35 anys de la revista Canelobre i 69 edicions / FOTO CEDIDA PER L'IAC JUAN GIL-ALBERTALACANT. 35 anys d'arreplegar la història, la cultura, l'economia i l'art de la província. Aquesta ha estat la feina i l'essència de Canelobre, la revista impulsada per l'Institut Alacantí de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert fa ja més de tres dècades, un aniversari que es commemorà ahir dijous, 27 de juny, fent-lo coincidir amb el mes en què es va publicar el primer número l'any 1984, pel que s'ha considerat "una molt bona ocasió per a celebrar aquest aniversari i valorar què ha significat culturalment aquesta revista icònica del Gil-Albert", exposa el director de l'Institut, José Ferrándiz. L'acte va consistir en una taula redona a la Casa Bardín, on van tindre veu tres dels set directors que han estat al capdavant de la revista: el professor José Carlos Rovira (1984-1990), qui va viure els fonaments de la publicació; el també docent Miguel Ángel Lozano (1990-1999), qui més temps va durar en la direcció; i la periodista Rosalía Mayor (2003-2011), "la primera dona a ser directora de Canelobre, a més de convertir-se en la primera directora de l'Associació de la Premsa d'Alacant", apunta Ferrándiz. A més, la conferència col·lectiva va estar moderada per la sotsdirectora de la revista, Elvira Rodríguez (el director actual és Ramón Sánchez).
Al diàleg es va tractar el recorregut d'aquesta publicació i es va fer un resum de la història d'aquests 35 anys, una vida continuada d'una revista que arrossega un balanç "molt positiu", considera el director del Gil-Albert, "primer de tot, perquè s'ha mantingut durant tant de temps i amb temàtiques tan variades, encara que han predominat les històriques, però sense excloure els principals personatges culturals i científics d'Alacant, així com sectors industrials de la província com el joguet, el vi o el calçat, tan importants per al nostre territori com per a la projecció cap a l'exterior", recorda. I opina que "ha sigut una revista multidisciplinària, amb una producció gran, rigorosa i de molt alta divulgació".
FOTOGRAFIES CEDIDESLa trajectòria suma 69 números, 50 dels quals es troben digitalitzats per necessitat i per facilitat d'accés: "Molts d'eixos números estan esgotats en les seues edicions en paper", aclareix Ferrándiz. Una evolució digital que s'ha pogut dur a terme gràcies a la creació d'un portal propi del Gil-Albert en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, obert des de principis de 2019. "Per tant, Canelobre ha entrat en eixa evolució internacional, global, per via de les edicions digitalitzades, un projecte en què s'està treballant progressivament perquè s'hi puga trobar la col·lecció completa", assegura. Tot i que la revista ha anat evolucionat amb el pas del temps i el canvi social, una característica que ha conservat és el format, les dimensions, encara que no ha succeït el mateix amb el nombre de pàgines: "Els últims números oscil·len entre les 300 pàgines, de vegades sobrepassant aquesta quantitat, mentre que els primers serien d'unes 120 pàgines, perquè es publicaven amb més freqüència que ara", justifica el director de l'entitat.
I és que cada any veu la llum un o dos números, a causa que Canelobre suposa una revista pausada perquè així ho requereix: "Es tracta d'un procés d'elaboració llarg, d'un any o així: s'encarrega al coordinador o a l'equip de coordinació, ells planifiquen l'estructura, pensen en els col·laboradors que millor coneixen el tema, aquests experts en la matèria redacten amb un cert temps, perquè es tracta d'articles llargs -de 14 o 15 pàgines- i rigorosos, després ve tota la feina de composició, de recerca de material gràfic, el disseny... És un treball laboriós perquè ha de donar com a resultat una revista que barrege continguts, disseny i art. Tota la cultura aquí posada", sentència. Sota aquesta feina insaciable s'apunta als culpables, tot un equip diferent mobilitzat per a cada edició: "Crida l'atenció veure que després de 35 anys haja participat tanta quantitat de gent, bé com a col·laboradors, com a fotògrafs, aportant material gràfic i documental, dins del consell assessor o des del punt de vista de la documentació", opina Ferrándiz de la bandada que s'amaga darrere de Canelobre. "Tots els equips del Gil-Albert han anat mantenint eixa línia de continuïtat i de qualitat", comenta agraït el director de l'Institut.
Rosalía Mayor, primera dona directora de la revista Canelobre i de l'Associació de la Premsa d'Alacant / FOTO CEDIDALa revista va començar sent miscel·lània, és a dir, una barreja de temes distints dins de cada edició, però amb l'anada dels anys ella mateixa "va trobar la seua identitat, convertint els números en monogràfics", amb una especialització diferent en cada publicació. "Això li ha donat un valor i una personalitat pròpia que ha sigut molt apreciada, perquè hi ha números amb temes de referència, que són buscats", expressa Ferrándiz. A les seues pàgines han aparegut personatges com Óscar Esplà, Miguel Hernández, Enric Valor, Francisco Javier Balmis o Rafael Altamira, entre altres protagonistes de la província. Per tant, resulta innegable l'orientació històrica que segueix la revista, encara que també s'introdueix la contemporaneïtat: "S'ha publicat algun número sobre qüestions més actualitzades com el turisme, en el qual hi ha uns articles de contingut històric, altres que tracten de la situació actual i altres que parlen de la línia futura del turisme", justifica. "El mateix amb el número del calçat o amb personatges ja difunts, on es parla de la persona des de la visió actual. Sí que han predominat el tipus de Canelobres de contingut històric, de personatges i de la recerca i explicació del patrimoni", confessa.
L'últim número, el 69, gira entorn de la figura del colivenc Eusebio Sempere i van camí a l'empremta "dos nous: un dedicat a la guitarra en Alacant i altre, a l'aigua", avança Ferrándiz. 35 anys que miren al futur amb aspiracions de continuació, buscant "temes que encara no s'hi han tractat, perquè el nostre patrimoni cultural és molt ric", considera el director, qui expressa que "l'evolució de la societat també anirà indicant les temàtiques noves". I agraeix la importància del fet que "sempre ha existit un suport pressupostari i tots els equips han tingut la voluntat de mantenir Canelobre a un nivell molt alt. És un treball de qualitat i molt professional", matissa Ferrándiz.
