#OHvidi: versions des del confinament per acompanyar el cantautor a les seues 'vacances' 

ALCOI. "Va com va". No sabem veritablement si l'actitud que hagués adoptat l'Ovidi davant aquesta situació d'emergència sanitària hauria estat més bé resilient, amb cert estoïcisme, com dicta el seu famós emblema, o de voler botar foc i llançar-ho tot per l'aire. La qüestió és que els seus deixebles, els artistes que fan música en valencià, agrupats en el Col·lectiu que porta el seu nom, han encetat -des de casa, és clar- tot un seguit de versions de les peces més emblemàtiques d'Ovidi Montllor, per tal d'acompanyar-lo, encara que siga des del confinament, amb més distància si cap, en les seues vacances. 

Molt havia plogut ja -amb crisi de tots els colors i olors- des d'aquell 10 de març de 1995, a Barcelona, on el cantautor valencià deia que marxava, però prometia alhora que no era massa lluny. Vint-i-cinc anys després, un diluvi, aquell que està caient, que no ha impedit al COM treure's les castanyes del foc, de manera ràpida i eficient, per donar-li a aquest Any Ovidi, el 2020, un aniversari a l'alçada del seu protagonista. Una celebració, que va començar quan tot va esclatar, gairebé, l'11 de març, i que s'estendrà fins el de 2021. Entre les propostes -exposicions, projeccions de pel·lícules i molt més-, com no, els concerts, l'essència musical. La periodista Amàlia Garrigós, junt a l'actor i còmic Xavi Castillo, en la seua versió més àcida, presentaven la iniciativa #OHvidi -amb una interjecció tan encertada i ajustada a la sorpresa de la situació actual-, i que podrà seguir-se des de les xarxes socials del Col·lectiu Ovidi Montllor, amb els vídeos que han anat penjant-se al seu canal de Youtube.

Així, artistes com ara el també cantautor alcoià Hugo Mas, amb El meu poble Alcoi, o el tàndem format per Toti Soler i Mireia Vives per entonar el poema de Sagarra versionat per l'Ovidi, Cançò de suburbi, s'han unit a la Autocrítica i crítica, a càrrec de El Diluvi, també a Toni de l'Hostal amb el seu Serà un dia que durarà anys -res més lluny de la realitat-, per finalitzar amb Bertomeu, que canta Als companys, el tendre M'aclame a tu, de Pau Albajos, i un Homenatge a Teresa de la mà -i veus- de Cristina Blasco i Josep Maravilla, la darrera versió ovidenca que ja pot gaudir-se des del confinament.

Junt a aquesta iniciativa, el Cover Fest, que va tindre lloc el passat diumenge 5 d'abril a les xarxes de diferents artistes de la música en valencià, o els #Versosperalconfinament que recollia Acció Cultural del País Valencià, en memòria, en aquest cas, del gran Vicent Andrés Estellés. El COM seguirà doncs amb les seues propostes per l'Any Ovidi sense aturar-se, i dins del caràcter combatent i reivindicatiu que el caracteritza, també, de manera no presencial, en una espècie de contradicció empírica amb l'enclaustrament que vivim. De fet, i arran les declaracions realitzades pel Ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, la música en valencià va decidir sumar-se a aquesta #ApagadaCultural del passat 10 d'abril. Com va evidenciar al mur del seu Facebook el Col·lectiu: "No acceptem l’argument obscè que ens planteja que tinguem de triar entre hospitals o cultura. No, senyor ministre. Volem hospitals públics de qualitat i necessitem cultura (...)". I seguia. "No entenem com casa la proclama que 'ningú no quedarà enrere' amb aquesta indolència i irresponsabilitat del ministre. Més encara quan el sector cultural, i especialment el de la música, està contribuint generosament a mantenir els ànims de la ciutadania i acompanyar-los en aquests moments difícils de confinament". I ells, els deixebles de l'Ovidi, en són una prova més que evident.