Sara Recatalà: "Hem de començar a exportar el FITCarrer a Europa"

CASTELLÓ. Torna el FITCarrer tal com el coneixíem. Del 6 al 8 de maig se celebrarà la 34ª edició del festival de teatre de Vila-real amb una programació que durà fins a diferents punts de la localitat una trentena d'espectacles. Actuacions a càrrec de 22 companyies -cinc d'elles locals, 14 nacionals i 3 internacionals-, així com diferents activitats que serviran com a punt d'encontre entre els professionals de les arts escèniques.

Amb tot, el FITCarrer estrena nova direcció. Sara Recatalà es posa al capdavant del projecte, després de deu anys amb Pau Ayet com a màxim responsable. Un repte per a la professional, qui, tot i haver estat vinculada al festival duent a terme altres tasques, assumeix aquesta posició en un moment de total reestructuració del sector. Malgrat això, no són poques les seues ambicions. La vila-realenca es marca com a principals objectius el posicionament del festival en l'àmbit europeu, així com la captació d'un públic adolescent. Sobre tots aquests reptes i les principals claus de la present edició conversa la nova directora amb Castellón Plaza.

-Després de molts anys, el FITCarrer canvia de cara visible. Qui és Sara Recatalà i què pot oferir al festival?
-Soc una persona que estic vinculada a les arts del carrer des de l'any 1997. Vaig començar a l'Escola Municipal de Teatre i des d'aleshores vaig tenir eixe cuquet de dedicar-me a això. Vaig anar a estudiar a Barcelona per a continuar formant-me en les arts escèniques vinculades a més a les arts de carrer. I sobre el que puc oferir, doncs una perspectiva diferent òbviament. També pel fet que soc la primera dona que després de 33 edicions es posa al capdavant. Això, probablement es notarà. A més, una dona mare de dos xiquets i això també fa que mires molt per a afavorir al públic familiar.

-Agafes el testimoni en un moment en el qual la situació sanitària està molt més calmada. Però, com ha sigut encarregar-se de l'organització?
-A mi em confirma l'alcalde que soc la nova directora a finals de gener, per la qual cosa he tingut dos mesos per a preparar el festival, amb un xicotet impàs a més entremig. Ha estat una tasca molt complicada, però la veritat és que tinc un equip darrere molt potent que m'ha ajudat a portar-ho tot endavant. En cap moment m'he sentit sola. Sempre he estat acompanyada de persones molt professionals. Això ha fet que tinguérem moltes ganes de tirar endavant el festival a maig i no ajornar-lo al mes d'octubre.

-Assegura l'anterior director del festival, Pau Ayet, que els seus objectius respecte al FITCarrer ja havien sigut assumits. Quins són els de la nova direcció?
-Els meus objectius són continuar impulsant el festival de teatre de carrer de Vila-real i anar fent-lo créixer com bé va fer Pau en el seu moment, que va blindar el festival més si cap i a més a més el va fer créixer d'una manera increïble, li va donar molt de volum i força. La meua intenció és que continue creixent i llançar una antena per a posicionar-nos en l'àmbit europeu com un festival referent també. Que no sols es quede a escala nacional. Hem de començar a exportar el nostre festival a Europa.

-Quins aspectes volies prioritzar a la programació?
-Després de dos anys de pandèmia, considere que la gent tenim moltes ganes d'eixir al carrer. A més, és una realitat que la cultura ha estat molt afectada, per això el que buscava era d'alguna manera tornar a una programació molt dilatada. Que puguem estar els tres dies gaudint el teatre, des del matí fins a ja entrada la nit, amb espectacles més familiars al matí i a la nit per a públic més adult. Allargant així la jornada.

A més seguim apostant per companyies emergents. Els donem un espai i eixa visibilitat que requereix dins d'un festival com FITCarrer, perquè a més, com ja sabem, venen programadors per a veure els espectacles durant els tres dies.

