Aquesta setmana que acabem, l´última sencera de l’any 2018, ens deixa la notícia que AcerlorMittal aplicarà un expedient de regulació temporal d’ocupació a 1.624 treballadors de les seues plantes a l’estat espanyol. Entre aquestes plantes, hi trobem la situada al Port de Sagunt on es veuran afectats uns 350 treballadors. Un dels motius que l’empresa argumenta per tal de justificar la necessitat de les parades en la producció de les sues plantes espanyoles és la baixada de la demanda d’acer per part del sector de l’automoció.

Arribats a aquest punt cal que, enmig de les festes nadalenques, ens en recordem de la parada de 22 dies de la planta de la factoria Ford d’Almussafes que acabarà al gener de 2019. L’abans esmentada parada de la factoria, també ha causat reaccions en cadena atès que bona part dels seus proveïdors del parc industrial adossat a la factoria també han decidit aplicar els corresponents expedients de regulació d’ocupació (la majoria temporals, però ja hi ha algun de definitiu). I és que és normal que hi haja ajustos en el funcionament de les xarxes de valor (relacions entre empreses proveïdores i clients). És a dir, si el teu principal client para la producció i, per tant, tens molta menys demanda dels teus productes el més lògic és que tu també pares la producció. Perquè les empreses només produeixen quan tenen expectatives de vendre el que han produït. Lògic produir qualsevol bé o servei costa diners i si no tens expectatives de vendre’l i recuperar els costos de producció (com a mínim), el més intel·ligent és no produir.

Això que he escrit en els dos paràgrafs anteriors és només una descripció de fets, però cal interpretar-los com el que són. Són indicadors que l’economia està encarant en la tercera onada de la crisi que va començar l’estiu de 2007. Si eixa crisi que polítics i molts media ens anunciaven a “bombo y platillo” que ja havia acabat. Doncs NO, no ha acabat i no acabarà fins que resolguem tots aquell aspectes de sistema econòmic que ens dugueren a la crisi. Ara moltes persones es preguntaran, i quan esclatarà exactament? Sincerament el moment exacte no el se, cap economista el sap, però si que té tots els ingredients per pensar que la següent onada recessiva està prop.

En els articles que he anat escrivint al llarg de darrer any he intentat assenyalar de manera recurrent els aspectes, tant macro con micro, que més neguit em produïen. No vaig a tornar ara a nomenar-los tots, no tindria sentit, però si que trobe convenient recordar els més importants al meu entendre. Tinguen vostès en compte que estem vivint successives onades recessives d’una crisi global que a l’estat espanyol tenen conseqüències devastadores perquè des del punt de vista econòmic i polític hi ha moltes anomalies i molt antigues sense resoldre.