fins al 7 de febrer al Centre Cultural de Les Aules, va ser la mateixa necessitat de l'artista de donar-li un major significat als seus retrats. Acostumada a rebre encomandes on la gent li enviava fotografies amb somriures "perfectes" o amb enquadraments excessivament preparats, Bellés tenia la urgència de treure el llapis fora de la línia per topetar altres camins. "Pareix que quan es juga amb les emocions, el valor del teu treball acaba canviant. I aquest nou escenari em va conduir a investigar". Habituada, a més, a encaixar les seues creacions sobre un marc, Sara Bellés combina aquesta vegada obres de xicotet i gran format amb extenses peces de text. "Com que no volia posar-los un nom, perquè més que un retrat personal, aquest treball -com hem dit- gira entorn de les emocions, vaig proposar als invitats que descrigueren també amb paraules el que sentien i vivien amb eixe sentiment. No ens calien definicions de diccionari, sinó sensacions més reals. "

Tal diversitat d'emocions té a veure doncs en eixa mateixa diversitat de rostres que, segons l'etapa vital de vida que travessen, evoquen a determinades impressions. Així, Sentim ha estat en constant construcció, degut que -tal com explica Bellés- els propis participats es veien obligats a canviar la seua elecció, quan aquesta distava molt del seu estat anímic actual. "L'obra és totalment coproduïda. Jo pinte però el contingut el fiquen pràcticament ells. Hi ha que necessitaven textos gegantescos i altres que en una frase en tenien suficient", explica la pintora. Una vegada escollits els perfils, el primer pas era realitzar una sessió fotogràfica que donara pas a l'espontaneïtat. Mentrestant, aquests explicaven a l'autora perquè havien escollit determinada emoció i Bellés la posava més tard sobre el seu llenç.

Graduada en Belles Arts a Granada i formada com a tècnica superior en il·lustració, Bellés pot dir que es dedica plenament a la feina creativa. Un "luxe" al que no arriven tots els dibuixants. En efecte, en l'actualitat és un dels noms que més ressonen a la província amb treballs per a diverses editorials -tals com mensualment a la Revista Plaza- així com dissenys gràfics o encàrrecs personals. "M'ha costat uns quants anys poder mantenir-me així i dir val, puc sobreviure. Fa falta buscar molts punts per a poder fer la teua professió sòlida, ja que d'un únic projecte és pràcticament impossible viure. Tant de bo, tot el que faig està, en certa manera, relacionant amb la creativitat, que és el que vull per a mi". Amb tot un món per fer, almenys la retratista ja té entre mans uns altres "dos o tres" projectes envestits.

"Sentim. Les persones per naturalesa sentim, igual que pensem i respirem, és com notem i sabem que estem vius. L'acte de sentir, voluntari o involuntari, ens condiciona i no podem evitar experimentar en nosaltres mateixos els seus efectes. Tant si acceptem un estat d'ànim, com si no, vivim sensacions, a favor o en contra, tenim impressions, emocions lligades a pensaments i a idees, a paraules i a gestos. 

Sí, tots sentim, però mostrem tots com ens sentim? Mostrem realment allò que sentim? I...ho fem sempre?

Es tracta d'escoltar-nos a nosaltres mateixos i d'entendre què és allò que passa, manifestar-ho i traure les emocions cap enfora, per tal de veure-les davant i saber donar-les forma. Atrevir-te i veure't i acceptar-te, a ser honrada amb la teua persona. Ser conscient del propi estat. Es tracta d'entendre's i no tenir por de presentar-se, de lliurar-se enfront de la resta. No tenir por d'evidenciar els sentiments perquè saps el motiu, la seua causa, patint la seua conseqüència", Sara Bellés.