Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

T'ha eixit un fil preciós / OPINIÓN

És la televisió, idiota! (la campanya electoral i la manipulació)

25/04/2019 - 

De quina manera us informeu? Sembla ser, pel que diuen tots els experts en estratègia electoral, les papallonetes que envolten els candidats en cada acte, en cada visita, en cada debat, que a través de la pantalla permanentment il·luminada que no abandona les vostres mans ni per anar de visita a can Roca (1. Aquesta expressió trove que ja sona viejuna. 2. Viejuna sona més guai que velluna. 3. Serà viejuna, però asseguts a la tassa del wàter estem més connectats que mai, més exposats que mai, al capdavall, els llibres, els periòdics de cel·lulosa i les revistes cuixé eren unidireccionals).

Aquests estrategues, la majoria pertanyents al col·lectiu d’experts en comunicació, han creat la seua pròpia tècnica de manipulació de ments, han dissenyat el problema que no existia, i han ocupat el nínxol de poder consegüent. Primer creem el virus (fake news), i després la vacuna (fact checking), i tot queda en casa. Però hi ha veus disidents, com les dels professionals de la informació i la documentació, els anodins bibliotecaris i bibliotecàries (tot i que sota aquesta denominació treballen professionals de moltes disciplines i en diferents àmbits, tots relacionats amb el tractament de la informació i com, submergits en aquest món de la infoxicació, triar, organitzar, conservar i ajudar els usuaris per a trobar allò que necessiten. És a dir, formar-los en les ferramentes en alfabetització informacional que els permeta no ser enganyats, i no només per les fake news, descrites per Nich Rochlin, al seu article “Fake news: Belief in post-truth”, com una notícia falsa es pot definir com un titular i una història deliberadament falsa publicada en una web que vol semblar un lloc de notícies reals.

Per a ajudar a això, s’ha elaborat una taula per detectar diferents nivells de falsedat i manipulació, que es pot trobar a l’article “Fakenews, ¿amenaza u oportunidad para los profesionales de lainformación y la documentación?”, d’Alexandre López-Burrull, Josep Vives-Gràcia i Joan-Isidre Badell:



Però no totes les malalties les produeixen els virus i, tot i que semble mentida, la majoria dels votants encara s’informen a través de la televisió. Aquesta televisió que ha fet mans i mànigues per acollir "E Debat", el súmmum de la democràcia, la demostració de què els líders poden dialogar… només deixeu-me un sol comentari al respecte: fins que aquestes regles no siguen com les d’un esport qualsevol, amb les seues faltes, els seus punts o gols, els seus penals, els seus àrbitres fal·libles i el seu VAR, que els debats no seran un veritable espectacle televisiu, sinò un teatrillo amateur sense ambició.

Dit això, no és aquesta la implicació de la televisió de què volia fer esment, sinò la seua directa incorporació a la campanya. Ara bé la narració en primera persona:

No veig informatius des de fa molt temps, i l’altre dia, un dia de festa, em trobava en família, ara ja no recorde si d’aperitiu o de sobretaula, ja sabeu, aquests dinars festius allargassen el temps més que un forat negre. El cas és que de colp ens vam vore abocats en l’èmfasi i l’afectació de la parelleta mixta de presentadors del noticiari d’una de les cadenes que més batallaven per acollir l’esmentat debatet, sí, aquesta que comença per una lletra del abecedari i acaba amb un número… del numerari. Amb el ritme frenètic que demanen ara mateix les facultats de comunicació, van començar allançar "notícies" de poc més de 30 segons cadascuna, fins que alguna em va colpejar el cervell amb una mica més de força que la resta de tarascades. Els atemptats d’Sri Lanka, fets contra la comunitat cristiana, convertien aquesta en la comunitat religiosa amb més víctimes al món per les seues creences, i mostraven a la pantalla un gràfic amb una xifra que no vaig tindre esma de memoritzar. La ganyota del "periodista" en dir-ho no puc dir si formava part del teatret o era conscient del que acabava de dir… i en eixir dels estudis cercaria una església i un confesionari. Tenint en compte que la majoria dels atemptats mortals es produeixenen a països de majoria musulmana (dada fàcilment verificable): Iraq, Afganistan, Índia, Pakistan, Filipines, Somàlia, Turquia, Nigèria, Iemen i Síria, sobtaria molt que la dada oferida per l’informatiu, amb tanta dosi de credibilitat, fóra certa. I així tot, vora 45 minuts de concatenació de notícies triades, manipulades o passades pel tamís de l’storytelling, de manera que coincidisquen perfectament amb el programa d’algun(s) dels partits que participarien, uns dies més tard al "Debat". Res de desnonaments, res de pensions, res del preu de l’electricitat, res de portes giratòries, res de corrupció de partits al govern, res de nous teixits productius, res de canvi de finançament territorial, molt de por, molt de violència, molt de bandera, molt de nosaltres, molt d’ells.

Als EUA, aquell lloc d’on sembla que tot ix, bo i dolent, els bibliotecaris i bibliotecàries són un dels col·lectius amb més prestigi social,una font confiable en si mateixos, i ells han creat això:


next
x