Per Nadal, Alacant

Jo no sé qué espera la Diputació d’Alacant per a posicionar turísticament la provincia com a Bé d’Alt Interés Nadalenc. I si no existeix cap declaració tan singular como aquesta, doncs l’haurien d’inventar. Des que les nines de Famosa entraven pel portal televisiu, embolcallades amb el tradicional só de les simbombes i amb dues pastilles de torró sota el braç, ma casa es vestia de nadal. Cap altre lloc d’Espanya genera tantes referències emocionals i econòmiques nadalenques com Alacant però encara no s’ha dissenyat cap estratègia comuna per a convertir-la en una destinació turística de primer nivell durant aquest mes festiu per excel·lència en que es produixen milions de desplaçaments en clau familiar. Es troba a faltar campanyes mancomunades entre tots el municipis alacantins que tenen propostes comercials i culturals per a aquesta temporada d’advent. No regnes de taifes on cadascú balla pel seu compte. És evident que junts se’n va més lluny, i si no que li pregunten als importadors del blackfriday.

Amb independència de rimes i llegendes o de si creiem o no en els mags d’orient, el negoci és el negoci. I Alacant té totes les paperetes per a reivindicar-se com a bressol del nadal. Ho saben els xiquets holandesos que reben a Santa Klaus a començaments de desembre. Segons la llegenda, que sempre és un bon reclam turístic, Sant Nicolau, el bisbe miraculós que donà origen al mite de Santaclaus i posteriorment a l’evolucionat Pare Noel, arriba en baixell procedent d’Espanya. Alguns diuen que va salpar del port d’Alacant. L’acompanyen patges negres –potser els mateixos que un mes després escalen balconades a Alcoi?- i du el sac atapeït de joguines, moltes de les quals s’hauran fabricat a la Foia de Castalla. Amb tota aquesta matèria primera de què es nodrixen els somnis, com és que encara no hem construït un palau per al sant benefactor més enllà de la cocatedral que porta el seu nom? Seria un bon inici per a una ruta nadalenca que travesse la província de nord a sud i d’est a oest.

D’ al·licients no en falten, i a tot arreu. Podriem començar la setmana vinent a Xixona. Una fira de nadal amb productes artesans típicament xixonencs on no faltarà el torró en totes les varietats inimaginables. Tothom sap que degustar i comprar torró al mateix lloc on l’acaben d’elaborar sempre aporta un valor afegit a la comanda. Com quan adquirim un pernil a un escorxador de Jabugo o un décim de lotería a Sort, que sempre toca. Si de pas visitem el museu o alguna fàbrica d’exhibició d’última hora, el pack turístic pagarà la pena. Resseguint l’estela gastronòmica nadalenca, un poc més al sud, als camps de les Valls del Vinalopó, trobem tota una industria agroalimentària també en plena efervescència. És el raïm de taula embossat que prendrem la nit de cap d’any mentre desgranem desitjos.

En clau cultural, ens detenim a Alacant on des d’ahir i fins el dia 9, els carrers bulliran de fantasia amb Festitíteres, un festival internacional que enguany celebra el seu vinticinquè aniversari, amb 14 espectacles de titelles d’arreu el món distribuïts por tota la ciutat. I a Alcoi obrirà les portes el Betlem del Tirisiti, la popular respresentació titellaire alcoiana hereva d’una tradició molt mediterrània que combina religió i elements populars en aquest heterogeni teatret centenari.
I qué dir de la Foia de Castalla on el monocultiu del joguet factura 1.500 milions d’euros per temporada? En esta xicoteta vall es fan realitat els somnis dels xiquets cada 25 de desembre, cada 6 de gener o els dos alhora. 

Ací tenen domiciliats a Papà Noel i a ses Majestats d’Orient amb una oferta turística per a nens de totes les edats. Per als que encara escriuen cartes i pels que enyoren el temps en què ho feien. Fills i filles de Mariquita Pérez, de Nancy, del tren Payà o de la tartana de Rico, que retroben somnis al museu de nines d’Onil o al del joguet d’Ibi.  I per a viure la màgia en viu i en directe, cal retornar a Alcoi per a assistir a la cavalcada dels Reis Mags, la més antiga del món, la menys contaminada per les marques comercials. On Baltasar no és el rei negre, on desenes de patges sense  vertigen escalen balcons carregats de regals, on la música no viatja enllaunada en carrosses i se sent el 'Messies' de Haendel en el moment de l’Adoració. Un espectacle que perdura en la memòria per molt que passen els anys. Un excel·lent final per a aquesta ruta nadalenca de dalt a baix de la provícia que encara no oferten els touroperadors com a gran atracció turística. Definitivament, el Nadal té seu a Alacant. I de vegades, fins i tot, neva.