GRUPO PLAZA

cultura » pròxima parada: valència

Una reivindicació de la tendresa

No està de moda la tendresa. I sense tendresa caminem cap a una glaciació emocional.

| 01/06/2023 | 2 min, 16 seg

Parlem de tendresa. De la por que fa deixar acaronar-se per l’altre, siga com siga la carícia. Deixar sobre la taula la vulnerabilitat i mantindre-la sobre la taula, perquè més que depositar-la, allò difícil és deixar-la ahí, exposada i fràgil, com un pardal acabat de nàixer.

La tendresa no és partidària de l’amagatall. Com un espectador, es recolza suau i callada contra els murs, suspenent el juí, sent una cosa com feta de ploma; o dorm en els llibres, entre les pàgines, lluny del soroll i de la discòrdia. És, alhora, un animal de superfície i una exploradora de la profunditat, peix abissal que espera que els humans parem les màquines, l’ego i el mode automàtic. Clau de tot, anticaixa de Pandora, procura fer-se escoltar sense alçar la veu, sense cridar l’atenció. Observa, pacient, la vida, i no tancarà els braços, que romandran preparats per a l’abraçada de qui vullga acudir.

Necessitem la tendresa com necessitem l’aigua. I la menyspreem com si fora una cosa prescindible, com si fora opcional en un món cada dia més allunyat de tota tendresa. La necessitem, però no ho sembla. I com no fa soroll, ho sembla menys encara. Però ens enganyem. Ens enganyem cada vegada que les desfetes de tots els dies, grans o minúscules, ens donen falsos arguments en contra d’ella. Els núvols de tempesta, ja ho sabem, són opacs i grisos, i no saben ser tendres, i ens conten la mentira. I la mentira ens arriba als ossos. La tendresa no és a soles l’afecte físic. És també parar, llegir, escriure; és riure i plorar i entendre per què plorem. És salut mental i física, i és cuidar-nos els uns als altres, i és fer cas del cor a l’hora de triar què vols estudiar. Tot i els núvols.

Hem de parlar-ne. Parlar, per cert, és també fer tendresa. Hem d’educar-la també, i tombar els tòpics que defenen una maduresa d’emoció tèbia i covardies disfressades de pragmatisme. No està de moda la tendresa. I sense tendresa, caminem cap a una glaciació emocional. Massa gel…

Lara Vallés Peco (València, 1998) és doctoranda en el Programa de Llengües, Literatures i Cultures, i les seues Aplicacions, a la Universitat de València. És graduada en Llengües Modernes i les seues Literatures, i Màster en Investigació en Llengües i Literatures. Ha publicat ressenyes en la revista cultural online Zero Grados.

@LaraVallPec

next