Roc Chabàs i les investigacions sobre el cristianisme primitiu: el mosaic de Severina i l’orant de Dénia

DÉNIA. En aquest xicotet article parlarem sobre la important figura de l´historiador i arqueòleg denier Roc Chabàs per a la història de la nostra ciutat i de la notícia que ens dóna sobre dos peces arqueològiques de vital importància per entendre la Dénia tardoantiga i l´arribada del cristianisme a les nostres terres. Aquests dos testimonis són el sepulcre de Severina i l´Orant de Dénia, datats al segle IV dC.

Anem a veure en primer lloc un xicotet esbós de la figura d'aquest important personatge de la cultura de Dénia, l'historiador Roc Chabás Llorens (Dénia, 9 de maig de 1844 — Dénia, 20 d'abril de 1912) va ser un dels intel·lectuals més importants de la segona meitat del segle XIX i primeries del segle XX. El nostre historiador es va formar al Seminari de València, graduant-se en Teologia l'any 1865. Va treballar com a sacerdot a Dénia, i després d'alguns anys d´estudi i treball va obtenir-ne la canongia de la Catedral de València on s'ocuparia de l'arxiu durant tota la seua vida, dedicant-se a la catalogació i estudi dels fons, que fins a la seua arribada s'hi trobaven completament abandonats.

La seua primera publicació va ser una Història de la Ciutat de Dénia (1874-1876), en la qual estableix la cronologia dels reis musulmans de la ciutat, entre altres fets. És la primera història "científica", tenint com a precedents la Diana Desenterrada de Marco Antonio Palau (1763) i El Llobarro. Anales de Dénia y su comarca, de mossèn Francisco Palau (1743-1823).

Va ser membre de la secció d'Arqueologia de Lo Rat Penat, de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. I ens va deixar un gran nombre d´obres d´obligada consulta. Cal destacar la revista El Archivo, font inesgotable d´informació per a qualsevol historiador, arqueòleg o interessat en la cultura i en la història de Dénia i la Comarca de la Marina Alta.

El mosaic de Severina:

Segons ens conta Roc Chabás, José Antonio Morand, veí de Dénia, és el responsable en 1878 del descobriment del mosaic, segons ens diu, el 16 de desembre de 1878, quan estaven realitzant-se unes obres en la parcel·la del citat propietari, que segons la versió de Roc Chabàs, van comportar una excavació arqueològica, duta a terme pel propietari dels terrenys, el Sr. Morand i ell mateix. En aquesta intervenció es va descobrir a dos metres de profunditat un sepulcre tancat, construït amb grans blocs de pedra tosca i cobert amb el mosaic, el qual estava format per milers de tessel·les. I que va ser el mateix Sr. Morand qui va donar avís a les autoritats. Verificant aquestes la troballa es van prendre les mesures necessàries per conservar-lo com diria el mateix Chabás, "suertegrande ha sido que una tan rara preciosidad del arte cristiano cayera en manos de quien ha sabidoconservarla" (Chabás, 1886: 20).

En l'article de El Archivo, Chabàs, ens explica la sepultura; així, el mosaic estava situat amb el cap al sud i els peus al nord. Estaria fabricat per diversos milers de tessel·les de diversos colors, amb unes mesures aproximades de 2,12 metres per 0,85 metres. A prop del cadàver, que estava desfet, segurament per la humitat, ja que era un terreny agrícola, van aparèixer una sèrie de monedes en molt mal estat de conservació, així com una xicoteta ampolla de vidre, segurament un utensili de perfumeria, molt habitual al món romà. Segons ens conta Roc Chabàs, en aquells dies d´excavació es reunien a sopar entorn de un lloc cobert, tenint com a centre del lloc de reunió les restes del mosaic.

Aquesta sería la història de la troballa del conegut com a Mosaic de Severina, avui en dia conservat al Museu de Belles Arts de València, el Sant Pius V. Passem ara a veure com és el Mosaic des del punt de vista estètic. Es tracta d´una peça excepcional, en primer lloc anem a veure la inscripció que té, diu així:

S E V E R I N A
vIXIT AN
noS XXXX
reCESSIT IN
pACE TERTI
VIDVS FEB

Transcripció: Severina (que) va viure quaranta anys, va morir a la pau del onze de febrer.

Segons els especialistes en epigrafia de l'antiguitat, quan apareix la fórmula llatina IN PACE, indica que es tracta d'una persona cristiana. En els anys noranta l´equip d'arqueòlegs dirigits per Josep Antoni Gisbert, van intervindre en aquesta zona, localitzant-se estructures i carrers corresponents a l'època imperial romana. Es trobaren restes que comprendrien la cronologia entre el segle I i el segle IV dC.

L´orant de Dénia

Al volum IV de la revista el Archivo, Roc Chabás ens conta que la troballa d´aquesta peça es va produir a desembre de 1879, al començar a treballar les terres enfront de l´ermita de Santa Paula. El propietari, Don Juan Cardona Vives, el va cedir a Don Francisco Merle, sent aquesta persona qui el custodiarà fins que se'l van endur a València. Es tracta d'un fragment de marbre blanc treballat, d'uns quaranta centímetres d´altura, que segons ens diu en El Archivo, no van trobar més fragments.

Iconogràficament és un baix relleu del que ens queden sols dues figures, sent la principal una dona amb el cap descobert. Presenta el cabell llarg que li cau sobre els muscles, tenint el braç dret alçat i la mà oberta. La part esquerra està trencada, però per paral·lels amb altres baix relleus, és la posició típica dels orants. El vestit que portava la dona, és una espècie de túnica, que a les fonts anomenen com a colobium, de la que es veuen les mànigues, sobre ella du un mant o palium que pareix nugar-se sobre el muscle dret, deixant el cap descobert.

L´altra figura que presenta la peça és un home, presenta el monyo tallat curt, el vestit és molt paregut a la figura de la dona, però traient el braç per dalt del pallium, sostenint d´aquesta forma el braç de l´orant. Amb el gest de la mà (tres dits estesos i els altres dos recollits) està fent l'anomenada com Benedicció llatina. Segons els especialistes que ja a finals del segle XIX, el van estudiar, el situen entorn del segle IV dC, en època de Constantí o Tertulià, arribant a aquesta conclusió pel tema que la figura femenina presenta el cap sense vel. Així doncs, es tractaria d'un interessant baix relleu que posa de manifest la importància d´aquest cristianisme primitiu per a la ciutat de Dianium, Dénia.