No sigues fava, xiquet. Mira que ets borinot. Sense malícia, innocent. Naïf que en diuen ara. I si fossis poblero de Benitatxell et dirien mitja fava. I no precissament per no dir ni fava, ni pintar fava, o si m’apures per tenir les faves comptades, sinó per ser garrepa o tacany. És el que tenen els malnoms dels pobles i les rivalitats veïnals (entre pobles). Que de virtuts te’n colen poques però de faltes ja ens podem posar a xerrar. Que aquestes siguen veritat o no ja és matèria d’un altre percal. S’hauria d’obrir debat. No obstant, en aquest cas, sembla ser que antany els llauradors d’aquest poble sí que haurien partit per la meitat aquests llegums, per tal de plantar la part que tenia el tall i aprofitar així l’altra que no afectava el seu creiment per a menjar.
Jo a això li dic ser espavilat. Treure les faves de l’olla, resoldre un problema quan estas acostumat a sobreviure en temps de misèria i fam. No cal recordar que a la Marina Alta si la gent emigrava era perquè no tenia res, a banda de necessitats.
Però virem a positiu perquè sí cal reconéixer que hi ha pobles que mantenen amb vida i amb orgull el seu passat agrícola i rural. I El Poble Nou de Benitatxell és un d’ells. Hui parlem de faves perquè els seus llauradors justament estan acabant de recollir en aquestes dates els fruits dels favars que plantaren per allà a principis d’octubre, més o menys per Sant Francesc. A Benitatxell faves i raïm de moscatell formen part d’un paisatge de bancals persistents. Sense oblidar que costera avall arriba el litoral escarpat. Mar i muntanya a tocar.
I per dignificar-ho tot un any més es celebra a partir del 29 de març i fins el 7 d’abril la Festa del Vi i la Fava a El Poble Nou, que passa a dir-se MitjafavaFest’19. Enguany amb festival de rock inclòs. Tradició, turisme, agricultura, cultura i oci. Una bona combinació. Tasts de vins, tapes, etnoliteratura, fira d’artesania, cercavila i rutes d’agroturisme. Autoestima i territori. Identitat i essència de poble. De fet els llauradors van anar obrint boca en portar-li la setmana passada dos cabassos de ‘fava poblera’ al xef Alberto Ferruz que compta amb 2 estrelles Michelin al restaurant ‘Bon Amb’ de Xàbia . El proper 7 d’abril Ferruz farà un ‘showcooking’ a la plaça del poble i crearà una tapa amb aquest llegum autòcton dins la programació del festival. Gastronomia, qualitat, proximitat i territori. Cuina de bancal.
Dit això, a mí el que m’agraden són les faves sacsades. Tot i que aquest divendres, faves tendres. O ja que estem, el típic arròs amb fava pelà. I si t’agrada trepitjar terra doncs ves fins a l’hort o el bancal i engruna el llegum, treu les llavors de la beina i menja’t les faves acabadetes de collir.
Déu dóna faves a qui no té queixals.
