X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

'DOS MONS', PREMI DE TEATRE BREU EN VALENCIÀ EVARIST gARCIA

Estrena a l'Arniches: el diàleg entre el consum excessiu del primer món i la fabricació en el tercer

28/11/2019 - 

ALACANT. Premiat per l'autoria de diversos espectacles teatrals, mestre en l'Escola d'Art de València, director artístic del Grup Ilusiona i, actualment, escrivint una comèdia teatral per a la companyia La Dependent. Aquest és un molt resumit informe sobre la vida laboral de l'alcoià Jordi Peidro i Torres, qui ja pot sumar al seu currículum haver resultat guanyador del Premi de Teatre Breu en Valencià Evarist Garcia en la seua XX edició, on s'han presentat 16 propostes a concurs. Dos mons, que així es titula l'obra guardonada, parla sobre "el consum excessiu del tèxtil, de la roba i les sabates, i de qui fabrica tot això. Es tracta de la diferència entre eixos dos mons, entre els qui consumim excessivament i els qui han d'elaborar aquests productes per al nostre consum. I, sobretot, que aquesta roda no pare", resumeix la sinopsi de l'obra el seu autor. El plantejament parteix de la pregunta de què succeiria si alguna cosa impedira la continuació d'aquesta roda, una situació que pot, "enfrontar aquests dos mons, però que, al mateix temps, busca trobar una solució que satisfaça a ambdós, òbviament més al primer que al tercer món, ja que aquest últim és qui sempre acaba perjudicat", recorda una realitat innegable.

El to de farsa i l'humor amb què l'autor conta la història no elimina la intenció primera de l'obra: "Tocar les tecles suficients perquè la gent òbriga els ulls davant d'aquestes situacions", busca Peidro la capacitat d'autocrítica. Un exercici que el dramaturg també pretén en altres de les seues creacions: "Dos mons sorgeix vinculat a altre espectacle que estava escrivint per a La dependent, on parlava de reciclatge, reutilització i dels problemes que ens veurem obligats a fer front si no hi posem remei. El 2050 els oceans no admetran més plàstics perquè ja estaran saturats; en 30 anys hi haurà més plàstic que peixos", s'entristeix.

Després que el jurat del certamen donara a conéixer el seu veredicte el passat 3 d'octubre, Dos mons s'estrenarà demà, divendres 29 de novembre, a les 20 hores en el Teatre Arniches, on la història veurà la llum per primera vegada, posant sobre l'escenari el diàleg entre dos personatges -un del primer món i altre del tercer-, representats per dues persones més que conegudes per l'autor: "Jordi i Alejandro Peidro Puchades, els meus fills. Els dos estan integrats a Bolos Teatre, la companyia que representa la meua obra, perquè quan se'm va plantejar aquesta oportunitat vaig pensar que era una cosa molt bonica per a mi i una espenta per a ells, que estan iniciant-se en aquest món de l'art o del teatre", conta.

L'entrada gratuïta fins a completar l'aforament permetrà veure la primera posada en escena d'un premi amb el qual "la Diputació Provincial d'Alacant s'implica i compromet en el reconeixement del valencià com a bé immaterial i viu que hem conservar, respectar i preservar durant la seua projecció", afegeix la vicepresidenta primera i diputada de Cultura, Julia Parra, qui ha estat present, junt amb l'autor, a la roda de premsa del dijous 28 de novembre al Palau Provincial per a presentar l'obra guardonada. Dotat amb un incentiu econòmic de 3.000 euros, "es tracta d'un dels pocs premis que inclou la representació i l'edició de l'obra guanyadora. Un certamen que, a més, recorda cada any la importància de la figura d'Evarist Garcia i dóna rellevància als autors i dramaturgs de la nostra terra, així com les companyies de teatre que els donen vida en les representacions", manifesta la diputada.

La Diputació d'Alacant i la Generalitat Valenciana van crear l'any 2000 aquest certamen en record d'Evarist Garcia, una iniciativa que Peidro agraeix "perquè hi ha treballs que de no ser per aquestes institucions no veurien la llum, perquè es tracta de produccions molt específiques. En aquest cas concret, una peça de teatre breu és difícil de col·locar en alguna companyia i resulta una bona possibilitat per a traure històries que no donen per a més contingut o temps, però que sí encaixen en aquest model", exposa el dramaturg.

Noticias relacionadas

next
x