10 segons al parc per cada xiquet/a: tenim ciutats per a menuts?

ALACANT. Ningú els ha preguntat oficialment. No hi ha estudis detallats sobre com perceben la ciutat. Tampoc hi ha un mapa que arreplegue els seus espais, com les zones de jocs o les ludoteques. Però amb un passeig ràpid per qualsevol barri, la conclusió és ràpida. Com a mínim, a la ciutat d’Alacant hi ha pocs parcs infantils on els menuts puguen jugar de manera lliure i segura.

El psicopedagog italià Francesco Tonucci va escriure que “no deixem eixir als xiquets al carrer perquè pensem que és perillós; jo estic convençut que el carrer és perillós perquè no hi ha xiquets”. Una realitat que contrasta amb la ciutat del segle passat, on sense massa cotxes, era usual que les persones més menudes tingueren més autonomia.

“Per el centre, a les places de Calvo Sotelo o a Sèneca Autobusos hi ha bons espais, però un dels problemes fonamentals és l’edat. Els xiquets juguen des de que tenen un any i comencen a caminar fins als deu anys. Calen parcs amb jocs per a totes les edats, perquè normalment no són adequats per als més menuts”, conta una mare que cuida del seu fill a una zona infantil del Garbinet. Les persones amb mobilitat reduïda, problemes de visió o psicomotricitat estan directament fora de la majoria de zones infantils.

“El parc més prop de ma casa té un balancí i un mini tobogan per a 0-3 anys. En dos quilòmetres a la redona hi ha només dos ‘columpios’, un per a bebès i altre per als més grans”. Segons el padró del 2022, a 1’5 quilòmetres a la redona de la plaça d’Agatángelo Soler viuen uns quatre-mil cinc-cents menors de 10 anys. Si tots volgueren balandrejar-se als dos ‘columpios’ la mateixa vesprada, tocarien a deu segons per cap.

Encara que està complicat fer-ho d’abril a octubre. “No hi ha cap zona infantil amb ombra, i estos mesos que fa calor és impossible estar. No només quan li dóna el sol, també unes hores després fins que es refreden els jocs”, comenta una altra mare. “El manteniment és pèssim. La fusta cal pintar-la i escatar-la, tractar-la bé”, afegeix un pare. “El paviment és de cautxú i estaria millor si tinguera zones d’arena, que és més estimulant i didàctic, encara que embrute més”.

A banda de la calor, entre Garbinet, Carolines i el Pla —els barris més densos de la ciutat— les zones infantils estan rodejades de cotxes. “A la Gran Via no en paren de passar, és desagradable. Jo ara vinc de Segòvia i els parcs són agradables: hi ha bancs, arbres, fonts. A Alacant és impensable. Els pares necessitem estar a gust, com a mínim uns bancs amb obra perquè els cuidadors puguem xarrar”.

“L’altre dia vam anar al parc del Palmeral i estava fet pols. Això sí, al passeig de Joan Fuster sí hi ha un parc amb vetladors que donen ombra”. Unes referències que es donen entre pares per tal de variar un poc la rutina i l’oci dels més menuts. “No sé qui tria els models de parc, però són tots molt pareguts. El joc forma part del desenvolupament de les xiquetes: com es relacionen, la psicomotricitat... Però ací és tot canyeta-peixet: un tobogan amb escalonets, balancins i prou”.

Les referències dels millors parcs infantils es troben fora de la capital del sud. A Sant Vicent del Raspeig, el parc d’Adolfo Suárez destaca pel seu tobogan gegant, amb un total de 45 zones de jocs infantils per a 59.138 habitants. A Ibi, com no podria ser d’una altra manera, hi ha una desena de jocs infantils singulars que s’han convertit en una atracció turística. A Castalla hi ha un parc dedicat als Playmòbil i a Alcoi una espectacular zona de jocs amb tubs a la Zona Nord i al Romeral. Mentres que a Elx o Benidorm, moltes àrees de joc com les del Parc Municipal o la platja de Ponent, estan personalitzades amb elements de la ciutat.

Però la medalla se l’emporta Barcelona. Actualment té sis-cents espais de jocs, però el seu govern impulsa ara un pla estratègic per “passar de ser una ciutat amb zones de joc a ser una ciutat jugable”. A més de multiplicar els parcs infantils, la estratègia inclou aprofitar els patis de les escoles, pacificar els entorns escolars i multiplicar el joc a les platges.

Les ciutats han de ser netes els seus xiquets cresquen sans, inclusives perquè tinguen autonomia i segures perquè es fajen forts, segons Unicef. I no només es tracta de les zones de joc infantil, també de les escoletes infantils (a la ciutat d’Alacant només n’hi ha dos) o les biblioteques i ludoteques infantils (cap de moment). “Hi ha un conflicte que els xiquets noten: Els adults els volen molt, però no els escolten res”, assegura Francesco Tonucci.