Reproduccions dels gravats de la cova Fosca, Vall d’Ebo.ALACANT. En 2018 va fer 20 anys de la declaració de l'art rupestre com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquest art que s'estén al llarg de molts territoris, tots tenim en ment les pintures d'Altamira a Cantabria o Lascaux i Chauvet a França, però a les nostres terres hi ha cinc jaciments, també molt importants que ens ofereixen tota una sèrie de pintures i gravats que ens parlen d'una realitat, el Paleolitic Superior, una etapa molt llarga de la humanitat, on s’assenten les bases del que després serà la nostra espècie, el Homo sapiens, i del que serà la nostra història.
Estem a un moment indeterminat de la nostra història, ara fa 20.000 anys, els i les Homo sapiens havien passat dues glaciacions, les anomenades com a Würm II i Würm III i es refugien en les coves per menjar i calfar-se. És en aquests moments quan en els racons mes profundes de les coves naix l’art, el motiu, encara no el sabem però en aquest reportatge anem a recórrer cinc dels jaciments arqueològics amb representacions artístiques d’aquesta època.
Dividirem els jaciments a comentar en dos grups. En aquest primer veurem els jaciment arqueològic que presenten art ruperstre paleolític-parietal, és a dir, que tenen l’art a les parets.
En aquest raconet al nord de la Marina Alta tenim un dels santuaris paleolítics més importants de les terres valencianes. Les figueres de bòvids, cérvols i cavalls es relacionen entre ells i, a més a més, tenim símbols geomètrics. La situació dins de la cova en un lloc de molt difícil accés fa parlar als especialistes d’un espai ritual. El conjunt de la cova Fosca destaca pels mes de 15 gravats datats al període Magdalenià, dins del Paleolític superior. Faria aproximadament uns 16.000 anys.
També en aquest xicotet poble de les muntanyes de la Marina Alta, en una cova poc profunda, hi ha una cabra pintada, presenta el ventre unflat i una gran cornamenta. La seua posició dona que pensar que la van representant fugint. Els especialistes en art paleolític la situen cronològicament en el període Solutrià, fa uns 20.000 anys. Aquest es l’únic motiu que presenta aquesta cavitat, potser es van perdre i aquesta figura formava part de algun tipus d'escena, queda molt per investigar sobre aquest tipus de manifestacions artístiques.
Reproducció del motiu pintat a la cova de Reïnós. El 2011 a Pedreguer, un grups d’arqueòlegs va donar la sorpresa al descobrir i donar a conèixer una vintena de gravats d’animals, com cavalls, cérvols i cabres, juntament a elements geomètrics com una enigmàtica espiral entre altres símbols. Aquest projecte va portar als arqueòlegs a fer un projecte de excavació que va fructificar en 3 campanyes arqueològiques, on a més de documentar aquestes troballes es va poder trobar l’entorn on van ser creades durant el període Solutrià.
Durant el procés d'excavació es van poder recuperar restes de distintes èpoques, on destacarem diverses peces de art moble de cronologia paleolítica així com restes de fauna que es permeten reconstruir el paleopaisatge de la cova. La troballa mes important de les excavacions seria sense dubte la plaqueta amb un gravat d’un cavall de la mateixa època que el gravat a la paret de la cova.
Documentació a la Cova. Marina Plaza.
Plaqueta gravada amb cap de cavall. Marina Plaza.En l’any 2003, l’arqueòleg gandià Carles Miret va descobrir en les parets d’aquesta cova un espectacular conjunt de 15 representacions de fauna paleolítica, entre ells: cavalls, urs, bous, cabres, cérvols… Es tracta de una cova visitada des d’antic amb una llarga ocupació. Els gravats es situen en el 18.000 o 19.000 BP.
En un segon grup veurem, possiblement el jaciment prehistòric valencià més conegut i veurem les representacions d’art moble.
Aquest jaciment conegut des del segle XIX per diversos investigadors, com per exemple, Joan Vilanova i Piera, més tard investigadors tant importants com Breuil van estudiar alguns materials i la van explorar, però va ser l’arqueòleg català Lluís Pericot, qui va excavar la cova del Parpalló entre 1929 i 1931, publicant posteriorment els resultats.
Aquest resultats van ser tota una revolució en el mon dels estudis sobre prehistòria. Pericot va trobar més de 5000 plaquetes pintades i gravades amb animals i diversos signes geomètrics (alguns com la espiral de la cova del Comte de Pedreguer, es repeteix).
La cova del Parpalló presenta una llarga seqüència cronològica entre 23.000 i 10.000 anys abans del present (BP) . Els estudis posteriors sobretot els del catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València, Valentín Villaverde han posat llum sobre aquestes troballes tan importants.
Altres investigadors posteriors sobre la cova han trobat alguns signes gravats i pintats a les parets, però la darrera troballa més important és el cavall de cronologia solutriana que es va descobrir fa uns anys. Sense por podem dir que estem davant d’un dels jaciments mes importants per a l’estudi del Paleolític superior a nivell mundial. De tots aquests jaciments l’únic visitable seria la cova del parpalló. Gaudiu de l'art, de la nostra natura i del nostre patrimoni.
Operaris en el moment excavació. Anys 1929-31.
Reconstrucció Paleoambiental de l’entorn de la Cova del Parpalló.
