Recordes el primer amor d'estiu?

VALÈNCIA. Pensar en aquell primer amor d'estiu et transporta automàticament a l'adolescència, a quan el temps passava lentament, els drames sentimentals agafaven dimensions shakespearianes, i no podies banyar-te fins que passaren dos hores des que acabaves de dinar. Ja saps, cremar-te per no dur crema protectora era perillós, però un tall de digestió era letal en l'imaginari col·lectiu dels progenitors que, en molts casos, només volien fer una becadeta en pau. Els mosquits deixaven marca, molt més xicoteta que les actuals, però la marca més reveladora era la d'aquell xupló iniciàtic al coll. Orgull i vergonya en pocs centímetres que delataven que eixa nit havies experimentat l'èxtasi, una festa d’hormones que encara no saben com ballar, una intimitat incòmoda i sense traça, ansiada i desconeguda. No obstant això, el camí fins a eixe primer segell de prematuritat estava ple de miradetes i de provar-te tres outfits diferents per anar a la plaça, al passeig, al ball o al parc. Una simple confessió a una amiga espentava al fet que el grupet, més o menys dissimuladament, provocara moments Sirenita, on de sobte dos joves que s'havien acabat de conéixer —o reconéixer— i havien confessat mirar-se amb bons ulls, estaven a soles sense saber massa bé com actuar.

L'estiu és sinònim de dies llargs, de poques responsabilitats, de temps per gandulejar i en molts casos d'un canvi d'aires i de noves companyies. De sobte eixe estiu el Gerard ha pegat un estiró i "s'ha fet un home", o arribava al poble la teua cosina llunyana amb dos amigues, i en la quadrilla apareixen algunes Vespinos i Typhoons. En aquell estiu, el de passar de ser un infant que rebusca entre les herbes bitxets bola o fa polseres de tela per vendre entre els veïns, a mirar amb altres ulls Toni o Maria —depén dels gustos— quan es llevaven la camiseta per a anar a remulla. Ahí tot canvia, i arriben els primers frecs i les reaccions químiques corresponents. Guerra d'escabussar-se, hores de gitar-se mirant el cel a l'aire lliure a xarrar del futur o de l'any acadèmic mentre uns fan de coixins dels altres, "posa'm crema solar a l'esquena que jo no arribe", i botelles que giraven entre confessions i atreviments. La pressió de grup, la calor en sentit ample, les nits llarguíssimes, i eixos primers glops de cervesa que et feia un gust horrible, conviden a una aproximació gens subtil i amb resultats desiguals. Per a caminar primer cal gatejar, i en eixes estàvem aquells estius on coneguérem un amor intens amb data de caducitat.

Segur que encara hui sense remei quan passes per aquell banquet on soltares tres frases fetes abans de fer-te un bes, alguna cosa es mou al teu interior. El tast d'aquella pell, el tacte dels seus llavis i l'olor del seu perfum t'acompanyen amb més o menys presència depenent també de la intensitat i la durada d'aquell primer amor d'estiu. El calendari marcava la fi, i et trobaves contant detalls com els protagonistes de Grease, esperant amb deler que l'hivern i la primavera foren la publicitat dels anuncis de la pel·lícula de la teua gran història d'amor. Però difícilment res tornava a ser igual l'estiu següent. Un curs on potser alguna carta, o SMS si eres més jove, no solen bastar per a mantindre la flama en moviment. I en tornar a aquell banquet, a la piscina o al passeig on uns mesos abans vos havíeu agafat tímidament de la mà, res era igual. La desil·lusió en diferit llargament esperada durava el que et costava substituir aquells llavis idealitzats, per altres nous. Encara que mai més seria igual, mai seria el primer amor, i l'empremta que deixaria al teu cos no arrelaria amb eixa força per molt que durara la presència d'aquell segon o tercer xupló.

Potser tinguéreu una cançó, si en aquell primer bar o poalada —botellot— sonava La Flaca, Sin Documentos o Aquí no hay playa, adoptàveu la cançó de l'estiu com a vostra unes setmanes. Encara que la realitat del vostre amor era molt més com aquella descrita per Serrat, entre somnis de poeta, amb algun t'estime dit massa prompte enmig d'un torrent d'emocions indocumentades per la teua memòria. La cançó encara sona, menys repetitivament que aquell estiu, i ja no et provoca sentiments d'eufòria o frustració. El que ja no sona és el timbre avisant que és hora d'anar al punt de trobada del grupet d'amics de l'estiu. Perquè el moviment era en grupets, que s'ajuntaven amb altres grupets, per a acabar discutint o entenent-se entre tots. Cada incorporació al grup semblava passar un càsting, i una volta dins, la novetat era sempre valorada com a punt a favor. Aquell grupet, ja desfet en la seua majoria, amaga secrets llargament compartits pels seus membres i que ara, amb aquells besos de llengües accelerades ja prescrits, floten en l'aire quan els xiquets d'uns i altres juguen entre ells, aliens al que passava en aquell mateix carrer entre els seus parents fa trenta anys.

Encara hi ha per casa d'algú diaris on es relaten intrigues estil Bridgerton que ara són tan insubstancials, com duradores a l'imaginari dels seus protagonistes. Potser confesses a alguna nova amiga que fa un comentari sobre Joan que el seu primer bes amb llengua va ser amb tu. Furtivament, mires de reüll Marta recordant aquelles nits on el món es parava, mentre vos miràveu als ulls embadalits. O potser ja mai has tornat a coincidir amb aquell primer amor d'estiu, i et preguntes mentre busques en Instagram el seu nom què haurà sigut d'ella o d’ell. Experiències que queden per al record, l'autoescola de la vida passant de primera marxa a segona abans d'accelerar cap a l'autopista de l'adultesa. Nits de cabòries, malentesos i impotència per no saber, barrejades en dosi d'emocions addictives i sentiments brollant a boquera. No tornaran aquelles sensacions en la tardor de les responsabilitats, però allí quedarà, en aquella carta que encara conserves al fons d'algun calaix, l'essència d'un estiu on la vida et va regalar records que sempre t'acompanyaran.