Quan aquesta columna es publique, moltes persones estaran gaudint d’uns dies de descans i això farà que moltes persones visiten el territori valencià. Però qui ens visita i per a què ens visita? El que successius estudis sobre la durada de les estades turístiques i el perfil dels visitants ens revelen és que, en primer lloc el nombre de dies que dura una estada turística per terme mitjà s’ha anat reduint paulatinament en els últims 15 anys amb algunes oscil·lacions. Altra dada rellevant, que hauríem de considerar és que d’acord amb les dades de l’enquesta de turisme a residents que realitza l’Instituto Nacional de Estadística (INE), durant l’any 2018 el 58,8% dels turisme intern que rebem les realitzem els residents al territori valencià (l’INE considera turisme intern aquell que procedeix de qualsevol punt de l’estat espanyol).

És a dir, quasi el 60% del turisme que no és internacional és realitzat pels propis valencians i valencianes. Aquesta dada ens hauria de posar en perspectiva pel que fa a la configuració de la pròpia oferta turística, pot ser seria adient fer més patent tots els trets característics (cultural, gastronòmic, paisatgístic...) de cada part del territori valencià per a aconseguir dos objectius: el primer diferenciar clarament l’oferta del nostre territori respecte a la d’altres territoris de l’estat de cara al turisme internacional i al turisme d’altres part de l’estat amb renda per càpita més elevada. El segon objectiu adaptar millor l’oferta a les preferències del turisme intern que principalment és valencià.

A més, ens caldria que férem una reflexió en torn als diferents perfils de turistes que ens solen visitar. Bàsicament, pel que fa al turisme vocacional, hi hauria dos perfils de turista bastant fàcil de diferenciar. El primer seria el turisme familiar i gent de mitjana edat, aquests perfil sol ser el que realitza una major despesa per persona i dia i, a la vegada, el que sol contractar major quantitat de serveis complementaris a l’allotjament. Per tant, aquest en aquest nínxol de mercat, en la meua opinió, seria en el que caldria fer-se forts i ampliar.

D’altra banda estaria el turisme low cost de festa i borratxera (el party hard que diuen ells/es), els efectes d’aquest van quedar ben visibles i palesos, per exemple, a la ciutat de València, durant les passades festes falleres: carrers bruts de deixalles de plàstic i vidre a totes hores del dia per les borratxeres continues, baralles als carrers, parets d’edificis històrics pixades i carrers amb forta olor a orí, entre d’altres. Aquest perfil, no sol consumir gran cosa a bars i restaurants i quan ho fa ho fa a establiments de fast food. Pel que fa a la beguda, solen comprar alcohol barat en supermercats i la consumeixen als carrers on causen molèsties al veïnat pel soroll a lates hores de la matinada, mota brutícia, desperfectes al mobiliari urbà i defecacions al carrer. Tot junt provoca una factura en neteja i reparació de desperfectes molt elevada que no acaben pagant aquells que causen les molèsties, o aquells que es beneficien d’aquest turisme low cost de festa i borratxera, si no tots els contribuents en aquest cas de la ciutat de València que a banda d’aguantar les molèsties paguem la neteja dels carrers que aquestes persones embruten (és a dir vostès i jo).