Pesca i Tonyina

Notes històriques sobre la pesca de tonyina amb Almadrava a Dénia

21/02/2021 - 

ALICANTE. La pesca ha esdevingut un motor important per als habitants de la zona costanera de la Marina Alta, les poblacions de Dénia, Xàbia, Moraira, El Poble Nou o Calp han sobreviscut a la fam gràcies al treball a la mar amb tècniques de pesca molt diverses (pesqueres, arrastre o l’almadrava...) tal i com vorem en aquest article.

Moltes eren les especies que es pescaven, però aquest peix conegut científicament com a Thunnus Thynnus, que és un animal migratori que navega des de l‘Atlàntic fins la Mediterrània a desouar. En haver desouat fa el camí de tornada, pels seus 350 kg de pes i pels seus 3 metres de llargària era un dels més buscats.

La captura de les tonyines, per diversos procediments, però sobretot l‘almadrava ha estat la forma de pesca tradicional dels habitants la Mediterrània central i occidental, per exemple a Dénia i la nostra comarca. Viatgers com  Fischer (1804) a principis del segle XIX ens parlen d`aquest peix i de la tècnica que s’ utilitza per a pescar-lo.

“La tonyina és coneguda; la seua figura i la descripció la trobem arreu. És un peix de pas que va sempre en moles i que, sobretot en l‘època de frisa, cerca els baixos fons prop de la riba. És aquest instint, natural al peix, el que ha donat lloc a l‘almadrava, mena de pesquera on reïxen els mariners de Benidorm”.

L'almadrava o madrava (de l'àrab andalusí المضربة almadrába, «lloc on es colpeja o lluita») segons el Diccionari català-valencià-balear, va ser la tècnica utilitzada per a la pesca tradicional de la tonyina a les nostres terres.

Segons els tractats de pesca tradicional, “l'almadrava és un art per a la pesca de la tonyina, la més simple de les quals consisteix a situar dos vaixells a certa distància, entre els quals es cala una xarxa succinta subjectada amb un palangre en la qual s'arrepleguen els peixos, tonyines i uns altres que puguen arribar. Com que els peixos segueixen vius fins que es pugen al vaixell, en l'acte es poden seleccionar i descartar les peces xicotetes o inútils. Entre els vaixells i sobre la xarxa baixen els pescadors més experimentats que es dediquen a seleccionar les tonyines que poden pesar uns 200 quilos. La peça triada és dessagnada i després els seus companys sobre el vaixell li claven arpons i entre tres o quatre homes la pugen a bord, faena que es repeteix amb cada peça. Una vegada extretes les tonyines, se segueix amb les espècies de menys port

La captura de la tonyina és una pràctica antiquíssima que ja es duia a terme en la nostra costa des d‘abans de la romanització segons Oliver Narbona al seu llibre sobre la pesca de la tonyina a la Província d’Alacant, d’això en parlarem després. Tècniques hi ha moltes, ací sols les nombrarem per no fer tan extens el text, sols anem a il·lustrar algunes tècniques.

Per altra banda  noticies sobre la pesca de la tonyina hi han moltes al llarg de la història de la nostra terra, anem a començar per les noticies que fan referència a l’antiguitat. El tema de la ciutat grega d´Hemeroskopeion i la posterior ciutat romana de Dianivm es una problemàtica molt recurrent dins de l`arqueologia valenciana. L`ultima hipòtesi, la ha fet el professor Javier Fernández Nieto, Catedràtic del Departament d’Història Antiga de l’Universitat de València, amb l’article Hemeroskopeion=Thynnoskopeion. El final d'un problema històric mal enfocat.

Desprès de buscar moltes referències al llarg de la mediterrània antiga i actual, l’autor argumenta que el nom d’ Hemeroskopeion no és corresponia a cap colònia, sinó que feia referència a una talaia situada sobre el mateix promontori del castell de Dénia, que era utilitzada pels grecs com a punt de guaita per a la veure quan venien els bancs de tonyines. Aquest autor ens explica que aquest  tipus de pesca era utilitzada pels grecs que vivien a Marsella i que treballaven en la captura de la tonyina com a temporers.

Així el topònim Hemeroskopeion que ve a significar lloc de guaita s’assimila amb el de Thynnoskopeion, paraula grega que significa observatori per a la pesca de la tonyina. Així el lloc conegut a les fonts clàssiques com Hemeroskopeion  no va ser una colònia,  sinó una empresa de tipus comercial.

Segons les fonts clàssiques hi hauria a prop d`aquell lloc de guaita un temple dedicat a Artemisa, que amb el temps i la conquesta romana es converteix en la Diana dels romans, advocació i tradició per la quan Dianium prenia el nom, però això ja es un altra història.

Un altre moment important en la relació Dénia i pesca de la tonyina seria l’època Moderna, així a l´almadrava de Dénia o del Marqués tenim un lloc concret on sabem que es van pescar tonyines. Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, V Marqués de Dénia i vàlid del rei Felip III, va ser al segle XVII el propietari d`aquesta factoria per a la pesca de la tonyina.

Segons els plànols de l’època, aquest lloc es deia l’Almadrava de les tonyines, en referència al tipus de pesca de la zona. A les cròniques de l’ època tenim constància que el rei, Felip III, va vindre a Dénia, terra de senyoriu del seu vàlid i que en un dia va pescar 19 tonyines. Actualment d`aquesta factoria sols queden en peu la torre de guaita i algunes parts del mur que formaven les dos naus de la factoria, una de magatzem i un altra per fer a trossos el peix.

 

Noticias relacionadas