Reviscolaire 

Comencem juny amb una paraula nova, inventada per desitjada, incorrecta si voleu però estimada. Reviscolaire, com tot aquell que es dedica a reviscolar, a recobrar eixe vigor o puixança perdut. L’ofici d’insuflar ànim, de tornar de la mort a la vida, de revifar en temps de pandèmies i Covid. La faena de reconfortar, de somriure i tirar endavant. No em digueu que no es palpa ja a l’ambient, almenys uns miqueta, que de patiment ja n’estem farts. Dins la mateixa província això sí i en grupets de menys de deu. Ara quinze, anem pujant. Les tertúlies de terrassa al baret amb la mascarilla penjada al bracet, les trobades familiars i les paelles amb els amics, tot això que ens fa atalaiar millors temps.

La maror ja baixa poquet a poquet. Un comença a sentir-se diferent. Deixeu-me somniar. Passeges pel poble o la ciutat i notes bullici. Bé, potser no tant, potser estic exagerant, però és innegable que l’activitat econòmica i social va creixent. No volem pecar d’imprudents però sí apostar per una miqueta de bonhomia i bon fer. No ens atrotinem, que llavors farem com els crancs, que per cert juny és el seu mes.

A meitat d’any comencen a vibrar amb prudència de tant de confinament. I ho podem celebrar adentrant-nos dins la mar o si preferiu dins d’un centre comercial, tot i els seus límits, per poder ja hi podem anar. I és que al juny, l’estiu no és lluny. I tot comença a ser diferent. La perspectiva va canviant.

Continuem llavors amb aquest esperit que reviscola en veure que molta gent ja torna altre cop a treballar. Potser sóc jo i les meues hormones que m’alteren la sang o potser és la primera que encara està viva i cuejant. Vint dies li queden per anar minvant. Recordeu… per la primavera, res no és com era.

Però canviem de terç… Pilotaire o pilotari, boletaire o boleter, terrisaire, piulaire o piulador eixe sufixe aire que porta la professió o el saber fer amb estima, tot plegat . Cardaire ja sembla que no, l’accepció de l’Acadèmia Valencia de la Llengua ens treu el desitjat ofici de cardador i ens transforma el seu significat carnós-amorós-luxuriós per la d’una espècie de peix de rostre llarg i punxegut. Cardador però sí que existeix en llenguatge en col·loquial. De cardar (o fer l’acte sexual/ fornicar) passem via polisèmia a cardar com a acte de pentinar els cabells des de les puntes fins a les arrels.

I és que no som res i ho som tot. Visquen les paraules amb doble sentit. Parlem de reviscolar i ja estem aixecant eixe vigor, eixa força activa d’un ésser viu. I eixa sorna tan pròpia, tan nostra, tan valenciana que tot ho relaciona amb la fogor, l’acalorada, i amb connotacions de conya i sexuals com si d’un sainet eròtic es tractés. A major glòria del Virgo de Visanteta. D’erotisme i pornografia en la literatura popular valenciana anem sobrats. Mengem figues i nap.