M’agradaria començar aquesta columna amb un recordatori sobre el Banc Central Europeu (BCE) que és el nostre banc central, doncs hem de tenir en compte que la política monetària que ens regeix a tots els europeus que compartim l’Euro com a moneda comuna es decideix a Frankfurt i no a Madrid. Ja sé que per a molts lectors aquest aclariment no és necessari, però compartiran amb mi que hi ha molt de tertulià indocumentat opinador de qualsevol tema inclosa la política econòmica i dintre d’aquesta la política monetària. Imagine que a altres professionals d’altres branques els passarà quan algun d’aquests “tertulianos para todo” es posa a predicar i els professionals de l’àrea acabem enduguent-nos les mans al cap. En fi, es veu que cada època històrica té les seues peculiaritats i a nosaltres ens ha tocat viure la dels “tertulianos para todo”, el problema és que el que escampen és desinformació. La base d’una societat lliure i democràtica és una societat civil crítica i ben informada. Però bé, let’s focus on the task.

Si se’n recorden ja fa temps els venia comentat que el BCE tenia previst pujar els tipus d’interès de referència i deixar de fer operacions de compra extraordinàries de deute públic. Doncs les operacions de compra extraordinàries de deute públic van parar en desembre de 2018, les pujades de tipus (que hagueren suposat una normalització de la política monetària) no s’han arribat a materialitzar. Aquesta setmana el BCE ha anunciat que fins el segon semestre de 2020 no espera fer variacions als tipus d’interès vigents a l’Euro-zona i que les variacions que es puguen fer, arribat el moment, no necessàriament han de ser a l’alça si no que també podrien ser a la baixa. La raó no és altra que la ralentització, de moment, de les economies dels països de l’Euro-zona que, de moment, fan preveure al BCE un quadre macroeconòmic amb minses taxes de creixement. Fins ara, no s’ha parlat de que es preveja una recessió. Tot i això, hi ha senyals que alguna cosa es cou al nostre voltant. Així per a prendre la temperatura de la possible evolució de l’economia centrem-nos en l’economia espanyola que ens pilla més a prop i donem un cop d’ull a les taxes de variació interanual de l’índex de producció industrial (IPI) prenent com a referència les dades corregides d’efectes estacionals i de calendari. Aquestes dades les podem trobar a la base de dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el gràfic 1 que trobaran a continuació l’he generat a través del web de l’INE mostra l’evolució mes a mes durant els últims dos anys de l’IPI desglossat en bens de consum durador, bens d’equip i bens intermedis.