Novembre Elèctric: "Després de la catarsi del primer disc, ja hem agafat l'esperit de banda pop-rock"

VALÈNCIA. La part més clara de la vida i la més fosca. "En una edat com la nostra -passats els trenta- sabem de què va la pel·lícula. Ens hem emportat pals, hem trencat amb una parella i em deixat arrere amistats." Aquesta seria eixa part més àrdua de la nostra existència, tal com esmenta Yerai Calvo. Tant de bo, a les seues lletres, el cantant i compositor fa una reflexió del més dur d'aquest trànsit per a poder "recuperar la innocència". I aquesta és precisament la peça clau del tercer disc de Novembre Elèctric. Les seues lletres ressonen sentiments passats, recorrent els quatre anys que duen com a banda per a sostenir un so "més cru i enèrgic" però replet de candidesa.

En efecte, les lletres de Quart Minvant es començaren a gestar quan encara aterrava a l'escena musical valenciana el seu primer treball, Intacte (Mésdemil, 2014). "Va ser una catarsi, degut que en qüestió de mesos em vaig posar a agrupar les cançons que teníem i ho vàrem publicar", explica Calvo. Eren molts els temes que va llançar des de dintre del seu imaginari però no tots es podien incloure. És per aquesta raó que el músic tenia clar que aquelles lletres que "pels pèls" no van entrar al top ten, formarien part d'un altre àlbum. "Ha sigut un procés lent de quatre anys recopilant cançons i d'alguna manera gaudir de la composició".

La maduresa amb la qual es presenten els nous temes no és sols cosa del temps. Integrada també per Rodrigo Domínguez (guitarra elèctrica i teclats), Sergio León (bateria), Bert Posada (guitarra elèctrica) i Adrián Díaz (baix), la formació ha sabut aprofitar els coneixements de cadascú i tots junts han cooperat en el desenvolupament del treball. "El grup ja ha agafat l'esperit de banda pop-rock. En Intacte em vaig ocupar pràcticament jo sol de la gravació i composició. Una tasca que encara seguisc desenvolupant, però han sigut claus els arregles del baixista o guitarrista i, a escala musical, tots han aportat el seu granet."

Els versos d'Hèctor Serra, la clau a la part més soterrada

Un altre període clau per a entendres qui són ara, és Tremole (Mésdemil, 2016). Amb aquest segon disc, el grup es va atrevir a musicalitzar els poemes d'Hèctor Serra, allunyant-se així del que havien oferit amb l'anterior treball. "Venint de l'elèctric, va ser molt arriscat per a nosaltres endinsar-nos en aquesta música més intimista. Potser fóra inclòs contraproduent perquè la gent busca referències i si els canvies el teu estil, els pots perdre. Però nosaltres ho vam fer en gust i no deixem res arrere. Tot ho recuperem. Encara que si hem afluixat eixa part més personal, per guanyar en elèctrica. En Tremole les lletres eren esencials i en Quart Minvant també ho són, però la part musical és fonamental", manifesta Calvo.

El seu vincle amb l'escriptor continua present al nou disc, i no sols en forma de record. Cadascuna de les cançons del treball va acompanyada per un poema que Hèctor Serra ha fet d'elles, i que s'inclou al llibret d'aquest. Un detall que Novembre Elèctric retorna al poeta amb la desena cançó de l'àlbum, 'Polaroids', la qual naix d'un vers de Serra que porta aquest mateix nom. D'aquesta mateixa composició es publicarà al llarg de la setmana el seu videoclip, segons ha avançat el líder de la banda.

Les dues cares de la lluna

"Em note que cada volta estic més tancat i em costa més obrir-me" confessa el cantautor. El pas del temps de vegades ens fa posar-nos un mur, un escut de protecció que ningú pot trencar. No obstant això, tal com ocorre amb el quart minvant de la lluna, no tot és negre i també hi ha clar. L'artista, a l'igual que Novembre Elèctric, ha aspirat a convertir aquest abisme en una declaració d'intencions per tal de recuperar la innocència. "Volem anar a la vida sense por, que no ens afecten les decisions i que cada volta que podem ens guiem pel cor".

"Donam un motiu per confiar,
una llum que ningú apague mai.
Tot allò que sempre ens ha fet mal,
les ferides que respiren."

Aquest esperit surt en gran part d'un dels grans referents del músic: "Encara que treballe a través del subconscient i no em pose exemples a l'hora d'escriure, aquest exercici de despullar-se i de no tindre objecció en dir les coses em ve inspirat pel cantautor irlandés Damien Rice". Així mateix, Yerai Calvo també pren nota del treball d'altres artistes com Bon Yver o Radiohead. Al cap i a la fi, les seues lletres retracten temes universals de les que tothom es pot identificar.

"El disc és una espècie de diari on vas relatant algunes històries d'una forma un poc abstracta, però no deixa de tindre un objectiu. Molta gent em diu que faig cançons tristes, perquè vinculen la música en valencià als temes de festa. El contrast és clar, ja que les meues lletres remeten més a la melancolia. La realitat és que si estic alegre, no tinc material per a fer una cançó i les coses que em produeixen tristesa em són més fàcil de relatar". Encara així, Calvo també aposta per la serendipitat i eixes casualitats que ens fan entropessar amb alguna cosa meravellosa encara que no l'estàvem buscant.

Amb tot açò, el pròxim dia 20, Novembre Elèctric presentarà al Teatre el Micalet Quart Minvant. I a més a més, el dijous 24 la formació actuarà a Algemesí després de classificar-se a la fase dels preliminars del concurs català Sona9.