Una marà i Epicur

Tinc ganes de fer una bona marà. D’agafar la nevereta omplir-la de cervesses, fruita, berberetxos en llauna, papes, olives, i truita de credilla mentre que els amics porten les coques, les salaures, la tomaca, els pimentons en salmorra, l’oli, la sal i el pa. 

Fa temps que no ho faig. Una marà és una reunió on poder desconnectar. On t’ajuntes amb els amics o amb la família i on et torres hores i hores sota un sol espatarrant a la cala o la platja qual sargantana. Hi ha la diurna i la nocturna. I els més joves poden combinar totes dues. Dia i nit, quedant-se fins i tot a dormir i tornant a casa després d’un banyet matinal i acabats d’esmorzar.

Jo, en canvi, sóc més d’anar a sopar quan la calor ja no pega tant. La canícula hi és però l’airet acompanya. I l’aigua està a la temperatura ideal.

És el moment perfecte per arribar a la mar. I un cop refrescats muntar la taula i les cadiretes plegables per enllestir el sopar. I si es dóna el cas, a posteriori, entre rialles, xerrameca i alguna cosa per beure treure les cartes per jugar. A la brisca, al set i mig, al tute, al pòquer …

Són hores d’esbargiment on aprofites per a reconnectar. Per fer una miqueta de vida social, això sí a  la fresca i a la mar. En plena natura. A Benissa i a Moraira aquesta paraula l’utilitzem sovint però a d’altres pobles no la solen emprar tant. M’agrada el seu significat, la seua connotació, el que comporta, una manera de ser, de relacionar-se tan nostra, tan mediterrànea, tant de menjar i parlar, menjar i viure, menjar i fruir. Som epicurs els valencians. No ho podem evitar. Ens agraden els plaers que la vida ens ofereix. L’hedonisme l’aprenem desde que mamem. 

És una bona filosofia de viure. Allunyada de culpabilitats i de pors. El que Epicur anomenava plaers del ventre són aquelles xicotetes coses, senzilles, que ens ajuden a afrontar el dia a dia amb serenitat i sense torbació. Una bona conversa, un tros de pa amb oli i sal, una anxoveta, una partideta a les cartes o al dòmino, un eriçó o bogamarí acabat de collir, una nit de lluna plena en un paratge estimat poden contribuir a la nostra felicitat. 

És per això tan important que poc a poc els que vivim ací, a la terreta, anem retrobant-nos amb ella, retornant als orígens per recuperar l’autoestima que vam vendre un dia -ja fa dècades- quan no teniem ni per a menjar. Apreciar allò nostre esdevé essencial. Fer pedagogia del territori, recórrer els pobles amb ulls nous, descobrint rutes com la de les barques del Salinar, a Pego. Una experiència de turisme ambiental que surca les aigues de l’afluent del cabalós riu Bullent a la Marjal, amb un ecosistema força especial. O descobrint els centres medievals de viles que tenen mar però que van créixer com a poble a l’interior, amb esglésies fortalesa que protegien els habitants dels pirates que segles enrere feien mil i una incursions. La Teulada gòtica amurallada, el cas antic de Xàbia i Benissa són espais per visitar. 

També cal protegir el patrimoni natural. En aquest cas, s’hauria d’escoltar al col·lectiu el Runar de Benissa que demana amb raó que es delimite i s’amollone el tram d’una via pecuaria, antiga zona de trànsit ramader, a la zona del litoral (la Colada de Fanadix) per tal que aquest parany públic d’alt valor paisatgístic i ambiental esdevinga un corredor ecològic i no una zona ocupada per propietats particulars.