Morir d’èxit? El cas de la Cova Tallada

Ja ha arribat el bon temps i com cada any la temporada turística comença a animar la vida i en alguns casos l’economia dels habitants de la comarca de la Marina Alta. Només cal eixir a pegar una volteta i prendre’s una canya per comprovar in situ com el nombre de persones i la diversitat d’accents i idiomes va en augment. 

Al litoral les platges ja ostenten banderes blaves i a l’interior les rutes senderistes o els caps de setmana gastronòmics fan les delícies dels nouvinguts. El mercat del Riurau a Jesús Pobre els diumenges és un bullir de gent. Les activitats lúdico-culturals i també les esportives agafen embranzida als pobles i ciutats costeres. Els restaurants ja comencen a fer l’estiu. Previsiblement els números de 2017 tornaran a parlar d’un nou rècord de turistes i tots ben contents. Però realment és aquesta la nostra realitat?

Al meu parer difícilment es podria entendre que una comarca amb un dèficit d’infraestructures tan funest com el nostre pugués arribar a morir d’èxit, però la veritat és que hi ha casos concrets que són punyents. 

Un d’ells és el cas de la Cova Tallada, una meravella de la natura ubicada a la reserva marina del Cap de Sant Antoni, entre Dénia i Xàbia. Cada temporada alta la cova es veu envaïda per curiosos ben intencionats o no que, en ser molts, la poden arribar a ficar en perill. Arriben per terra (via ruta senderista) i per mar (en moto d’aigua, vaixell fondejat, i cada vegada més en kajak i paddle surf). I clar, tant d’èxit ja ha portat algun maldecap. En aquest sentit, cal mesurar i protegir l’accés a la cova per tal d’evitar que es puga deteriorar. Així ho va instar ja fa mesos Patrimoni a la conselleria de Medi Ambient. La cova, a més, està en procés de ser catalogada com a Bé d’Interés Cultural (BIC).

Alt valor patrimonial

Val a dir que fa un parell d’anys es va trobar dins la cova material arqueològic d’interés. En concret, una llàntia d’època islàmica datada al S.XI. No és l’única, ja que anteriorment també s’havia trobat d’altra llàntia del S.XII (que es pot veure al Museu Arqueològic de Xàbia). Amb la darrera trobada tècnics de patrimoni feren un estudi i apuntaren que era factible trobar-ne més restes arqueològiques, a la vegada que remarcaven l’alt valor patrimonial i paisatgístic d’aquest espai que en el seu moment va servir també com a pedrera. De fet les llànties les podrien haver utilitzat els picapedrers. El material que es va extreure de la Cova Tallada (pedra trosca) va servir per construir entre d’altres el Castell de Dénia i l’església fortalesa de Sant Bertomeu de Xàbia. També els molins de vent.

A més, sembla ser que és un lloc d’interés de de fa segles ja que fins i tot han l’visitat reis. Dins la cova hi ha un graffiti on es pot llegir en llatí que Felip III va estar allà el 1599. 

Així doncs la prioritat és no deixar morir d’èxit aquesta paratge natural i dotar-lo de la protecció necessària perquè la gent el puga gaudir amb seny. Generalitat, Parc Natural del Montgó i els ajuntaments de Xàbia i Dénia han de trobar les fòrmules addients per permetre que una joia dels nostre paisatge puga ser admirada i coneguda sense patir els efectes de la massificació.