'25 de maig': el bombardeig del Mercat d’Alacant convertit en relat juvenil

ALACANT. El 25 de maig de 1938, la ciutat d’Alacant i, en concret, la zona del Mercat Central, va patir el bombardeig de l’aviació de la Itàlia feixista durant la Guerra Civil. L’atemptat va deixar més de 300 víctimes i una petjada que, quasi un segle després, costa esborrar. Tant és així que l’escriptora de Petrer Isa Romero Cortijo (1989) ha volgut rescatar-la i reinterpretar-la en la que ha esdevingut la seua primera novel·la juvenil. Ara, el seu relat pretén acostar la història més pròxima a una generació que, malgrat tot, la sent molt llunyana. “És un signe d’identitat i crec que ha quedat oblidat en la memòria col·lectiva”, apunta Romero.

Tot i que sense un propòsit inicial per part de l’autora, 25 de maig barreja la història real amb una altra més fantàstica, més amable, menys crua. “Sempre m’ha agradat la fantasia. Llavors, vaig veure que esta novel·la es podia complementar d’eixa manera”, revela. Tractant-se d’un fet tan dur, caldria imaginar que el relat es mou en un ambient dolent, fosc, tràgic. Massa per a un públic adolescent. L’escriptora, en canvi, ha preferit crear una altra atmosfera: “En principi, pot pensar-se que hi ha un rerefons molt obscur, que tot és tristesa, desolació... Però la història mostra un camí més esperançador”.

Precisament en la recerca d’eixa llum enmig d’una ciutat en guerra, s’hi troben les dues protagonistes. D’una banda, Maria, una pediatra amb una missió que complir; d’altra, una xiqueta que sovint s’eleva a una dimensió irreal. “Cendra i runes, però també vida (i el poder de la imaginació)”, sintetitza l’autora. Així és com la cruesa dels bombardejos —declara— “s’intenta compensar amb un to d’exploració”. D’esta manera, l’escriptora petrerina ha pretés homenatjar des de la creativitat un fet històric que, a diferència de l’atac de Gernika, “ha quedat massa oblidat”.

En la seua faceta d’escriptora, Isa Romero Cortijo començà escrivint novel·la d’adults. No obstant això, com a mestra d’escola i interessada per la literatura infantil i juvenil, ha anat creant paral·lelament llibres per a este tipus de públic lector. Els únics que, fins al moment, han estat publicats. El primer en veure la llum fou Pablito no quiere nacer, seguit de Cienmanos i La cabra que no sabía tirar para el monte, dos àlbums il·lustrats per la pròpia Romero. 25 de maig suposa, per tant, el seu debut en el gènere juvenil i també en la literatura en valencià. “Esta novel·la, per la proximitat, pel fet històric, pel to, demanava ser escrita en valencià”, argumenta l’autora.

L’última creació d’Isa Romero Cortijo (publicada per Edelvives Comunitat Valenciana) serà presentada per primera vegada este diumenge, 25 d’abril, a la Plaça del Llibre d’Alacant. Dues setmanes després, el divendres 7 de maig, l’acte tindrà lloc al Centre Cultural de Petrer. Impacient perquè arriben estes dates i, sobretot, perquè “la gent òbriga la novel·la”, l’autora recorda la importància del públic en la culminació d’un procés creatiu: “El llibre no s’acaba de fer quan u l’escriu ni quan el publica; sempre ha d’haver una persona que li done el seu sentit. Sense això, ni la literatura està completa ni una persona com a autora pot sentir-se completa”.