Bèsties i bestioles

Diumenge passat ma mare es va perdre per segon any consecutiu la benedicció dels animals que cada any fa el retor del poble de Benissa per la festivitat de Sant Antoni Abad, més conegut com Sant Antoni del Porquet. És el que té aquest temps, que els constipats son traïdors, i fan maldats quan un menys se’ls espera. A casa des de Nadal un darrera un altre hem anat caient tots.

La típica cavalcada de cavalleries i carruatges així com la cercavila d’animals de companyia i mascotes la van avançar uns dies ja que l’onomàstica d’aquest sant barbut tan estimat a la Marina cau divendres vinent, el 17. I així al poble van obrint boca per la fira i porrat que durarà fins a finals de mes.

A l’hivern reprenem festes medievals d’aquells que arribaren i es quedaren de la mà del rei Jaume I el conqueridor. I que assoliren de bon grat llauradors i ramaders cristians ja que a Sant Antoni se li suposa que té cura dels animals que ajuden l’home a treballar el camp, sobretot amb bèsties de càrrega com matxos, burros i cavalls. Hui en dia -una llàstima- no en queden tants, però aquells homes i dones que encara tenen, els estimen i guarden la tradició. Fa goig veure’ls a tots damunt del carro. Estampa viva dels pobles amb ADN llaurador. I tot seguint a les bèsties més gran arriben a la porta de l’església fent cua els avis i xiquets amb bestioletes domesticades que ocupen espai a la llar i al seu cor. Gossos, gats, conills i fins i tot pardals cantors. De tot es veu en aquesta mena de processó.

Fira i porrat

Són dies on va haver foguera -amb crema ancestral d’un pi que marca l’inici de la festa- i on encara queda per veure qui guanyarà els concursos populars de parxís, dòmino i brisca. També de paella i fideuà. Caps de setmana per anar abrigat a la fira i porrat de Sant Antoni. Perquè els xicons gaudeixin amb les atraccions i perquè els majors aprofiten per ajuntar-se i fer-se dos tapetes i vi. Quin gust la vida de poble, sobretot si fa sol. El proper diumenge com cada any toca exposició de vehicles antics i ja a finals de mes mercat medieval, fira ramadera i exposició d’aus de raça. No oblidem tampoc als columbicultors.

La Fira i Porrat és tradició antiga no només a Benissa, sinó a pobles com Xàbia, Oliva i Pego. De fet, els pegolins fan fins i tot romeria fins a l’ermita del sant.  

Pel que fa a la benedicció de les bèsties i bestioles alguns pobles tenen peculiaritats, com a Pedreguer que engalanen les seus haques i cavalls amb campanetes i cascavells per foragitar els dimonis amb el soroll. Altre cop el conegut dilema del bé i del mal.

De fet la llegenda de Sant Antoni Abad recull la seua eterna lluita contra els diables entremaliats. Bona mostra ens deixen a Teulada amb el ball dels dimonis i el foc que fa uns anys que s’està recuperant.

Altra vessant de la festa, en canvi, és més antiga i natural, més pagana si es vol, ja que celebra un lleu despertar de la natura després del solstici de l’hivern. Tornem com sempre al foc com a element purificador i de renovació. Sempre costums del camp, barreja de natura i religió d’homes i dones de la terra sotmesos als designis del temps i del Senyor. 

Torna el fred i l’epoca d’eriçons. Som el que som. 

‘Per sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer’