La donació d’una escultura o les processons de Setmana Santa. Els turistes o les ONGs. Els pubs o el veïnat. Té propietari l’espai públic?
En 1968, Silvio Berlusconi començava la urbanització de Milano Due, un barri elitista als afores de Milà on prometia "escapar de la promiscuïtat urbana". Segons recull un estudi de l’arquitecte Andrés Jaque, la campanya de publicitat anunciava la nova urbanització com "la ciutat dels números 1".
Es venia com "un barri perfecte sense immigrants, contaminació o protestes estudiantils": la urbanització no podia tindre places on es pogueren convocar manifestacions. Per evitar-ho, es va construir un gran llac per donar la il·lusió que hi havia un espai públic, compartit per totes les persones. Però en realitat, el llac només el podien fer servir cignes.
Fa ara un mes, Alicante Plaza publicava que l’escultura La Mariposa de Manolo Valdés es quedaria a Alacant. Encara que la seua exposició acabava el 23 de març, la Fundación Hortensia Herrero va adquirir la peça i l’ha cedit definitivament a la ciutat. Als pròxims mesos es buscarà una ubicació com La Pamela que ja llueix a la Marina de València i Mariposas que prompte ho farà a Castelló. Uns dies després, els festers de la Setmana Santa alacantina s’inquietaven perquè l’escultura tallava el pas d’algunes processons que transcorreran pel centre d’Alacant a finals de març.
Esta setmana també s’anunciava que l’Ajuntament d’Alacant ha decidit prohibir les paradetes d’ONGs de l’Esplanada perquè "perjudiquen el turisme". Un informe aconsellava a la regidoria d’Ocupació de la Via Pública millorar la imatge de la ciutat i buidar d’elements l’emblemàtic passeig. Alhora, també advertia que "seguirien lluitant contra la venda il·legal i els manteros".
Si l’Esplanada fóra un espai públic, estaria per a acollir a tots els públics. A les ciutats conviuen tot tipus de persones i col·lectius amb interessos diversos i fins i tot contraposats. S'imaginen que decidirem alternar les ONGs i les terrasses al carrer? Els primers sis mesos de l'any, les ONG a l'Esplanada i les terrasses dels bars a Gadea; i el segon semestre viceversa. Si pensen que això seria injust, potser també ho és privar les ONG del seu trosset de ciutat, que és de tots.
Per a la pensadora Saskia Sassen, "l’espai públic és un lloc on hi ha una condició momentània d’igualtat". La virtut de l’espai públic és la convivència de diferents interessos. L’Esplanada és un exemple sorgit a les últimes setmanes, però una lectura semblant es podria fer del conflicte entre hostalers i veïnat del carrer Castaños. Uns s’emparen en el benefici econòmic que deixa l’alcohol, altres en el respecte al descans i la vida quotidiana.
És evident que hui en dia l’hostaleria ostenta l’hegemonia a l’espai “públic” alacantí, però l’única forma d’actuar sobre la ciutat és fer conviure als distints agents. Per això cal reconèixer els distints interlocutors i arribar a acords: la ubicació d’escultures i el recorregut de desfilades, els horaris de festa i descans dels barris, la ubicació de parades d’ONG i hippies, la inclusió dels manteros en la economia –legal- de la ciutat...
Sense un pacte entre els distints actors, no podrem dir que l’Esplanada o Castaños són un espai públic. Podran amagar el top manta, les protestes o ara les ONG, però no s’acabaran els problemes de la ciutat: Alacant no és un llac de cignes.
Carlos Pastor
@cpastor_