VALÈNCIA. En este tercer capítol del podcast sobre memòria històrica “El mur” contarem, de nou, històries. Oblidades, encara que potser no tant, afortunadament, perquè hui parlarem de grans noms, grans personatges que tot i que estigueren soterrats baix una capa d’oblit durant molt de temps, ara es reivindiquen, s’estudien, tenen carrers dedicats, es parla d’ells. No sempre fou així, hi ha que tindre-ho present. Parlarem de Juan Bautista Peset Aleixandre, pot ser el més conegut dels afusellats a Paterna: rector de la Universitat de València, metge de prestigi, burgés ric i envejat, i cap de llista de Izquierda Republicana al Congrés dels Diputats el 1936, just abans de la sublevació militar. També haurà temps per a parlar d’altres afusellats, com Vicente Carceller, director de la revista satírica la Traca, i el seu dibuixant Carlos Gómez Carrera, que signava les seues caricatures com Bluff. Ambdós cometeren només el que han anomenat delictes de tinta: es a dir, ridiculitzar públicament als traïdors a la República. També seran protagonistes d’este tercer capítol d’”El Mur” un senzill enterrador, de nom Leoncio Badía, i una dona, Pepica Celda, que fou la primera que va aconseguir que son pare afusellat recuperara la dignitat. De tot això, i alguna altra cosa, parlarem en este capítol 3, d’”El Mur” que du per títol: “Els grans noms del mur”.
En el último discurso que dio Manuel Azaña, ya en plena Guerra Civil, reclamó Paz, Piedad y Perdón para España. Y azañista convencido, fue el Doctor Juan Bautista Peset Aleixandre.
Santiago Hernández y Mati Alcaraz són els directors d’un documental que reivindica la seua figura. Peset ve d’una prestigiosa família de metges, i ell mateix destaca des de ben jove per la seua capacitat de treball: tenia un impresionant currículum acadèmic, amb tres doctorats als 22 anys, i una prestigiosísima carrera de metge.
Explica Mati Alcaraz que "li deien l’apòstol del a vacunació, hi ha un capítol molt emotiu, que és quan salva al seu fill amb una vacuna que va fer ell. Era una referència humana, va salvar gent a la presó, era eixa grandíssima persona, que com a metge no només tenia que salvar persones, també societats malaltes".
Quan finalment decideix presentarse com cap de llista de Izquierda Republicana per València, és el candidat més votat. Santi Hernández ens conta que és ell qui posa nom als que no tenen nom de Paterna, pel que significava, era l’intelectual de referència. La política en aquella època no era normalment professional, formaven part els que eren referències socials a València i a tot Espanya. Peset fou el polític més votat, un referent, era el metge de València.
Però en abril del 1939, Peset es converteix en enemic públic número 1. Va intentar escapar d’Espanya, fins i tot va intentar-ho pel port d’Alacant, a bord del mític Stanbrook, però no va voler deixar la família a soles. I va tornar. Inmediatament fou detingut i sotmés al primer Consell de Guerra. Ho conta al podcast Juan Miguel Company: el seu iaio era amic de Peset.
Tot i les peticions de clemència, Peset fou afusellat el 24 de maig de 1941, a les 6 de la vesprada, al mur de Paterna.
Hauria de morir el dictador que va signar la seua sentència, per a que s’escomençara a recuperar el seu nom. El 1976, el poeta Vicent Andrés Estellés li va fer un homenatge al seu Ofici Permanent, que al podcast sentim en la veu de Pau Alabajos. Aquest és el poema original:
El teu matí, la difunta dolcesa,
entre fusells de tenebrós metall
abandonat, abandonat pels déus,
abandonat, caminaves segur.
Els criminals dels ossos criminals,
més criminals que mares han parit,
els criminals de plom i tenebra,
t'obrien pas, i segur caminaves
vers una mort, vers el mur popular
que se't donà un matí qualsevol.
Tu, l'home bo, tu, l'home intel·ligent,
tu, la raó de tot un poble, caus,
sempre dictant correcció, benigne,
assenyalant les normes de conducta,
oh mort, oh mort, oh mort que necessite
cantar jo, brusc, perquè torna el record,
torna la llum que els ulls impartien,
torna la llum que endevinava, clar,
aquell matí de fusells i pistoles!
Et deixaré un ram d'amargues síl·labes,
i vetlaràs perquè seguesca sempre fidel,
fidel al nostre extens país.
Vicente Carceller es un caso muy particular de las víctimas caídas en el muro de Paterna. Fue editor de la revista satírica y anticlerical “La Traca”. Nos cuenta cosas de ella Paco Martínez, profesor de periodismo en la Universitat de València.
