Pot la cultura millorar la situació econòmica i social d'Europa i Asia? Experts de 5 països responen

VALÈNCIA. Vivim en un món econòmicament globalitzat. Les flors que comprem al mercat venen d’Holanda, els espàrrecs blancs venen de Xina (sí, mira el pot), els calamars arriben en pocs dies a la peixateria des de India i la cuina asiàtica cada vegada atrau més l’atenció dels europeus. Potser no sabem per què el crack del preu de l’acer en Xina afecta al preu que pagaré en la meua hipoteca, i mai sabrem com es diu la persona que ha fabricat aquest trasto plàstic que hem comprat al basar, però tots tenim telèfons ensamblats en Xina, sabates barates cosides en Bangladesh o roba prêt-a-porter confeccionada en Turquia. És possible humanitzar el sistema mitjançant la cultura? Podriem millorar la situació econòmica d’Europa i Asia gràcies a la creativitat? Preguntem a 5 experts de diferents països en el context de Trans-making, el congrés europeu per reforçar l’intercanvi de coneixements entre creadors de tot el món que ha tingut lloc en València. 

Chuan Li (responsable del projecte Eurasian Creaspace Networking (ECN): “La regió mediterrània té un paper estratègic”

“La cultura i la creativitat són dos factors que condueixen al creixement econòmic i al canvi social dins Europa. Concretament, la regió mediterrània gaudeix de l'avantatge de tindre un patrimoni cultural molt ric i molt divers en recursos creatius en comparació amb les altres regions d'Europa i així, les indústries culturals i creatives juguen una funció estratègica promovent desenvolupament local dins de la regió mediterrània”, explica Chuan Li, membre d’Econcult, el departament de recerca en economia de la cultura de la Universitat de València i responsable del projecte Eurasian Creaspace Networking (ECN).

“La cultura és un poder suau que influeix les relacions entre Europa i Asia en dimensions múltiples, incloent el pla diplomàtic i econòmic. Respectar la diversitat de cultura, millorar la comprensió mútua, enfortir la cooperació trans-continental en arts i cultura, i millorar la mobilitat d’artistes a través d’iniciatives adients com ‘Trans-making’ és una mesura eficaç per aconseguir la relació entre Europa i Asia”, assegura l’investigador de Shanghai (Xina).

Però esta mobilitat no sempre és possible.

Inés Tanović (associació artística feminista antifeixista Crvena):
 “Si no tenim accés als visats, no pot haver col·laboració intercultural”

“En la regió balcànica, a més de no ser membres de la Unión Europea, nosaltres som considerats com la perifèria, per estar en una situació de post-conflicte que enfrontem des de fa 20 anys. Així que és un context molt difícil per comparar amb la resta i col·laborar perquè no estem en les mateixes condicions”, explica Inés Tanović, membre de Crvena, un col·lectiu cultural feminista i antifeixista de Sarajevo, on desenvolupa la seua recerca sobre la transformació dels sistemes de propietat comuna/social. “Crec que la qüestió important en el moment en que vivim no és si la creativitat i la cultura poden tindre un ús econòmic, sinó com la creativitat y la cultura poden redirigir els reptes polítics, socials i econòmics que enfrontem en l’actualitat en Europa”, afegeix.

“La situació no és la que era abans de tots els cataclismes financers que varen tindre lloc en 2008 i que ens han dut a un sistema on estem tornant a l’edat mitjana pel que fa als drets de les dones o pel que fa al retorn de la ultradreta neoliberal”, critica. “Com a treballadora cultural sempre estàs al marge de la societat i treballant en un sistema com aquest, encara més”,  critica Tanović, que sigué responsable de relacions públiques en el Festival de Cinema de Sarajevo (Bosnia-Herzegovina).

“És una qüestió bàsica: Si no tenim accés als visats, no podem anar a cap lloc a treballar! I nosaltres estem tenint uns problemes extremadament greus en qüestions molt bàsiques quan necessites algun permís administratiu o un visat per presentar el teu treball en un altre país. Una persona de Marroc ho té molt difícil per vindre a Bòsnia, i també nosaltres per anar allí. I la vertebració cultural al final depèn de la mobilitat i de com podem col·laborar i crec que el repte real actualment està en si els artistes anem a treballar sota estes condicions o anem a lluitar contra estes condicions. I és una decisió difícil de prendre, jo tampoc tinc una resposta”, reflexiona.

“La ciutadania compleix ara un rol mol important. Està bombardejada pels mitjans de comunicació amb notícies que són notícia només un hora. Per al meu col·lectiu és molt important treballar amb la gent, saber què és el que ells volen per què la nostra tasca tinga una utilitat col·lectiva i ajudar realment amb l’art a la meua comunitat, el meu edifici o la meua ciutat. Ens han fet creure que sóm ignorants, que no podem actuar i crec que hem d’actuar ahí per que la ciutadania arribe més lluny”, diu la també editora i periodista de Ràdio Crvena Antena.

Henri Devier (actor i performer, director de l’espai ‘La Gare Mondiale’): “La cultura és l’únic que queda quan s’en va tota la resta dels recursos”

“Per suposat que la cultura i la creativitat poden tindre un efecte sobre la situació socioeconòmica d’Europa. Però no per art de màgia”, comença la seua resposta Henri Devier, actor, performer i director de l’espai ‘La Gare Mondiale’ [l’estació mundial] espai nomenat així per jugar intencionadament amb el concepte de ‘La Guerre Mondiale’ [la guerra mundial] amb pronúncies semblants. “Jo visc en una ciutat molt xicoteta del sudoest de França, Bergérac, que està colpejada per una espècie de recessió econòmica. És un barri d’acció preferent, que es declara quan al menys un 20% de persones per baix del nivell de la pobresa i el centre de Bergerac el 40% de la població està per baix del nivell de la pobresa”, explica.

