Deia Raimon en la seua cançó "jo vinc d’un silenci" que "qui perd els orígens, perd identitat".
La ciutat d’Alacant, històrica porta de la Meseta cap a la mar, port de a Mediterrània per a l’interior peninsular, va presentar un creixement demogràfic espectacular durant el darrer segle multiplicant per deu la seua població. Gent de territoris diversos, primer de la resta d’Espanya - manxegs, andalusos, murcians, estremenys… - van donar pas a nouvingudes de bona part del món, especiament des de l’Amèrica llatina i l’Àfrica afiançant la rica diversitat cultural que tant ens representa.
Eixe creixement demogràfic també va tindre com a conseqüència l’ampliació de l’urbe. Una ampliació, però, desordenada, caòtica i impersonal que producte de la codicia i l’especulació va posar per davant del nostre patrimoni històric els interessos econòmics i el negoci d’uns pocs. Així, vam vore desaparéixer la primera línia litoral del Raval Roig amb la seua ermita, l’aduaneta o l’antiga Comandància de la Marina. Un espoli de patrimoni que no ha cesat encara. Fa una dècada vam perdre bona part del nostre conjunt ferroviari, la sitja de Sant Blai i vam modificar amb el traçat de l’AVE per a sempre l’entorn del brollador de Fontcalent en un crim que no ha resolt culpables. Ara, seguim en lluita pel cinema Ideal, el far del Cap de l’Horta o el lliure accés al parc de Canalejas o al castell de Santa Bàrbara sense haver de consumir o pagar per entrar.
Estos són exemples visibles de la transformació cap a la impersonalitat que ha patit Alacant. En són més – des de la porta de Sant Francesc fins a l’atemptat comés contra la Casa Alberola-. Però n’hi ha altra silenciosa, que potser deixa una petjada major i és la contribució necessària a l’esborrat de la nostra memòria col·lectiva, la de tots i totes. També a la que ténen dret els nous alacantins i les noves alacantines: La substitució de la nostra toponimia, dels nostres noms, per altres imposats des de la banalitat o la finalitat comercial.
I és que la toponimia, la nostra onomàstica, els noms que tradicionalment les gents d’Alacant li hem donat als nostres camps, horts, carrers, places, platges, monts o serres, contenen un valor immaterial d’enorme trascendència i importància. És i ha de seguir sent un patrimoni cultural a protegir i preservar per a les actuals i les futures generacions i és per això que l’acció política és fonamental per tal de posar les ferramentes i mitjans que ho facen possible.
Els darrers casos d’establiment de noms oficials per a barris de la ciutat ha evidenciat dues qüestions:
La primera, que l’endarreriment en la denominació de les noves zones d’expansió generen tensions en el veinatge, derivades del normal desenvolupament de la ideosincràsia especifíca d’eixos “territoris ex novo”, assentats però en espais on ja hi van haver altres usos i costums prèvies.
La segona, que els diferents governs de l’ajuntament no s’ha pres mai seriosament la importància de protegir els noms tradicionals i per tant no han disposat dels mitjans adeqüats per a garantir no ja la seua potenciació i normalització – com caldria -, és que ni tans sóls la seua supervivència.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’entitat competent a nivell autonòmic per a establir la toponimia, fixa els criteris a partir del respecte a la forma viva arreplegada oralment, a la tradició escrita, administrativa i literària, i a l’etimologia documentada. Uns criteris que hauria de fer servir el nostre govern municipal en la seua gestió i que, en canvi, ha ignorat fins al dia de hui.
És per això que des d’Unides Podem - EUPV, amb l’ànim de contribuir a la protecció del nostre patrimoni històric i cultural, hem presentat una moció al ple de desembre per tal de fer trasllat de les directrius de l’AVL a la nostra ciutat. Una moció encaminada a la creació d’una Comisió de la Toponimia, que passaria a ser l’òrgan assessor i de consulta en este àmbit i que tindria com a objectiu l’elaboració d’un reglament per a la fixació de la toponimia municipal i on estarian presents representants tècnics de diverses regidories, de l’Oficina de Promoció del Valencià i de la Universitat d’Alacant.
Els noms d’Alacant són propietat col·lectiva. Punts de trobada intergeneracional del conjunt de la nostra societat, un nexe comú i transversal. Un regal que ens han deixat el qui han vingut darrere, per als que vindran més endavant. Vinguen d’on vinguen. Hi ha alguna cosa més nostra que seguir parlant del Postiguet, el Benacantil o el Tossal? Per molts anys. Per sempre.
Xavier López
Portaveu d’Unides Podem a l’ajuntament d’Alacant