Els arquitectes Mon Cano i Íñigo Barrón materialitzen a la Sala Negre de Les Cigarreres les conseqüències de la digitalització
ALACANT. Quant pesen les imatges? “Cada nanosegon, milers de terabytes d’informació són processats i emmagatzemats per protocols autònoms”. No pesen, no fan olor i no tenen forma, però estos fluxos semblen independents de totes les ferramentes que fem servir diàriament: la impressora, el mòbil, l’ordinador.
Però estos equips de hardware estan fabricats per metalls pesats i terres rares extretes del subsol. “Els píxels blaus ens ensenyen, a la pantalla, la mar i el cel, però mai veem les conseqüències de transformació que tenen sobre el territori. Especialment perquè estos paisatges tampoc són massa accessibles”, apunten Cano i Barrón. Una realitat que sembla llunyana de la mina explotada per la companyia Aguas Teñidas a Huelva, on cada any s’extrauen tones de zinc per sintetitzar el pigment blau dels píxels que componen les pantalles RGB.
Azul Subsuelo és el nom de la instal·lació que ocupa una de les sales de Negre, l’espai del centre alacantí Les Cigarreres dedicat a la cultura audiovisual. Amb una intervenció sensorial completa, per accedir a la proposta el primer que s’ha de fer és calçar unes botes especials.
I és que la viscositat, la presència i les olors de les mines de Riotinto es trasllada literalment al terra de la sala d’exposicions. Percebre l’impacte de la cultura digital és fàcil així. Dos lliteres de massatge conviden a tombar-se per veure una peça de vídeo sobre una pantalla col·locada entre el llit i els residus miners.
Els fangs són una mescla d’elements químics amb restes orgàniques que conformen una masssa humida i viscosa, un fluit que contenen partícules sòlides arrancades de Huelva. Mines que exploten sòl protegit, abocadors de residus miners que contaminen l’aigua, transformacions que canvien el paisatge per a sempre i sons de turbines que trenquen la rutina dels pobles són algunes de les conseqüències materials en la transformació del paisatge que porta la digitalització... i Azul Subsuelo porta a Negre.
“No entendríem el món d’ara si no existiren estos processos extractius. Però el sistema d’alguna manera desconnecta la nostra vida quotidiana, les nostres interaccions digitals, amb el que provoca sobre el planeta”, expliquen Barrón i Cano. “Pretenem ser conscients de la dependència digital, al mateix temps que es visibilitza quina és la realitat física del nostre dia a dia”.
Es tracta de l’últim projecte que va estrenar Negre l’any 2021 i estarà encara fins al 13 de febrer a Les Cigarreres. Escollit dins de la convocatòria oberta Scroll, no podria tindre millor encaix amb la crida a propostes que Todo Bien llançava fa uns mesos i repetirà per al 2022.
“Negre neix de l'interès de donar vida a un espai de la Caixa Blanca de Les Cigarreres, amb una identitat diferenciada i una programació per acollir projectes audiovisuals, que és allò que convida la sala”, explica Leticia Cano Molina. “El 80% se selecciona per convocatòria pública i la resta es decideix entre Todo Bien —la promotora de Negre—, Les Cigarreres i la resta d'institucions que cada volta recolzen més el projecte”, com la regidoria de Cultura d’Alacant i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Amb una nova proposta des d’este cap de setmana —‘No es propio de esta época’ de Lava Art Project—, “el que ens interessa més és que els artistes senten que tenen oportunitat d'experimentar en els seus projectes, fins i tot traient la imatge. Les propostes de Negre orbiten des de l'audiovisual, però arriben fins on volen les artistes”.
