La Marina és terra de mar i muntanya, de baixades i pujades, de barrancs i penya-segats, de planícies litorals amb dunes i arenals, de cales rocoses d’aigües cristal·lines, de bancals i vinyes, d’oliveres, figueres i garrofers. Terra també de cireres cap a l’interior i sempre d’ametlers. Paisatges plens de vida i memòria, fets a la mesura de l’home que desde sempre els ha treballat.
Pedra seca que trepitgem i aigua on escabussar-nos. La Marina, aquest espai nostre en el món, en el que decidim viure i somiar, sembla que finalment estiga començant a apreciar allò que la Terra li ha regalat.
Respectar la riquesa del nostre paratge, protegir-la, promoure-la amb sostenibilitat i no fer d’ella un ús abussiu són les eines que permetran enamorar tot aquell que passe uns dies en la nostra comarca, a mig camí entre València i Alacant. Un espai per perdre’s o per retrobar-se qual filla pròdiga, almenys en el meu cas. Un territori amb mancances però d’esperit fort.
Exemples com el del Poble Nou de Benitatxell ho deixen clar, un municipi coronat pel Puig de Llorença que alberga penya-segats, bancals i un projecte engrescador, el Biomoscatell, que vol promoure el desenvolupament rural des d’una vessant sostenible i ecològica. Però no només això…
Som molts els que hem crescut escoltant el nom del residencial de luxe ‘Cumbre del Sol’ i en canvi no havien sentit mai parlar del Puig de la Llorença. Com si el boom de la construcció hagués acabat en alguns llocs amb la toponímia local. El mateix succeeix amb d’altres urbanitzacions com Monte Pego, al costat de la marjal, o la salvatjada de Gata Residencial. Sense entrar en polèmiques del model de creixement de ciutats com Calp.
El xalet residencial va socavar en part la nostra identitat a canvi de diners i una il·lusòria sensació de benestar. Època de vaques gordes que ja fa temps van pasar arrassant en part amb el nostre patrimoni natural. No sé si la crisi en el sector ens va fer pensar noves fòrmules però d’ençà un temps hem passat del tot s’hi val en llicències a una cada vegada més controlada activitat. Fins i tot estem apreciant la bellea de rehabilitar, recuperant espais amb ànima i història, des de cases senyorials als tan característics riuraus.
Els de la Marina volem tornar a conéixer el nostre entorn i retrobar-nos amb tots els petits detalls que poc a poc hem anat oblidant. Reobrint camins, senders rurals, restaurant parts d’un Castell (Dénia), lluitant per conservar patrimoni en perill (el pont del Quisi, a Benissa), i cercant nous plans generals que possibiliten un nou desenvolupament urbà més sostenible.
Si Dénia vol incentivar entre d’altres coses, el seu paisatge agrari així com revifar l’agricultura local, Benitatxell aposta per crear una xarxa de 20 kilòmetres de sendes que recorren tot el seu entorn. Rescata així camins tradicionals que discorren per penya-segats, descobreix zones de pesca ancestral (antigues coves de pescadores -pesqueres-), jaciments prehistòrics, coves, forns moruns de calç i la nostra característica arquitectura rural.
No són les úniques iniciatives. A la Marina es comença a notar aquesta sensibilitat, amb excepcions, és clar. Veurem que passa amb els Banys de la Reina a Calp i amb totes les noves descobertes arqueòlogiques de l’època dels romans que hi ha al seu voltant, al que eren els bungalous de primera línea de mar coneguts com ‘Casas Neptuno’. El dia a dia ho dirà.
El que queda clar, no obstant, és que cal connectar el territori. Recuperar rutes i incentivar les ja existents. Retrobar els orígens i conéixer, poc a poc i pam a pam, el nostre petit tresor.
