Tom Ripley, de Patricia Highsmith

ALICANTE. És possible mantindre el misteri de les nostres ambicions fins a la tomba? Passar per la vida sense que ningú siga capaç de foradar la cuirassa de les aparences no està a l’abast de tothom. El mestre a seguir és, sense dubte, Tom Ripley, un personatge de carn i ossos de paper que va veure la llum l’any 1955 en la quarta novel·la de l’escriptora nordamericana autoexiliada a Suïssa Patricia Highsmith, L’enginyós senyor Ripley, El talento de Mr. Ripley en castellà, tot i que ha trascendit amb més força amb el títol triat per a seua primera versió cinematogràfica, feta a França per René Clément, amb el rostre d’Alain Delon, A pleno sol.

Mai no sabrem quin és el talent ocult de Ripley, un jove universitari novaiorqués, amanerat i seductor, capaç de convèncer el multimilionari Herbert Greenleaf que només ell pot viatjar a Europa per recuperar el seu diletant fill Dickie Greenleaf per a l’empresa familiar.

Qui és Tom Ripley, on s’enfonsen les seues arrels de l’Amèrica profunda que el fan fugir de la mediocritat com de la mort amb la seua dalla? Un con artist que ha desenvolupat la seua habilitat per les confidence trikcs, per guanyar-se la confiança dels estranys envoltant-los d’una atenció sumptuosa i una mica embafant.

Des de la seua primera aparició que som conscients que Ripley amaga alguna cosa, que les seues intencions no són tan innocents com vol aparentar, però no podem imaginar fins a quin punt ha previst els esdeveniments que el faran lliure a l’altra banda de l’Atlàntic. L’amoralitat és l’arma principal per a la seua ambició de viure tranquil i aïllat d’un món que, en el fons, detesta amb totes les seues forces. L’assassinat, la falsificació, la mentida com a força vital el portaran a gaudir d’un estil de vida opulent que enveja, però del que anirà desfent-se tal i com passe un temps marcat per la repetició de les estacions, amagat en l’anonimat d’una xicoteta vil·la francesa, gestionant des de la distància el seu negoci de falsificació d’art, bellugant els fils d’un pintor fictici que s’aprofita de la petulància i la impostura del mercat internacional de l’art, un joc per l’elit diletant dels diners a cabassos. Robar a lladres no és pecat, sembla la divisa de Ripley, una mena de justícia poètica. Ripley, en el fons, és un desclassat voluntari, un cavall de Troia que lluita la seua particular batalla en la guerra de classes, i vol eixir guanyant no importa amb quins mitjans.

Ripley és un malvat existencialista, que fa servir les eines de la gran civilització per ocultar el seu cor de pedra: manté sempre latent la seua homosexualitat i contrau matrimoni amb una bella hereva francesa de nom Heloise, que l’adora; fa de jardiner en el seu hortet particular; pinta a l’oli potser amb més traça que el seu pintor fantasma; toca Bach i Scarlatti al clavicèmbal; llegeix Oscar Wilde i l’International Herald Tribune. No hi ha sexe explícit en cap de les seues novel·les, però sí de vegades algun comentari polític despectiu cap a la política interna conservadora i les ànsies imperialistes dels seus Estats Units.

A The talented Mr. Ripley li van seguir Ripley Under Ground (1970) , Ripley's Game (1974), The Boy Who Followed Ripley (1980) y el final de la sèrie,  Ripley Under Water (1991), publicats en català-valencià com Ripley enterrat, L’amic americà. El joc de Ripley, El noi que va seguir Ripley, i La máscara de Ripley, El amigo americano, Tras los pasos de Ripley i Ripley en peligro, en castellà.

Si A pleno sol cremava amb la lluminositat del Mediterrani, le versió cinematogràfica de la tercera novel·la de la sèria, una producció franco-germana dirigida per Wim Wenders, amb una de les icones beatnik, el nordamericà Dennis Hopper, en el paper de Tom, i un superb Bruno Ganz, recentment desaparegut, com a Jonathan Zimmerman, una putxinel·la en les mans de Ripley i Derwatt/Nicholas Ray, el pintor que es fa passar per mort per vendre millor els seus quadres i esdevindrà vital en la trajectòria del farsant americà.

És simptomàtic que la cinematografia europea siga capaç de mostrar l’univers de Highsmith molt més profundament que no la de la seua terra natal, no hem d’oblidar que la primera pel·lícula basada en un relat de l’autora és Estranys en un tren, perpetrada per un britànic encastat als USA que en cap moment va perdre la seua anglesa manera de fer, Alfred Hitchcock. Només s’han de comparar amb la indigesta producció major a càrrec d’Anthony Minghella de The talented Mr. Ripley, que parteix d’un gravíssim error de casting, intercanviant els papers naturals de Matt Damon i Jude Law.

No és la sèrie de Ripley la millor narrativa de Patricia Highsmith, potser, si ens atenem a títols com El ganivet, El crit de l’òliba, La tremolor de l’engany o Carol, però Tom Ripley és una de les més fascinants psicologies de la història de la literatura.

En valencià-català la sèrie de Ripley ha estat publicada per Edicions 62, mentre que en castellà ha estat un dels bucs insígnia d’Anagrama, que va arreplegar les cinc novel·les en un sol volum, l’any 2009, dins la seua col·lecció A vuelta de tuerca.