Mapejar els marges del disseny per apropar-los al centre

VALÈNCIA. Com és el disseny després de l’era del disseny? El 2018 el dissenyador gràfic Nacho Pérez i la cooperativa d’arquitectura i disseny Carpe Studio van coincidir a Colector, un espai experimental de treball que va sorgir al barri de Trinitat de València. “Des d'aleshores han estat força freqüents les converses sobre els principis de treball que uneixen les nostres disciplines, les condicions socials i econòmiques i la inquietud sobre els processos de disseny interdisciplinaris, és a dir, que compten amb multitud de visions per assolir un solucions, no sempre comercials i no sempre tangibles”.

“En comptes de calaixos tancats, o d'entendre el disseny a partir de les quatre disciplines orientades a la indústria que s'ensenyen a les escoles, entenem el disseny com a professió transdisciplinària”, expliquen. Alguns dels clixés són clars: “però si tu eres arquitecta, què serà això disseny?, aquest procés participatiu ho hauria de fer un sociòleg, no un dissenyador; si no veig el producte, no crec que hi haja disseny darrere”. A alguns llocs ja es parla de post-disseny.

Si entenem el disseny com una professió que fa planificar la seua activitat principal, es pot planificar des d'un objecte fins a un sistema educatiu o de governança. Això entra dins d'ordres del disseny que sorgeixen a partir de l'evolució de la mateixa professió, que transcendeixen la definició ‘clàssica’ del disseny i que cada cop més gent duu a terme a la seva pràctica professional”, expliquen des de les oficines de Pérez i Carpe. “A València costa encara que aquesta terminologia s'entenga i que s'incorpore el disseny no només a empreses, sinó també a administracions públiques, en processos i en el disseny de serveis que necessitem les que habitem les ciutats”.

Amb estos vímets, va sorgir organitzar un taller de tres dies per a la València Design Week 2023: quanta gent treballa així a la ciutat? Era la pregunta que els rondava el cap. “De manera orgànica, desorganitzada i, sobretot, molt atomitzada, volta cop coneixíem més gent que entén el disseny d'aquesta manera i consideràvem que era el moment de mapejar aquestes pràctiques per ser també conscients de quines necessitats i oportunitats hi ha per al desenvolupament d'aquestes pràctiques”. Amb el nom de 'Mapejant els marges: noves pràctiques en disseny i els seus agents al territori', van posar el cap a la faena des de la Biblioteca de l’EASDV.

Mapes a l’obra

“Volíem mapejar percepcions, sensibilitats, idees i maneres d'entendre, per això la metodologia que fem servir va ser generar un procés participatiu en què, a partir de diferents dinàmiques grupals, anàrem definint aquestes pràctiques en disseny que estan més als marges. Va ser un procés col·lectiu i, des del primer moment, vam deixar clar que no era un curs”, expliquen una vegada celebrades les tres trobades. “Era un taller i ens tocava treballar a totes. Nosaltres només preparem les ferramentes amb què es podia concretar les pràctiques que es troben a la ciutat, el nivell d'acceptació professional i social que tenen i els espais d'oportunitat on es desenvolupen”, expliquen Nacho Pérez i Carpe Studio.

El taller es va dividir en tres seqüencies. En primer lloc, l’abordatge, la introducció als diferents àmbits del disseny identificats i un mapatge inicial de professionals i projectes de la ciutat. En segon lloc, l’aterratge: la detecció conjunta de necessitats i oportunitats. Els tipus de pràctiques, el reconeixement professional, l'estructura acadèmica i d'investigació, el suport institucional, l'impacte econòmic i el valor cultural van ser les variables que es van analitzar a aquesta fase. I finalment l’enlairament, amb la definició dels nous passos a fer mitjançant canals i espais per generar xarxa.

“Com a professionals que ens dediquem, parlem i escrivim constantment sobre aquest tipus de pràctiques, teníem la nostra pròpia opinió sobre aquestes pràctiques, el seu desenvolupament i la seua apreciació. En realitzar el taller, però, ens vam adonar que hi havia opinions diverses i va canviar molt la nostra visió. Aquest era l’objectiu del taller: deixar de tindre opinions individuals i començar a definir de manera col·lectiva què suposen aquestes pràctiques, com les entenem i què necessitem perquè es desenvolupen i siguen una activitat professional vàlida”. “No teníem la intenció de fer un diagnòstic en profunditat d'aquest tipus de pràctiques a la ciutat, però ja s'han mostrat algunes de les necessitats que caldria atendre perquè es consoliden: divulgació, formació, finançament i organització col·lectiva”.

I ara què ens coneixem, què?

“Hi ha marge perquè és una qüestió de terminologia i d’integració cultural d’aquests processos. No és res de nou, no estem inventant res. A altres llocs, tant de fora del país com de dins, aquestes pràctiques estan molt més integrades. Jo crec que el que cal esperar és un futur en què caldrà molta producció de coneixement a la nostra llengua, molta pedagogia i molta divulgació perquè l'estat de la qüestió canvie”.

Mapejar els marges... per erosionar-los: “el nostre objectiu és desfer-se d’aquesta idea de centre/marge i directament ampliar la definició del que és el disseny. Històricament, hi ha un pols constant entre si el disseny és més pràctic/industrial o si té un valor més intangible i cultural”.

“Però no cal fer un pols si aquestes mateixes dos mans implicades decideixen arribar a un acord, i que hi haja espai per a tota classe de pràctiques. Hi ha tantes definicions de disseny com dissenyadors. Qualsevol persona amb ambició per canviar una situació existent per una de més preferible i per això genere plans, valore alternatives i trace les conseqüències, és dissenyador. Per tant, cal implicar cada volta més gent que entén el disseny d'aquesta manera per generar una massa crítica rellevant i estar menys invisibilitzades”.