Poligàmia a la costa de Benidorm

ALACANT. Els sistemes Bètics s’estenen per tot el sud peninsular, des de la vall del Guadalquivir fins al cap de la Nau. Este conjunt de muntanyes no és només el mirador europeu al Mediterrani, les últimes muntanyes abans d’arribar a Àfrica. També són en part responsables del clima de les comarques alacantines. Després de tocar el cim a l’Aitana, les elevacions bètiques arriben fins a tocar la mar i generen penya-segats i cales a la Marina.

Si hi ha una localització on genuïnament s’experimenta este clima benigne és Benidorm. La combinació de les orientacions de les muntanyes de l’interior —amb el Puig Campana i la serra Cortina— i la serra Gelada al litoral generen un ambient extremadament confortable per als humans a les seues platges. La quantitat de dies de sol, la humitat i el vent es completen amb la possibilitat d’escollir la platja de Ponent o la de Llevant per al millor bany.

La Serra Gelada, una enorme elevació situada al nord de la ciutat, també ha generat uns quilòmetres de costa quasi protegida de l’acció humana. Per això, en realitat els humans comparteixen bany amb multitud d’espècies entre les badies d’Altea i Benidorm. Però a diferència dels hotels i apartaments turístics que cada volta creixen més, el canvi climàtic està posant difícil l’amor per a les tortugues boves.

Són un dels animals que habiten estes coses segons dades de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València, encara que no s’ha registrat als últims anys cap nidificació a les cales de la Serra Gelada. Estes tortugues tornen a la platja on van nàixer per a posar els ous entre juny i juliol, amb un centenar d’ous per nius. Les tortugues boves aprofiten l’arena de la platja per furgar un forat amb l’ajuda del morro i les aletes.

Abans, clar, s’han de reproduir. El ritual sembla aparentment senzill: el mascle mou el cap i les aletes per determinar la receptivitat de la femella, segons el biòleg Jeffrey D. Miller. El mascle intenta muntar la femella, mentre que esta aparentment intenta evitar-ho. Els dos fan cercles, un al voltant de l'altre, i si hi apareixen més mascles interactuen entre ells i amb ella. La femella rep mossegades principalment al coll i les espatlles per ser seduïda. I finalment és muntada. El mascle la subjecta agafant-la per la closca amb les ungles de les aletes davanteres.

La femella tria al mascle, però segons l’equip de la biòloga Paula Sanz no hi ha monogàmia a les tortugues boves. No solen reproduir-se cada any, però quan ho fan solen fer-ho amb més d’un mascle. Fins i tot es poden guardar l’esperma per a diferents nius.

L’augment de les temperatures està posant a prova la seua supervivència perquè el sexe de la cria depén de la temperatura ambient de l’arena: si supera els 29 graus tendeix a ser femella, i si queda per baix, mascle. Són tortugues omnívores i per això és important que les platges i la mar estiguen netes, ja que podrien menjar-se residus humans per equivocació. Des del 1991, entre el centre de recuperació de fauna del Saler de València i l’Oceanogràfic de València han curat i alliberat a casi 800 tortugues boves a tot el litoral valencià.

31 voltes es van albirar dofins al voltant de la Serra Gelada durant el 2023. La Unitat de Zoologia Marina de l’Institut Cavanilles descarta que la seua població estiga minvant. Encara que també hi ha hagut observacions durant l’última dècada de dofins ratllats, a la costa de la Serra Gelada hi ha una població permanent de dofins mulars, encara que a la Marina es coneixen com a marrocs.

La badia cada any està més concorreguda de barcos, per això Patricia Gozalbes i Jesús Tomás alerten des de l’Institut Cavanilles de la UV: “són els dofins els que moltes vegades se'ns acostaran a les embarcacions per xafardejar i aprofitar els corrents generats pel vaixell. Quan això passe, haurem d'apagar el sonar del vaixell i no modificar ni la velocitat ni el rumb del barco”.

Els mascles de dofins mulars formen parelles i trios per a buscar conjuntament femelles per a copular, segons un estudi de la Universitat de Bristol codirigit per Stephanie King. "No només hem demostrat que els dofins mulars mascles formen la xarxa d'aliances multinivell més gran coneguda fora dels humans, sinó que les relacions cooperatives entre grups, en lloc de simplement la mida de l'aliança, permeten als mascles passar més temps amb les femelles, cosa que augmenta el seu èxit reproductiu".

A més a més, segons el Museu de Tolouse, els dofins utilitza el sexe per crear i mantenir un vincle social. Les femelles fins i tot es masturben individualment o en grup, fregant-se els musells o aletes entre elles o sobre el fons d’arena. El clítoris del dofí té una estructura semblant a la de les dones: compost de vasos sanguinis i estructures sensorials, facilitant la penetració i la fecundació en sentir plaer.