Restaurar el llit del Vinalopó al seu pas per la ciutat, per corregir el fort impacte negatiu que representa el canal cimentat que actualment domina el paisatge, i donar a aquest un aspecte més natural i més acord amb l’entorn, és un tema recurrent que torna a ser actualitat. Davant això, ens hem decidit a escriure estes línies perquè creiem que és una oportunitat que el nostre municipi no pot deixar passar de llarg per diversos motius. En primer lloc perquè estem davant una actuació, la cimentació del riu, que ja era antiga i fora de lloc quan se va fer, i que hui dia és poc presentable en l’actual context de lluita front al canvi climàtic. En segon lloc, perquè hi ha directives europees i plans d’acció del govern de l’Estat que així ho aconsellen i hi ha també finançament per a portar-les a terme.
Restaurar el llit de rius que han estat degradats i fins i tot cimentats al llarg de les últimes centúries, és una dinàmica que començà fa dècades i que cada dia cobra més impuls a Espanya, a Europa i arreu del món. Hi ha multitud d’exemples d’actuacions realitzades que poden servir d’inspiració, per l’elegància de la seua realització i per l’èxit de les solucions adoptades. Amb cassos tan exitosos com el del Tàmesi, que en 1957 va ser declarat “biològicament mort,” o el del Manzanares que també va arribar a estar molt degradat al seu pas per Madrid. Tots dos són ara mateix ecosistemes fluvials plens de vida i un atractiu per als ciutadans que, durant moltes dècades, els havien girat l’esquena per la seua insalubritat i els olors que desprenien. Per això, quan se proposa la restauració del llit del Vinalopó, no s’està proposant cap experiment de resultat incert. Se proposa treballar sobre l’experiència acumulada en la matèria, perquè hi ha molta documentació amb la que se pot bastir el projecte. Per haver hi, hi ha fins i tot el cas del riu Kallang a Singapur que és un cas molt paregut al nostre, tant en la forma de l’antic llit de ciment com en el comportament hidrològic, amb escàs cabal excepte en períodes d’intenses precipitacions.
El Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 estableix que cal avançar en la integració dels riscos derivats del canvi climàtic en la planificació territorial i urbanística de les ciutats, incorporant a la planificació el concepte d’infraestructura verda, com a solució multifuncional basada en la naturalesa per a resoldre problemes en la ciutat, com la millora de la biodiversitat, la gestió de zones inundables, la disminució de l’efecte illa de calor, la lluita front al canvi climàtic, o la millora de la qualitat de l’aire i la salut de les persones. Un objectiu que al·ludeix de manera molt clara a projectes com la restauració que proposem per al llit del Vinalopó.
A més, el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, dins del Pla de Recuperació Transició i Resiliència finançat per la UE a través dels fons Next Generation, ha convocat ajudes als municipis, dirigides a la restauració d’ecosistemes fluvials i a la reducció del risc d’inundació en entorns urbans, mitjançant solucions basades en la naturalesa. Ajudes per un import total de 75 milions d’euros per a projectes presentats pels ajuntaments que podran ser finançades fins al 95 % de l’import dels projectes presentats. Creiem que el nostre municipi no pot deixar passar una oportunitat com aquesta per posar fil a l’agulla i corregir un impacte ambiental tan negatiu com evident en ple centre de la ciutat. Potser els il·licitans i les il·licitanes ens hem acostumat a veure el llit del riu així i no li donem gaire importància, però la te des del punt de vista paisatgístic i des del punt de vista ambiental.
En línies bàsiques, la restauració hauria de consistir en llevar total o parcialment la solera de ciment, conservant i assegurant els murs laterals per a que estabilitzen les vessants, recuperar el bosc de ribera propi del riu, introduir mesures per frenar la velocitat de les aigües i per a facilitar la seua oxigenació, algun estany i algun observatori per a gaudir de la fauna aquàtica, un itinerari educatiu sobre l’ecosistema fluvial... A més, es podria aprofitar també per a reforçar la presència del palmerar en el centre de la ciutat, connectant els horts de la zona nord amb els de la zona sud al llarg d’aquest espai. Tot un projecte que, a més de restaurar el paisatge, reforçaria el llit de la rambla com a punt de trobada de la ciutadania, perquè a banda de les activitats actuals, atrauria també altres activitats de caràcter lúdic i de caràcter educatiu.
Per tot això, animem a l’equip de govern i a tota la corporació municipal a no deixar passar esta oportunitat que sens presenta per a corregir un impacte important i, amb això, unir-nos a la resta de ciutats europees que estan recuperant els seus rius, els paisatges a les ciutats, i creant zones de resiliència i salut per als ciutadans.
* Vicent Sansano és biòleg i president de la Junta Rectora del Parc Natural del Fondo, Jose Navarro, profesor de Ciències Ambientals de la UMH
Vinalopó / FOTOS: PEPE OLIVARES