“Allí la qüestió artística és vertaderament important perquè l’economia neoliberal i capitalista ha desertat aquest lloc i els serveis públics han començat a retirar-se. Aleshores si nosaltres, amb la nostra sensibilitat i la nostra manera de veure el món no estem presents, això no pot anar més que cap a una deflagració anunciada”, argumenta.

“Jo faig principalment performance, així que jo no tinc forçosament una intenció de recolzament social, però treballant allí m’he trobat amb gent súper interessant, amb moltíssima energia, moltíssimes potencialitats i que no interessen a absolutament ningú. I el treball és anar a buscar-los i traure’ls de casa quasi un per un per dir-los: “el que tu proposes és interessant, té sentit. Potser podrem fer-ho ací o potser hauràs d’anar-te’n a un altre lloc per desenvolupar-ho. I per a mi esta tasca és apassionant”, detalla. Preguntat sobre si l’art és l’eina que podrà aconseguir l’empoderament, Devier respon: “Hi ha una frase d’un tio que es diu Robert Filliou que diu: “L’art és el que fa que la vida siga més interessant que l’art”. I allà t’apanyes”, riu conscient de la dificultat filosòfica del concepte.

Lefteris Emmanuel Heretakis (professor de dibuix i especialista en identitat): “Tenim iphones però el nostre sistema educatiu és del segle XIX”

“El dibuix pot canviar-te la vida”, sentència per començar Lefteris Emmanuel Heretakis, dibuixant turc i especialista en identitat. Per a ell el repte de connectar Asia i Europa té les arrels en l’educació. “Aprendre a dibuixar és donar-te el poder de dissenyar la teua vida. Quan dibuixes no hi ha una solució binaria sinó que hi ha milions de possibilitats. I si la gent se’n adonara de són responsables de les seues decisions individuals i que les col·lectives son la conseqüència de totes les decisions personals, les conses canviarien”, argumenta.

“Els xiquets haurien d’estudiar només dibuix fins als 7 anys. Els professors tenim un problema i és que treballem amb xiquets que estan trencats per un sistema que és violent. El meu professor i mentor John Taylor Gatto, va descobrir que el sistema educatiu que tenim va ser inventat pels alemans quan vàren perdre la guerra contra Napoleó al final del segle XIX. Ells crearen un sistema d’adoctrinament de soldats tan potent i efectiu que el varen exportar a tot: a les fàbriques, a la producció... i ara la gent no pot gestionar el fracàs, ni el canvi. Aprendre a gestionar el canvi i el fracàs seria l’èxit dels xiquets”, argumenta el professor turc. “Tenim iphones però el nostre sistema educatiu és del segle XIX. Les escoles haurien de donar la possibilitat de preguntar als xiquets què és el que volen aprendre”.

Heretakis viu en un país que és frontera entre Asia i Europa. Per a ell, el més important per a crear un flux de talent entre Asia i Europa és eliminar els prejudicis. “Les dos parts tenen preconceptes del que l’altra és i fa. La gent ací en Turquia som persones pacífiques però quan la gent ve ací ve pensant que som agressius i conflictius. Hem de permetre a les persones eixir i barrejar-se i conèixer, esta es la clau. I per a això els projectes trans-making són crucials, els intercanvis culturals”, assegura. “De la mateixa manera, la creativitat pot fins i tot canviar els models de negoci per crear situacions win-win on no perda ningú i hi haja un balanç”, afegeix.

Herman Bashiron Mendolicchio, investigador y comissari en projectes internacionals d’art i cultura contemporània: “Darrere de totes les cultures estan les persones”

“El desenvolupament de la societat i de l'economia està estretament vinculat al reconeixement fonamental del paper que juga la cultura. El desenvolupament sostenible, una consciència mediambiental, el reconeixement de les diferències, la conservació i valorització del patrimoni material i immaterial o les pràctiques participatives i col·laboratives, vénen recolzades amb força des del sector cultural i creatiu i apunten implícitament a una millora de la societat i de l'economia. En aquest sentit no faria una distinció geogràfica. La cultura, per diferent que siga, representa un element central tant en l'ecosistema vital d'Europa com en el d'Àsia”, explica Herman Bashiron Mendolicchio, lector en la Universitat de Barcelona, investigador y comissari en projectes internacionals d’art i cultura contemporània.

“Darrere de totes les cultures hi ha valors, idees, símbols, creences i pensaments. I darrere de tot açò estan les persones. Cada vegada la societat està més globalitzada: Europa està a Àsia i Àsia està a Europa. En aquest sentit, la cooperació cultural esdevé cada vegada més un instrument imprescindible per a conèixer a l'altre, valorizar les diferències i així construir relacions horitzontals basades en el respecte mutu”, argumenta.

“Les trobades i els intercanvis entre Europa i Àsia segueixen creixent a ritme elevat, però encara hi ha moltes barreres i desconeixements que a voltes dificulten la relació. Si bé en el món de l'art i de la cultura hi ha cada vegada més agents –museus, centres culturals, artistes, investigadors, comissaris, etc.- que treballen entre mons diferents i acosten a través dels seus projectes Àsia i Europa, a nivell institucional solament existeix ASEF (la Fundació Àsia-Europa amb seu a Singapur) que té com a missió declarada la d'unir Àsia i Europa a través de la cultura”, critica. “El creixement de l'interès i de la curiositat en les relacions entre els dos territoris és imparable i es fa necessari construir més ponts –més oportunitats, però també més organitzacions que es dediquen a açò- per a acostar la immensa diversitat cultural que existeix entre els dos continents i així millorar l'enteniment mutu i la qualitat de la relació”, conclou.