Pot el cànnabis regenerar un paisatge industrial?

ALACANT. El 17 d’octubre entrava en vigor la legalització de la marihuana recreativa al Canadà i les cues pegaven la volta a la mançana. La Societat Quebequesa del Cànnabis, una empresa pública dependent del govern del Quebec, s’encarrega de la distribució i venda de marihuana. Amb una població que casi duplica la valenciana, al Quebec el primer dia es van realitzar 30.000 compres online i 12.500 a la xarxa de tendes físiques, segons dades de l’ SQDC. 

Encara que la SQDC assegura que tots els seus productes han estat cultivats al Canadà, este estiu el sociòleg Jorge Moruno proposava la legalització de la marihuana a Espanya: “Espanya té un clima privilegiat que bé podria exportar marihuana amb denominació d’origen al Canadà”, explicava en una piulada. Partidaris de la legalització asseguren millores en seguretat i sanitat mentres a les Corts Valencianes socialistes, Compromís, Podem i Ciutadans instaven al govern espanyol a regular l’ús terapèutic i l’autocultiu del cànnabis. 

Precisament este estiu, l’ara arquitecte Alberto Carbonell proposava regenerar la Sierra Minera de Múrcia amb el cultiu de cànnabis al seu Projecte final de Carrera. Entre Cartagena i la Unión, “la explotació de les mines ja no genera rendibilitat econòmica, pràcticament s’han extret tots els seus tresors i s’ha deixat un paisatge completament alterat”, assegura Carbonell.

Mentres la indústria minera generava un impacte explotant el paisatge, el seu projecte Altered Minescapes s’aprofita dels recursos del territori alhora que el va restaurant. “La idea és seguir mantenint una relació d’aprofitament amb el territori ja que això estableix afecte amb els seus pobladors”.

“Ara què és la Sierra Minera? La patrimonialitzem com un fòssil de la mineria o podem seguir treballant en ella mentres curem el seu paisatge?”. Carbonell planteja esta dicotomia amb diverses estratègies per restaurar els ecosistemes de la serra, com captadors solars, pous d’aigua o el cultiu de cànnabis industrial i medicinal. 

“Tot va començar quan vaig investigar sobre la regeneració de terra contaminada amb plantes de cànnabis. Les basses d’aigua de les mines són òptimes per al cultiu, les arrels contaminades es poden cremar a les antigues xemeneies i la resta de la planta es pot reaprofitar per a la construcció”. El cànem és una planta versàtil: Callosa del Segura és un dels majors punts de cultiu i manufactura del cànnabis de tot el món, utilitzada per a cordes i xarxes. 

“Si combinem estes propietats amb les de la varietat medicinal, es genera una sinergia terapèutica molt positiva per al territori”. Alberto Carbonell acaba de convèncer: “Es tracta d’una indústria amb una projecció altíssima per a generar beneficis econòmics, el cànnabis suposa una important ferramenta de projecte que articula i trena tots els problemes amb possibles solucions”. 

L’arquitecte per la Universitat d’Alacant resol la vessant terapèutica amb el disseny dels santuaris, una nova tipologia caracteritzada pels trets identitaris de la Sierra Minera: els pous, les coves i les xemeneies. “Les seues geometries són idònies per generar espais pal·liatius i de depuració mediambiental. Dins de les coves uns vaporitzadors generen bosses d’aire amb cannabinoides, una substància química amb propietats sanatòries”, assegura l’arquitecte. “Per altra banda, els pous proveeixen d’aigua als camps i hivernacles, prèviament purificada amb filtres de carbó actiu obtinguts per residus de cànem amb una patent de la Universitat d’Alacant”. 

A totes les estratègies del projecte d’Alberto Carbonell estan imbricades l’arquitectura amb la natura, com ara la gestió dels residus amb cucs. “La idea és aprofitar l’exagerada producció de residus orgànics causada per la estimulació de l’apetit que provoca el cànnabis. Estes restes són l’aliment perfecte per als cucs rojos a l’anomenada vermicultura”. Mentres devoren les restes orgàniques, “els cucs acumulen micronutrients i metalls pesats que permeten l’oxigenació del terreny”. 

Però ací no acaba la cosa amb els cucs: “ademés generen vermicompostatge per fertilitzar altres terrenys i són oportunitats d’aliment per a les aus. L’ús estratègic del cànnabis acaba estimulant el cicle tròfic com a subproducte del sanejament paisatgístic.

Amb uns fotomuntatges realistes que recorden a la imatge de videojocs, Carbonell “pretenia elaborar una estètica realista que fóra capaç d’apropar el màxim possible a la seua imatge plausible de futur”. Ara des d’un estudi d’arquitectura a Rotterdam, Alberto Carbonell guanyava fa dos setmanes un concurs d’idees per a un hotel de 525 habitacions a Tenerife. 

“No es tractava de l’adjudicació d’un projecte, que evidentment m’encantaria. La meua proposta recollia un trajecte per les fites del paisatge canari: l’arxipièlag, el volcà, els bufaderos, l’oasi, la platja... Generant un paisatge còmode a l’hotel que permet dues coses: les activitats d’oci transcorren dins del complex al mateix temps que s’explora la identitat de Tenerife de forma lúdica i immersiva”, aclareix Carbonell.

Les basses artificials, els pous miners o els castellets recorden espais post-industrials com les llacunes de Rabassa o la cementera de Fontcalent a Alacant, els molins de Banyeres de Mariola o l’antiga central elèctrica de Benaixeve. “Trobe que qualsevol paisatge industrial és susceptible de ser reaprofitat. A causa de la seua gran escala, la indústria genera un gran impacte en el medi. El territori deu de ser reinterpretat per a integrar-lo novament. Sols pel seu enorme valor patrimonial i històric, els paisatges industrials es presenten com grans oportunitats de reinterpretació”.