debut cinematogràfic d'Elena Escura

'Les vacances de Mara': una pel·lícula sobre els somnis perduts

28/10/2023 - 
VALÈNCIA. A poques hores que es conega el palmarés, el protagonisme del festival se l'ha emportat un equip íntegrament femení, el de 'Les vacances de Mara'. Es tracta del debut cinematogràfic d'Elena Escura, nominada pel seu treball en els Premis Berlanga de l'Audiovisual Valencià d'enguany, que està ambientada en la castellonenca Serra d’Irta. Com ha destacat este matí en roda de premsa la directora, “la pel·lícula parla dels somnis perduts, de tot el que deixem de fer, de mirar-nos per dins, així com d'afrontar les decisions que hem pres quan arribem a una certa edat i veure si tenim la vida que desitgem i, en cas que no ens agrade, ser valentes per a tractar de canviar-la”. El personatge de Mara “juga a usurpar la vida de la seua amiga, ja que necessita una via de fuita perquè està molt perduda i no es troba a gust amb la seua trajectòria vital”.

Les actrius valencianes Mireia Pérez (‘Un suave olor a canela' i ‘La familia-Dementia’) y Lorena López (‘Nosotros no nos mataremos con pistolas’) protagonitzen esta pel·lícula donant vida a dos amigues, Mara i Vera, que es retroben després d’un temps sense veure's. La primera visita inesperadament a l'altra i, després de passar una jornada juntes, s'acomiaden per a emprendre viatges per separat. No obstant això, quan Vera s'ha anat, Mara retrocedix sobre els seus passos i decidix instal·lar-se a casa de la seua amiga, vestir la seua roba, cuinar les seues receptes i mirar els seus àlbums de fotos…

“La pel·lícula parla sobre un retrobament de dos amigues després d'anys sense veure's. La veritat és que no es reconeixen, que és una cosa que ens passa moltes vegades, eixe és el punt de partida”, ha assegurat l'actriu Mireia Pérez. La preproducció, segons indica, va anar de bastant complicitat: “Ho vàrem preparem juntes, som de tindre molta comunicació. El personatge de Lorena és més interior i el meu és molt més cap a fora. Hem treballat els contraris. Jo encarne a una dona lliure, molt viatjada, que no està lligada a ningú, i ella representa a un personatge dins d'una guia, perquè ha de complir uns clixés socials establits i ací és on es mou, en la incomoditat. És en la trobada amb Vera quan Mara comença a preparar les seues pròpies vacances d'ella mateixa”.

L'enveja, el rancor, el ressentiment afloren en esta relació amistosa. Les dos dones, ha explicat Elena Escura, “tenen secrets que mai s'arriben a verbalitzar, els personatges tenen un misteri, així que treballem molt les accions xicotetes, pensaments, gestos i silencis. El punt de partida entre les dos era la incomoditat ja que fa deu anys que no es veuen, i després l'inici del procés de reconstrucció d'una amistat”. Per part seua, la productora Giovanna Ribes, ha destacat que “més enllà de les historia de les dones, està la problemàtica de l'amistat, és a dir, habitualment tractem el tema de l'amor i el seu desacord, però no tractem l'amistat com una possibilitat de desacord”. Les dones, ha matisat, “sempre som capaces de ser bones amigues, fins i tot quan hi haja moments en què ens comportem de manera perversa, ja que la sororitat que tenim passa per damunt de tot”.

Produïda per la mateixa Ribes i Tarannà Films, el rodatge va comptar amb una majoria de prefectures femenines al capdavant dels departaments: Lara Vilanova (direcció de fotografia), Matilde Clavé (direcció d'art), Giovanna Ribes Esteve (direcció de vestuari), Laura Romero (cap de so) i Isabel Latorre (compositora de la banda sonora). Una voluntat que fora un equip femení, ha declarat Ribes, “completament intencionada”. Conscient que les noves narratives de cineastes i productores estan en la cresta de l'ona, i que hi ha una producció de dones molt potents i reconegudes, la productora ha assenyalat que, no obstant això, “ens deixen en eixa parcel·la d'una sensibilitat, d'una intuïció femenina, que no sé el que és… No és que nosaltres tinguem una altra sensibilitat, és que el que hem de comptar és des de la nostra manera de veure les coses i la societat, ja que mai ens han deixat. I això significa que podem fer comèdies, pel·lícules de vampirs, d'acció, superproduccions, etc”. Si hi ha una directora, una guionista i una productora darrere d'un projecte “t'assegure que existiran diferències en la manera en què apareixen els personatges i això és important perquè és el que propícia que es produïsca el canvi de paradigma social”. Alguna cosa que ha reafirmat Mireia Pérez: “Hi ha por al fet que les dones s'associen, perquè tenim tanta força que podem dominar el món. Per això se'ns ha intentat reduir. Hem de treballar per a canviar això, i crec que a poc a poc ho estem aconseguint”.

Noticias relacionadas

sangre, colmillos y celuloide

‘Halála’: una oda a los vampiros del cine clásico

Por  - 

El próximo miércoles 25 de octubre se estrena en La Mostra la película valenciana Halála, una obra experimental creada sin ayudas, con la dirección de Ramón Alfonso y con la producción de Paola Franco, que explora el mito del vampiro y su relación con el cine del pasado

CULTURA BAJO EL YUGO DEL COVID-19  

Eduardo Guillot: "Es difícil trasladar la programación de la Mostra a un formato online"

Por  - 

El mercado de los festivales de cine es ahora mismo una madeja sin cabo. No hay soluciones perfectas. Analizamos junto a Eduardo Guillot, director artístico de la Mostra de València – Cinema del Mediterrani, las ventajas e inconvenientes de las alianzas con plataformas de streaming y el devenir del certamen valenciano ante su edición de otoño

next
x