Ràfegues de llum

Un far sempre té al darrere històries de tempestes i navegants que cerquen en nits negres una llum que els oriente cap a terra ferma. Torres amb llanterna que esdeven salvació. Guies en la foscor que són memòria i patrimoni arquitectònic de zones litorals. Edificis atractius i significants que no poden quedar en l’oblit sense ràfegues de llum, arraconats del pobles costaners que han vist com al llarg del temps es convertien en veritables guardians de la mar.

És per això, que entre gelors i humitats, ens congratulem aquests darrers dies davant la decisió de l’Autoritat Portuària d’Alacant (depenent del Ministeri de Foment) de cedir a l’Ajuntament de Xàbia l’ús de l’edifici civil del far del Cap de Sant Antoni. Amb aquesta cessió per a ús cultural i medioambiental es deixa enrere la polèmica que es va suscitar anys enrere quan dins del projecte ‘Fars d’Espanya’ es va autoritzar l’ús de la instal·lació per tal de convertir-la en un hotel. Tot però, va quedar en no res, davant la marxa enrere del Ministeri enfront les protestes dels veïns de Xàbia i la no col·laboració de l’ajuntament.

Així doncs benvolgut siga el futur ús públic del far. L’objectiu és que aquesta construcció blanca ubicada al Parc Natural del Montgó esdevinga un centre d’interpretació de la Reserva Natural (Marina) del Cap de la Nao on puga donar a conéixer les meravelles que l’envolten. Un projecte que li dóne vida altre cop i que el faja visitable i atractiu.

I és que el far del Cap de Sant Antoni és hereu de torres defensives que otejaven l’arribada dels pirates berberiscs i de monjos eremites que defensaven la planícia de Xàbia. Mirador espectacular atapeït d’història, natura i mar. La seva història però, començà a posteriori, en ser edificat en una zona ostensible de la costa com avís als navegats. Va efectuar la seua primera ràfega de llum el 1885. Ara aquest antic guardià en desús somnia una nova vida a peu de penya-segat. Entre microreserves i vistes espectaculars. Vigilant la badia de Xàbia i otejant en dies clars l’illa d’Eivissa. Un mirador del nostre estimat mediterrani que té com a germà el far del Cap de la Nao.  

L’Albir i el PN Serra Gelada

D’aquesta manera el far del cap de Sant Antoni seguirà el model de cessió pública del far de l’Albir, a l’Alfàs del Pi. Un edifici singular construït el 1863 i reconvertit en centre d’interpretació del Parc Natural de la Serra Gelada. Un espai idoni per conéixer el patrimoni natural i marítim d’aquest racó de la Marina Baixa, també envoltat de penya-segats. 

Tabarca i la Reserva Marina

D’altre far d’interés també el tenim aprop. És el de l’illa de Tabaca, un dels més bonics de tota la província d’Alacant i que data de mitjans del S.XIX. També antiga escola de torrers/farers que va il·luminar els marins per primer cop el 1854. Actualment alberga un laboratori biològic que serveix a la Reserva Marina de Nueva Tabarca.

Tres exemples de patrimoni, cultura, natura i divulgació. Una ràfega de llum davant de tanta foscor.