Sant Antoni Abat, més conegut com Sant Antoni del Porquet, és una de les festes tradicionals més estimades per la gent de camp, almenys a la Marina. I és que aquest sant barbut que celebra la seva onomàstica el 17 de gener és conegut per tots com el protector dels animals. I qui de nosaltres quan era menut no ha portat el gatet o el gosset a la porta de l’església perquè el cura el beneïra?.
Les nostres tradicions malgrat el pas del temps sempre troben un raconet per tal d’endinsar-nos en el mapa dels records. I aquest sant ens retrotrau no ja a la infantesa, que també, sinó a la memòria col·lectiva, és a dir, al temps dels nostres avantpassats. I és que aquesta festa medieval va arribar a les nostres terres de la ma dels conqueridors cristians que vingueren amb Jaume I. I els llauradors i els ramaders la feren seua perquè Sant Antoni és qui té cura dels animals que ajuden l’home a treballar i conrear el camp, les bèsties de càrrega com cavalls, burros i matxos.
La festa, no obstant, es podria dir que camina entre dos aigües, perquè celebra a més el lleu despertar de la natura després del solstici d’hivern (tradició pagana) i la llegenda del sant que lluita contra els dimonis, l’eterna lluita cristiana del bé contra el mal. Així doncs, a banda de benedicció d’animals tenim fogueres, fires ramaderes, porrats i ball de dimonis. En aquest sentit, cal fer-li una ullada a la guia sobre porrats, focs i Sant Antoni 2018 que ha publicat la Mancomunitat Cultural de la Marina (la MACMA) perquè ens apropa a aquesta tradició tan nostra que desde fa uns anys torna revifar en els pobles nodrint la seua memòria. I cada qual té la seua particularitat.
A Benissa per exemple, enguany s’ha recuperat de la ma de les associacions de carreters i cavallistes i del club d’amics del carro la crema ancestral d’un pi en una foguera que va marcar l’inici de la festa. Diumenge també hi hagué carruatges, cavalleries i exhibició de pardals cantors, tot i que el moment àlgid fou la cercavila d’animals i la seua posterior benedicció.
La fira i porrat benissera encara continuarà dos caps de setmana més convertint-se en un gran aparador del mon de la ramaderia i del comerc. Fira d’artesania, fira medieval, atraccions pels menuts, porrat tradicional, partides de pilotes, danses populars, concurs de columbicultura, i el darrer cap de setmana del mes la XXXI Fira Ramadera, la V Exposició d’Aus de Raça, i el mercat-exposició de vehicles i maquinària agrícola. Tot un homenatge al nostre ADN llaurador.
Peró són molts els pobles de la Marina Alta que celebren aquesta festivitat. Tots fan la benedicció d’animals. Fogueres es fan a Benissa, Castells de Castells, La Vall de Laguar, Ondara, Pedreguer, Teulada, Pego i Xàbia. I aquests dos darrers també tenen el seu porrat.
A Teulada-Moraira, en canvi, es va recuperar fa quatre anys el ball de dimonis i el foc, propis de la tradició més arcaica de la festa. La foguera és un símbol de purificació, un ritual de renovació que propicia el pas de l’hivern a la primavera, així com la crema del mal que queda representat per un ninot del dimoni que es posa al capdamunt de la foguera. Els dimonis al carrer fent entremaliadures suposen el pitjor malson pel Sant. La lluita entre el bé i el mal.
Més al nord, a la Serra de Sègaria, al gegant de pedra, hi ha costums que no es perden com les partides de pilota i la paella a la muntanya. D’altres però, han desaparegut. Com la que feien els xiquets d’Ondara, El Verger i Beniarbeig que pujaven a la serra el dia de Sant Antoni per encendre fogueretes per després des del poble tractar d’endevinar quina havien encès.
Pel que fa al menjar per Sant Antoni es reparteix pa beneït a Pedreguer, pa socarrat a Gata i a Poble Nou de Benitatxell rotllets ben dolcets. Entre les tradicions perdudes, la Macma remarca que a Gata de Gorgos antigament els veïns del carrer de les moreres soltaven un porquet amb campaneta que havia estat alimentat entre ells. El 17 de febrer es subhastava i amb el que guanyaven es pagava el sermó i la processó.
A Pedreguer en canvi, conserven el costum de presentar els animals davant del sant amb un floc de setí. La tradició té origen en el costum medieval d’engalanar haques i cavalls, incloent cascavells i campanetes. Pensaven que el soroll els protegia del dimoni. La tradició de la foguera la van recuperar fa uns anys.
A Pego, en canvi, hi ha romeria fins a l’ermita del sant on fan la benedicció, la foguera i el porrat. També existia el ritual de donar tres voltes al poble amb les cavalleries i carro per protegir els animals i per evitar el mal de panxa.
Com podéu comprovar les festes de Sant Antoni sembla que s’estan recuperant. I això sempre és una bona nova perquè rememora les costums del camp, la vida del llaurador o pagès sotmés als designis del temps. Barreja de natura, costums ancestrals i religió. Un saber qui érem per entendre qui som.
