L'epicentre del somni mediterrani

ALACANT. 

1. Embassament de l’Amadòrio

Escala aprox.: 1/36.000   733.249,00 m, 4.263.805,24 m

Recórrer la Marina Baixa entre la Vila i Benidorm és tindre un aparador a el vessant mar de les muntanyes del sud, les que controlava Al Azraq des de l’interior. L’Amadòrio és una de les llengües d’aigua que solquen les serres buscant el Mediterrani per la via més ràpida, encara que es troba amb un embassament que proveeix d’aigua la Vila Joiosa i Benidorm. 

2. Benidorm

Escala aprox.: 1/9000   750.039,37 m, 4.268.827,24m

Una de les grans transformacions urbanístiques ja estava forjant-se el 1956. Les primeres cases, seguint el model de ciutat jardí amb baixa densitat, apareixien a la platja de Llevant de Benidorm. Amb el traçat dels antics camins del nord, pocs anys més tard es dibuixaria el plànol definitiu de l’Eixample de Llevant que ha omplit Benidorm de gratacels com a bolets. 

3.Fonts de l’Algar

Escala aprox.: 1/5000   752.047,89 m, 4.282.819,53 m

Com ocorre amb Guadalest, a Callosa d’En Sarrià també van aprofitar la tracció turística del motor Benidorm per traure partit. Amb diversos projectes d’explotació turística que mai es construïren als anys 80, hui les Fonts del’Algar són un conjunt de tolls i cascades, impulsades per una bomba d’aigua ben amagada... excepte a vista de pardal. 

4. El Mascarat

Escala aprox.: 1/9000   761.023,07 m, 4.279.481,59 m

La imponent paret vertical del Mascarat fa que el Racó del Corb siga una de les cales més impactants i també una de les que més han patit la pressió urbanística. El Morro de Toix, com una barrera entre Calp i Altea, és la terminació de la serra de Bèrnia als peus de la mar.

5. Penyal d’Ifac

Escala aprox.: 1/18.000   764.110,68 m, 4.280.080,43 m

Una enorme mola calcària de 382 metres d’altitud dóna la benvinguda a la Marina Alta.  L’almirall Roger de Llàuria va demanar permís per fundar la Pobla d’Ifac el 1298 als peus del penyal. Però el 1359, la Guerra dels Dos Peres entre Castella i Aragó va arrasar el poblat i pocs anys després es fundaria Calp a la seua actual ubicació, a l’interior del litoral. 

6. Pont del Quisi

Escala aprox.: 1/2000   765.461,08 m, 4.287.203,71 m

Prop del riuraru del Tio Joan -exemple de la tradicional tipologia on s’assecava el raïm moscatell per fer la pansa- i el Molí del Quisi -un molí de farina que aprofitava el barranc de Paratella- es troba el pont del Quisi, construït el 1911 amb 162 metres de llarg i uns vertiginosos quaranta metres d’altura. Des d’aleshores no ha deixat de passar el tren entre Alacant i Dénia, si bé ara està en ple procés de renovació. 

7. Vall de Xaló

Escala aprox.: 1/9000   759.524,89 m, 4.291.122,42 m

Entre la serra de Bèrnia, la del Ferrer, el Castellet i la Mica s’estén la vall regada pel riu Xaló-Gorgos, coneguda amb dos noms. Per la banda més oriental Alcalí, Xaló i Llíber formen la vall de Xaló (també coneguda per l’antic castell d’Aixa) i per l’interior Benigembla, Murla i Parcent es troben a la Vall de Pop. Les vinyes i els cellers dibuixen la cuna del vi moscatell. 

8. Ambolo

Escala aprox.: 1/18.000   777.815,88 m, 4.291.184,42 m

El cap de la Nau és el punt més oriental de tot el País Valencià i remata amb la seua orografia agresta l’extrem sud del golf de València. El bosc mediterrani de pins que es veu als anys 50, ara ha desaparegut amb el formigó de desenes de xalets i bungalows. 

9. Dénia          

Escala aprox.: 1/9000   774.185,47 m, 4.297.434,40 m

Hemeroscòpion, Artemísion o Dianium, com a Dàniya -capital de la Taifa de Dénia- la ciutat va arribar a tindre tants habitants com el 1960. Encara que amb l'expulsió dels moriscos en va perdre 25.000 habitants que van fugir a la costa barbaresca. Les Marines al nord i les Rotes al sud han accelerat el creixement urbanístic a les últimes dècades.

10. Vall de Gallinera

Escala aprox.: 1/5000   740.222,06 m, 4.300.149,08 m

Beniali, Benissiva i Benitaia (de dreta a esquerra) són tres dels poblets que conformen la vall de Gallinera, una de les valls de l’interior de la Marina Alta poblada hui per sis-centes persones, un 75% menys que a principis de segle XX. A la Vall es pot accedir des de Pego o des de Planes i després de l’expulsió dels moriscos va quedar deserta fins que cent cinquanta famílies mallorquines la van repoblar.