Un primer pas per a la recuperació dels espais cremats: escoltar i estimar

ALACANT. Entre els Furs que Jaume I concedí a la ciutat i regne de València entre 1238 i 1271, hi ha un que diu:

“Si alcú traurà o pendrà alcunes coses de cases ho d'altre loch on se tendrà foch […], tot allò qui.n serà treit o pres sia retut a aquell de qui era. E si alcú d'açò d'altre qui ho haja pres o treyt d'aquelles cases o d'aquells lochs, alcuna cosa reebrà o celarà reta atretant a la cort, si donchs enfre III dies no ho hauria restituït”.

Es tracta d’una disposició que vol evitar els actes de pillatge, als llocs i cases que han estat afectats pel foc, obligant a restituir les coses així obtingudes als seus legítims posseïdors. Si estudiem els centenars de disposicions atorgades per Jaume I, veiem que, moltes d’elles, tenen com a objectiu fer del territori valencià un espai on viure amb una certa seguretat, i on les normes siguen les que determinen com s’havia d’actuar davant determinades situacions i quins són els valors a protegir. La terra, els conreus, l’aigua, les fonts i les séquies, les cases, el bestiar, els rius... estan presents en alguns d’estos furs primigenis. També hi ha una especial protecció per al territori i els bens que resultaren afectats com a conseqüència d’alguna desgràcia, com un incendi.

Estos dies el foc ha destruït el territori d’un bon grapat de pobles valencians. Un dels incendis, identificat a les xarxes socials amb l’etiqueta #IFValldEbo, ha afectat municipis de les comarques de La Marina Alta i el Comtat, cremant des de Pego a Planes i de l’Atzúbia a Castells de Castells, deixant negres una part de les valls de Gallinera, Ebo, Laguar, Alcalà i Seta i també de la subcomarca de la Rectoria. Es tracta d’un territori que actualment forma part de la província d’Alacant, delimitant-la per l’extrem nord-est, però que històricament ha format part d’altres demarcacions governatives valencianes. Durant l’època foral de la governació de València i dins d’esta, de la sots governació de Xàtiva o dellà Xúquer; a partir de la nova planta borbònica, dels corregiments d’Alcoi i Dénia, i posteriorment, i durant un xicotet període de temps, de la província de Xàtiva (1822-1823). L’espai cremat es localitza dins el territori conegut també com a comarques centrals i Diània. El Marquesat de Dénia i les Valls de Pego són dos dels noms que, històricament, també han servit per a denominar una part del territori afectat per l’incendi.

La història de cadascun d’estos pobles i de les muntanyes, barrancs i paratges que els envolten és ben interessant. Per això he pensat que la millor forma de mostrar-los la meua estima i recolzament davant la desgràcia que han patit, era compartint amb tots algunes dades històriques. No tant per retre’ls homenatge, sinó, especialment, per convidar-vos a tots a aproximar-vos i aprofundir en el coneixement d’un territori que és, senzillament, meravellós. Unes terres que hui, malauradament, apareixen negres davant els nostres ulls, però que al seu interior, al cor dels seus habitants, de les places, carrers i trinquets, dels masos i corrals, dels barrancons i les serres, amaguen mil i una històries que cal conèixer. Perquè, com va dir l’enginyer i ambientalista senegalés Baba Dioum, “al final, conservarem només el que estimem; estimarem només el que entenem i entendrem només el que se'ns ensenye”. Acompanyeu-me!

Tot i que el relat d’este article parteix de l’època baix medieval cristiana, el territori afectat per l’#IFValldEbo ha estat poblat des de ben antic. Resten exemples ben excel·lents d'aqueixos poblaments primitius en llocs com el santuari del Pla de Petracos a Castell de Castells i els abrics de Benirrama i Benialí, a la Vall de Gallinera, entre altres. D’època ibera destaca el poblat d’El Xarpolar. L’acció geològica vers el territori, durant segles i segles, la podem apreciar a l’espectacular Cova del Rull, a la Vall d’Ebo, descoberta el 1919. Però, com vos dia, el meu punt de partida en este precipitat relat -a mena de tastet- serà el segle XIII i més concretament, el Llibre del Repartiment de València (1237-1252). En esta importantíssima font de coneixement per al passat de molts pobles valencians, trobem algunes referències localitzades a Tollos, La Vall d’Ebo i La Vall de Laguar. Segons consta en este document, cap a 1249, foren entregades quatre jovades (una jovada: extensió de terra que llaura un parell de bous en un dia) de terra en “Toyllo alcheria de Seta”, a un grup d’individus provinents de diversos pobles de Lleida i els seus voltants, com Aransís i Anglesola (Angularia), però també de Tona (a la comarca d’Osona), el casalet d’Estadella (no sabem si el que hi havia a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona o al municipi de Vilagrassa, a l’Urgell) i Saragossa (Cesaraugusta). A un tal “P. de Vilariacuto” i als seus acompanyants se li fan entrega de 12 y 3 jovades de terra per a poblar “valles de Ebo que est juxta Galiners” (junt a Gallinera). A “Berengario de Naves”, segurament originari de Navès, a la comarca catalana del Solsonès, se li feren entrega de 12 jovades i unes cases “in Portella alcheria de Alaguar”. La Portella es un topònim localitzat a Murla, prop de Fontilles. També a La Vall de Laguar, a Benimaurell, li foren concedides terres i cases a “Bernardo de Quart, Bernardo Durandi, Bg. Paschali, R. De Hodena, P. Ángel, R. de Senaugia” “in Benimaurel, Valug Exabech”, assentaments estudiats per J. Torró. També podeu consultar el treball de Ferrer Navarro, entre altres.