-Cal conquistar públics nous?
-Sí, una de les línies de les meues propostes és també buscar espectacles que criden l'atenció d'un públic adolescent, el qual ens costa més de convocar, però pense que es pot aconseguir. Avui en dia hi ha moltes disciplines i llenguatges, sols cal trobar quin és el llenguatge que pot enganxar a aquest públic. Estic segura que ho trobarem.

-Sol demandar el sector de la dansa més presència en la programació de teatres i festivals genèrics. És una tasca a resoldre també al FITCarrer?
-Nosaltres des de FITCarrer donem visibilitat a tots els llenguatges. No busquem donar-li més visibilitat a uns ni restar visibilitat a altres. Fem una programació basada en la recerca de molts llenguatges. Enguany tenim un mestre de cerimònies, que feia molts anys que no es tenia, i ho reprenem. Hi ha espectacles de dansa, de teatre, musicals, de circ i en un llenguatge teatral no comú. Crec que sí obrim molt el ventall. No sols ens centrem en les tres disciplines troncals que solen ser teatre, circ i dansa.

-L'any que ve el FITCarrer complirà 35 anys. Com es preveu celebrar aquesta efemèride?
-És una data molt important per al festival, és evident que se celebrarà de manera notòria i ja estem treballant la manera de donar-li eixe rebombori i importància. A més, des de fa mesos estic en reunions i comunicació amb altres festivals europeus. Ja s'està treballant amb eixa idea i fent negociacions.

-Tenint en compte que Vila-real té una gran cantera de professionals de les arts escèniques, podria el festival oferir alguna producció pròpia?
-Sincerament no m'havia ni plantejat que el FITCarrer fera una producció pròpia. Hi ha 15 companyies vinculades a les arts de carrer a Vila-real, són moltes i el bo és que cada una té la seua pròpia disciplina i el seu llenguatge. Hi ha una diversitat espectacular. Som un poble que podem estar ben orgullosos de les companyies que tenim i que, a més a més, la gran majoria són d'arts de carrer. D'altra banda ja s'han fet coproduccions des del FITCarrer, no és un tema que no s'haja abordat anteriorment, però per ara no ens ho hem plantejat. Tot i això, estem oberts a qualsevol proposta.

-L'altre dia arribava la notícia, la companyia local Visitants ha sigut nominada a un premi Max. Diries que el talent de la província, malgrat les dificultats generades per la crisi, segueix igual de fort?
-Sí i cada vegada va a més. Estem parlant de companyies que porten molts anys i són ultra professionals. Porten el nom de Vila-real ahí on van. Jo des d'ací els done l'enhorabona a Visitants per eixes 'Maletes de Terra'. No és la primera vegada que una companyia de Vila-real ha estat a uns premis, imagina quina emoció i il·lusió. Tenim molt bons professionals.

-Parlem, no obstant això, d'un sector molt tocat...
-La cultura sempre ha estat afectada i sempre ha sigut la primera en rebre eixe impacte quan hi ha hagut bé una crisi o ara la guerra. També és cert -o així m'agrada pensar-ho- que després d'estar tancats a casa, les institucions, ajuntaments, programadors en general, el que fan és apostar per les arts escèniques de carrer per a convidar a la seua població a gaudir d'un espectacle a l'aire lliure. Això és una tendència que sí que veig que creix. Tant de bo, el que sí que m'agradaria és que feren una programació anual, que s'atreviren a apostar per les arts de carrer més voltes i no es quedara en una cosa puntual, com una anècdota que passa tres dies durant tot l'any. Cal apostar per l'art de carrer la resta del temps.

-A una setmana d'arrancar el FITCarrer, com et sents al capdavant? Fa por o dona tranquil·litat ser la responsable d'una cita tan consolidada?
-No fa por, la veritat, ni seguretat. És assumir que tens la responsabilitat de tirar endavant una programació. A més, encara que hi haja una nova directora i és evident que hi haurà un canvi, el FITCarrer està molt consolidat, és molt difícil traure-ho de la línia que s'ha marcat durant 33 anys. Sí que s'han vist les essències de cada director, però l'estructura, la forma i l'essència del festival s'ha anat construint amb el temps i és la que és.