Tornar el carrer a Francisco Mira, un deure d'Alacant

L’Any 1912 es va iniciar una intervenció pública a un dels espais més reconeguts de la ciutat d’Alacant que va canviar la seua fisionomia. La repoblació del mont Benacantil amb pi carrasc i altres espècies arbustives i arbòries va dotar el nostre municipi d’un bosc urbà per al veinatge que hem heretat fins els nostres dies, que ha proporcionat una extensa zona verda que envolta el nostre principal monument històric – el castell de Santa Bàrbara- i que hui és a més, fonamental en la nostra escala local de lluita contra la contaminació i el canvi climàtic com dels nostres principals sumiders de CO2, així com a refugi de fauna urbana. Un espill on mirar-nos qui demanem ara un cinturó verd des d’Aiguamarga fins el Montnegre.

Esta gesta fou executada per Francisco Mira i Botella. Enginyer nascut a Asp, al cor del Vinalopó Mitjà, a mitjans del segle XIX. El currículum de Mira és ben extens i entre altres fites fou l’encarregat de dur endavant una de les majors obres del sud valencià, concretament a Guardamar del Segura. La tala de la seua vegetació inicial durant el segle XVIII per a la construcció de barcos de guerra originà un procés de desertificació que va tindre com a conseqüència el moviment dunar de fins a deu metres per any que feia perillar la continuitat de la població del Baix Segura, que conten les cròniques, va sepultar horts i arribaren inclús al centre urbà.

Allà, Mira es va encarregar dels treballs de reforestació amb plantejaments propis de l’època, que van fixar la terra i impedit la desaparició de Guardamar, en un projecte que li va ocupar tres dècades de la seua vida i convertint-se per a sempre en un heroi per a eixa localitat, que ha honrat la seua memòria amb una casa museu, fent-li fill adoptiu i amb un seguit d’estatues, bustos i homenatges que s’escampen per tot el poble.

A Alacant la tasca duta a terme per l’aspense al nostre mont es va iniciar quan al 1911 l’aleshores Ministerio de la Guerra autoritzà la repoblació forestal del Benacantil i un any més tard, Alfonso XIII i Victoria Eugenia, inauguren oficialment el començament de la plantació i el repte de crear un pulmó verd sanitari junt al lloc més reconegut de la nostra ciutat. Pulmó que tenia el propòsit de convertir-se en el nostre primer gran parc públic, tot i que més de cent anys després el conjunt del mont continue sense un projecte que l’acabe de fer totalment permeable i del tot accessible des dels barris que l’envolten. 

Este projecte es prendria de model poc després per a l’impuls d’altre dels nostres parcs urbans històrics en l’altre mont d’Alacant, el Tossal, sota el nostre altre castell, el de Sant Ferran. Esta vegada propiciat pel portaveu de la coalició republicana – socialista, el Doctor Antonio Rico, que va aconseguir amb el suport de 33 edils de l’època la compra dels terrenys -que passarien a ser públics- i posteriorment, amb la col·laboració de la Societat Protectora de l’Arbre, la plantació de l’actual pineda.

A Francisco Mira el nostre ajuntament li va concedir la Medalla de Plata de la ciutat i també el nomenament com a Fill Adoptiu, alhora que al 1923 va atorgar el seu nom a un carrer annex al Benacantil. Carrer que anys després, amb la construcció de l’actual avinguda de Jaume II va ser enderrocat i per tant, va desaparéixer sense que haja estat reposada la denominació en cap altre lloc. Només una xicoteta placa al parc de l’Escolasteria a proposta d’Alicante Vivo l’any 2010 recorda hui el nom de Mira i la seua obra.

Al 2022 es commemora el 110 aniversari de l’inici dels treballs al Benacantil. Memòria històrica de la nostra ciutat i un moment oportú per a reparar l’oblit de tot un poble a una figura que com la del Doctor Rico, està lligada a l’Alacant verda que ens estimem. Francisco Mira ha de recuperar el seu carrer a la vora del Benacantil. És un deure d’esta ciutat. Unides Podem – EUPV ho portarà al ple.

Xavier López

Portaveu municipal d'Unides Podem EU a l'Ajuntament d'Alacant