Com bé sabem, el fet que aquestes terres quedaren sota sobirania aragonesa i, per tant, cristiana a partir de la segona meitat del segle XIII, no significà que la població musulmana desapareguera del territori. Al contrari els musulmans, posteriorment convertits en moriscs, van romadre en el territori afectat per l’#IFValldEbo, essent, en molts llocs, la principal comunitat poblacional. Per això mateix, quan Felipe III decretà la seua expulsió del territori valencià, anunciada el 22 de setembre de 1609, mitjançant el bàndol signat per Luis Carrillo de Toledo, marqués de Caracena i virrei de València, molts d’estos pobles quedaren despoblats. Entre els vestigis que conservem de l’època morisca, destaquem els llogarets i masos situats a la La Vall d’Alcalà i Tollos, ben estudiats, entre altres, per Donoso i Jiménez i magníficament retrats entre 1971 i 1980 per Mario Guillamón Vidal (1924-1990), la col·lecció del qual podeu consultar a la web de la Biblioteca Valenciana Digital. Estos despoblats presenten noms tan suggeridors com Adzubieta, Benialins, Benixarcos, Capaimona, La Cairola, La Roca o Rafalet. Capaimona fou poblat posteriorment per cristians, donant lloc a un caseriu amb ermita i tot. Al blog de Manolo Serrano podeu veure interessants referències i fotografies dels massos de Capaimona i la seva ermita dedicada a sant Lluis Bertrán.

Hi ha moltes maneres d’aproximar-se al coneixement d’un territori. Afortunadament, hui són molts els recursos que tenim a l’abast per a aprofundir en la història dels nostres pobles. On acudir? Al “portal de Archivos Españoles. PARES” la recerca és ben senzilla i podeu consultar, des de casa, documents ben interessants, com este de 1725 i este de 1876, en el qual podreu admirar un interessant segell municipal de la Vall d'Ebo. També a la web “SAVEX. Arxius Valencians en Internet” hi ha molts i ben interessants documents digitalitzats, com el morabatí de Benimassot de 1421, el veïnari i cens de Beniaia i Alcalà de la Jovada de 1646 i el de Castell de Castells de 1667, entre molts altres.

Com he dit al principi, este article tan sols vol ser un tastet per a fer boca. Ho he escrit amb la intenció d’animar-vos a saber més d’estes meravelloses terres de La Marina Alta i El Comtat que han estat afectades per l’#IFValldEbo. Per això, l’article està farcit d’enllaços a webs, blogs i articles d’investigació en els que podreu trobar molta informació. A més dels que ja han estat enllaçats arreu del text, us recomane també consultar dos blogs sobre la història de Famorca, als que podeu accedir ací i ací, i en els que podeu trobar moltes i ben documentades referències a altres pobles de la zona. És molt interessant també el portal web de la unió cultural d’amics de La Vall de Gallinera. Per als amants de l’excursionisme i el paisatge, el compte de Twitter del professor Mut Ronda, és un referent per conéixer al detall el terme de La Vall de Laguar.

Amb tot i això, ens falta la principal i més important font de coneixement, la que ens permetrà endinsar-nos en el cor i l’ànima dels pobles. I eixa, sens dubte, només pot ser una: les persones. Per això, volem acabar este article convidant-vos a visitar els pobles que han estat afectats per l’#IFValldEbo i a xarrar amb els seus habitants, als carrers, places, botiguetes, casinos i barets. Heu estat mai a una partida de pilota? Per molts llibres que llegirem sobre el principal esport valencià, mai ens faríem una idea de les emocions que transmet una partida o la disputa d’un joc, perquè això sols és pot viure a peu de trinquet. Visiteu els pobles que han estat afectats per l’#IFValldEbo. Saludeu els seus veïns. Asseieu-vos amb ells al carrer, al baret o a la vora del camí. I veureu quanta saviesa!

Vull donar les gràcies a la meua família que des de ben xicotet em va ensenyar a estimar la nostra terra (els meus iaios materns eren d’Almudaina i Tollos i tenien casa a Balones; i els paterns tenien casa a Margarida, al terme de Planes), i a totes les persones i institucions que, des de les xarxes socials, actualment, contribueixen a difondre els valors presents en els nostres pobles i muntanyes. Entre ells i per la seua relació en el territori al que està dedicat este article, a Vicent Mengual, a Jose Miguel Mut, Basseta i al comptes institucionals dels ajuntaments de Fageca i Vall d’Alcalà i de l’oficina de Turisme de Pego i les valls. Se que hi ha més. I sé que els lectors podeu estar dient ara mateix: jo hauria posat... Endavant! Per a què tenim les xarxes?

Amb una forta abraçada als veïns de tots els pobles afectats per l’#IFValldEbo i el meu reconeixement als equips d'extinció.