Xylella versus Filoxera?

L’alarma per l’aparició del bacteri Xylella fastidiosa en cada vegada més ametlers de les muntanyes d’Alacant va ‘in crescendo’. A mesura que passa el temps els ànims es van crispant i la tensió es nota en els llauradors. Raó no els hi falta. La Generalitat ja ha hagut de destruir gairebé un miler d’arbres. El bitxet literalment els mata i la única manera d’eliminar la bactèria és arrancar la planta. No hi ha cura contra la infecció. No pinta bé. 

La situació és extrema a les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa i l’Alcoià-Comtat. Més d’una vintena de parcel·les noves s’han infectat recentement. El cinqué brot declarat de la plaga Xylella ha afectat els municipis d’Altea, Benissa, Callosa d’En Sarrià, Gata de Gorgos, Llíber, Parcent i Xaló. Els agricultors ja no saben què fer. Reclamen indemnitzacions i protesten pel fet de que també s’estiguen arrancant arbres sans de forma preventiva. El protocol del govern és aplicar un cordó de cent metres al voltant de cada arbre afectat. La plaga ja afecta a més d’un centenar de parcel·les. El dany que pot arribar a causar encara no es pot quantificar. Els llauradors volen un pla de contenció, no sols d’eradicació perquè aquest comporta la deforestació i destrucció de zones de cultiu que són el motor de l’economia de moltes famílies.

El cercle d’empresaris de la Marina Alta (CEDMA) fins i tot ha arribat a comparar la Xylella amb la Filoxera, aquella plaga que a finals del S.XIX i principis del S.XX va acabar amb tots els ceps de raïm i amb la indústria prominent en aquell moment, la del comerç de la pansa. La patronal demana més informació per a la gent i endureix les seues paraules al afirmar que aquesta “tragèdia” pot arribar a superar a la de la Filoxera. Exageren? De tot cor esperem que sí. I que la debacle no vaja a més en extendre’s a altre tipus d’arbre, com per exemple l’olivera, la vinya, el cirerer, el taronger o alguns tipus de prunera. I és que aquesta bacteri es propaga a través de la infecció que causa un xicotet insecte. I això és molt complicat de controlar.

No estic dient bajanades. A Itàlia la Xylella va afectar sobretot a l’olivera i s’han hagut d’arrancar i destruir més d’un milió d’arbres d’aquesta espècie. Són paraules majors. A les Illes Balears, punt d’entrada a Espanya del bacteri, també estàn patint les conseqüències i fa destralls. Estem parlant de la plaga vegetal més perillosa d’Europa a l’actualitat. I Alacant ha estat el seu punt d’entrada a la península. De moment, creuem dits, només estem parlant d’ametlers. La situació es tan crítica que fins i tot el bisbe d’Oriola-Alacant, Jesús Murgui, es va desplaçar a finals de novembre a la Vall de Guadalest i a Tàrbena per conéixer de primera mà la situació dels llauradors afectats.

Està clar que els pitjors parats són els agricultors però potser aquest bacteri tan destructiu pot afectar indirectament àrees de la nostra economia tan diferents com el turisme sostenible o la gastronomia local. Iniciatives tan lloables com ‘Feslalí, Alcalalí en flor’ que volen posar en vàlua el nostre paisatge i patrimoni rural es podrien veure afectades? És molt trist parlar d’aquest dilema ja que justament és l’època en què comencen a florir els ametlers. Un moment per passejar meravellats per la bellesa d’aquest paisatge a la Vall de Pop, i per degustar plats i dolços tradicionals que tenen com a ingredient principal l’ametla. 

Els empresaris posen la veu d’alarma i insten al Govern a que no es quedi en respostes de curt termini. Volen mesures per tallar el problema de soca-rel. El quid de la qüestió és si hui en dia existeixen.